’La chica de nieve’, l’últim exitàs de l’streaming espanyol

De la nit al dia, ’La chica de nieve’ s’ha convertit en l’últim exitàs espanyol de Netflix. Probablement no serà una ’Casa de papel’ o ‘Élite’, però ha deixat bons números. La novel·la de Javier Castillo va ser una de les més llegides durant el confinament i el seu impacte s’ha multiplicat ara que s’ha convertit en sèrie de televisió. La veritat és que aquesta adaptació ho tenia tot de cara. Una història no gaire llarga, perfecta per veure-la seguida en un únic cap de setmana, però sobretot que atrapa, malgrat que tinguem la sensació d’haver vist el que ens explica massa vegades. L’obstacle més important ve del que li sol passar a altres sèries de Netflix. Un fast food que deixa bona boca però que s’oblida ràpid. Amb l’acumulació de títols i estrenes que ens arriben cada dia, tant en aquesta plataforma com en les de la competència, corre el risc d’abandonar aviat el centre de les converses serièfiles una vegada superat l’impacte inicial.

Tot i que se’ns presenta amb l’embolcall d’una minisèrie tancada, ‘La chica de nieve’ ve amb vocació de quedar-se. En plena polèmica per la política de cancel·lacions sobtades de la plataforma, la sèrie aspira a ser renovada amb una segona entrega. Sobretot, perquè ja hi ha un altre llibre escrit (’El juego del alma’) que continua amb aquest final de suspens que ens ha deixat la primera temporada. A mesura que arriba el final ens hem adonat que hi havia caps per lligar que es quedaven sense resoldre dins de l’altra història que se’ns ha explicat. La violació de la protagonista. I encara tenim anunciat un tercer llibre.Milena Smit interpreta Miren Rojo, una periodista en pràctiques que investiga la desaparició d’una nena en la Cavalcada de Reis de Màlaga. L’arc de la història abasta gairebé 10 anys, per la qual cosa no sé si és gaire correcte continuar parlant del personatge com a periodista en pràctiques. Però en una feina amb tantes misèries com aquesta, vés a saber. El personatge de la Miren afronta el seu propi trauma, haver sigut víctima d’una salvatge agressió sexual, fet que causarà que s’impliqui molt més del recomanat en el segrest de la nena. La investigació la farà descendir per un submon de perversió i ple d’homes que no estimaven les dones. Perquè ‘La chica de nieve’ està plena de petites picades d’ullet a la saga de novel·les sueques ‘Millenium’. La Miren és la nostra Lisbeth Salander pàtria, que té una aparença de fragilitat i de noia rara, però que darrere s’amaga una gran tenacitat i un olfacte per descobrir les pistes que portin a la resolució del cas, fent front als agressors sexuals a qui ha declarat la guerra.

Un altre dels grans encerts de la sèrie és l’aparició de José Coronado, com a mentor de la protagonista. Pot ser que el seu paper no tingui més rellevància en la trama que el de ser el referent de la figura paterna de la Miren, però ens recorda aquells vells temps en què l’actor era el protagonista de la sèrie ’Periodistas’ de Telecinco en què interpretava Luis Sanz, cap de local d’un diari fictici anomenat Crónica Universal. Quins temps. Quan la teva pantalla amiga era la cadena de les sèries. Feia tant de temps que vèiem Coronado interpretant papers de malvat o personatges ambigus, que se’ns oblidaven els seus anys de galant del cine espanyol.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Al llarg dels sis episodis de la minisèrie, la investigació per la desaparició de la criatura endinsa els protagonistes en un sòrdid món de pederastes. La Miren mira de trobar respostes al que li va passar a ella trobant la nena, sense saber realment si hi ha alguna relació entre un cas i l’altre. Com ja és clàssic en el model de Netflix, les respostes no arribaran fins al penúltim episodi. Un d’aquests capítols ‘flashback’ en els quals fem un repàs de tot el que ha passat però des d’un nou punt de vista. És el moment en què les respostes surten a la llum. En aquest cas, veiem la història des del punt de vista dels segrestadors. Tot i que pot ser que estigui fent una mica d’espòiler, diré que la solució del misteri no anava pels camins que se’ns havien insinuat des del principi. D’alguna manera s’humanitza el monstre, perquè al final això no anava ni de violacions, ni d’assetjadors, ni de vídeos de pornografia infantil, ni fosques conspiracions. Per cert que amb les escenes del captiveri de la nena, ens han tornat a recordar el gloriós final de Mad Men. Més que res perquè les dues escenes fan servir la cèlebre sintonia que utilitzava en els setanta la marca de refrescos més famosa del món i tan nord-americana com Mickey Mouse.

La història dels segrestadors és el millor episodi de la sèrie i deixa el camí obert per al gran final en què la Miren aclareix el misteri. Resulta una mica paradoxal que el personatge al final es perdi l’exclusiva de la notícia en la qual ella és la protagonista. Quan surt de l’hospital, tothom ha explicat ja la història. I així arribem al moment en què recordem que tots els misteris sobre la violació de la Miren romanen sense resoldre. Potser, la notorietat que ha aconseguit el personatge amb la resolució del cas és el que li ha permès rebre una nova pista i amb la qual ens fa venir salivera al dir clarament que podríem tenir una segona temporada. Netflix encara no ha dit res, però després de conèixer les dades d’audiència del cap de setmana passat seria estrany que no acabés donant-li llum verda.