Mor Santiago de Santiago, escultor de la família reial

L’escultor avilès Santiago de Santiago, mort dissabte a Madrid als 97 anys, deixa una immensa obra repartida per tot el món en la qual no falten des de bustos de la família reial fins a escultures de persones anònimes, com la figura dedicada a Fortunato, popular venedor de l’ONCE, ubicada al madrileny carrer del Prado.

Entre les obres de l’artista destaquen bustos dels reis Felip i Letícia, dels reis emèrits Joan Carles i Sofia, d’Adolfo Suárez i altres polítics, però també d’escriptors, com Alfredo Kraus, Carlos Gardel, Celia Gámez i Mario Vargas Llosa, i d’artistes, com les escultures dedicades a Lola Flores i al seu fill Antonio per al seu mausoleu al cementiri de La Almudena, el bust de Goya per al Museu Puixkin de Moscou i el grup de cinc escultures per al Museu Utsukushi-ga-hara de Tòquio, al Japó.

De Santiago va néixer a Navaescurial (Àvila) el 25 de juliol de 1925. Va estudiar Magisteri i va començar Enginyeria, però a causa de la seva inclinació cap a l’escultura va abandonar aquesta carrera i es va dedicar a investigar el terreny de l’escultura. De fet, passava hores a l’Institut Anatòmic Forense representant cada una de les articulacions, ossos i músculs dels cadàvers.

No tan autodidacte

Malgrat que tots el consideraven autodidacte, va estudiar escultura a França, Itàlia i el Marroc, així com d’anatomia. Mentre feia la milícia universitària al Marroc el 1953, va presentar la seva obra a l’Exposició Nacional d’Educació i Descans de Melilla, del qual va obtenir el segon premi.

El 1959 va exposar per primera vegada de manera individual a Madrid. Des d’aleshores, va participar en innombrables mostres individuals i col·lectives en les quals va obtenir un gran èxit. El 1962 va presentar part de la seva col·lecció a París i una dècada després ja havia creat més de dues mil obres –bustos, estàtues i monuments– amb materials ben variats, com fusta, marbre, pedra calcària, argila i pedra volcànica.

Als Estats Units va presentar una exposició itinerant el 1980 i al Japó va participar en una mostra col·lectiva internacional. Aquell any, quan va presentar el seu llibre de poemes ‘Piedra Ardiente’, va ser guardonat amb el premi especial de l’Exposició Internacional Gran Premi Kotaro Katamura, celebrat al Japó, per la seva obra ‘L’amor salva’.

Hemingway i Bernabéu

Un any després, a Madrid, va exposar obres pròximes a l’abstracció, va participar en una mostra als Estats Units, a Mèxic i al Japó i va esculpir el trofeu de la Creu Roja. El 1982 va presentar un bust dedicat a Ernest Hemingway, l’obra de la FIFA per al Mundial de Futbol celebrat a Espanya i el monument en honor a Santiago Bernabéu a Madrid. El 1989 va esculpir el bust del creador d’Aldeas Infantiles, Hermann Gmeiner, que va ser descobert per la reina Sofia.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Entre les seves últimes mostres destaquen les de la sala d’exposicions Café Español i el saló de recepcions de l’Ajuntament d’Oviedo (2009), l’exposició retrospectiva permanent a Navaescurial, Àvila (2009), ‘Panoràmica en el temps’ a la Casa de Galícia de Madrid (2011), ‘60 anys amb l’escultura’ al Centre Cultural de la Xina a Madrid (2013), ‘Retrospectiva’ al Centre Cultural Eduardo Úrculo a Madrid (2013), ‘Retrospectiva’ al Casino de Madrid (2014) i 6th Beijing International Art Biennale a la Xina (2015).

Posseïdor de la Medalla al Mèrit en el Treball entre molts altres reconeixements, va ser el creador del Toisó d’Or que s’atorga a personalitats de diversos àmbits. L’artista també pintava, feia joies i impartia classes de modelatge, dibuix i pintura al seu propi domicili, a Madrid. Santiago de Santiago va ser vicepresident de l’Associació de Pintors i Escultors d’Espanya. Era Cavaller Mossàrab, Cavaller i Gran Orde del Duc d’Alba, Creu Militar de Primera Classe i Cavaller Templer.