Olga Merino rep el premi RAE de creació literària per ‘La forastera’

Olga Merino ja té a les mans el premi que atorga la Real Academia Española a la millor creació literària per la seva novel·la ‘La forastera’ (Alfaguara) en la seva 19a edició. L’ha rebut de part de l’acadèmic Juan Luis Cebrián en una gala marcada per les paraules i els silencis, fent honor a l’obra ‘Silencio’, de Juan Mayorga, de la qual l’actriu Blanca Portillo ha interpretat un fragment abans de la cerimònia. No podia ser més pertinent, perquè pràcticament totes les obres guardonades se centren precisament en això, en el que es diu i en el que no, en el que sentim i en el que callem. 

«Gràcies als acadèmics per haver reconegut aquest treball i el meu esforç. Per mi és un immens honor haver arribat a aquesta platea. Confio que no semblarà una gosadia si dic que sento aquesta casa una mica meva. Almenys em pertany una rajola de l’entrada per l’amor a l’idioma espanyol en el qual vaig néixer. Un amor que suposo que va néixer als deu anys, quan vaig descobrir el prodigi del diccionari, on cada concepte, cada objecte, trobava col·locació en una paraula per intentar explicar la complexitat d’allò humà. Voldria remarcar que ‘La forastera’, la novel·la que ha sigut

guardonada, pretén homenatjar aquesta Espanya buidada i oblidada que ja començava a mostrar símptomes quan el senyor Miguel Delibes va ingressar en aquesta casa. Tots, en major o menor mesura, provenim d’allà», ha dit l’escriptora barcelonina, col·laboradora d’EL PERIÓDICO, en el seu discurs abans de llegir un fragment de l’obra gràcies a la qual s’ha convertit en una de les autores imprescindibles del nostre temps. 

El premi a ‘La forastera’ va ser proposat per Mario Vargas Llosa, José María Merino i Carme Riera i té una dotació econòmica de 20.000 euros, que s’entrega junt amb una medalla commemorativa. La novel·la explica la història d’Angie, que, després d’una joventut d’excessos, viu retirada en un llogarret del sud d’Espanya. Per als veïns és una boja i una excèntrica que només es deixa veure en companyia dels seus gossos, mentre la seva existència transcorre en un vell casalot familiar entre el present i els fantasmes del passat. 

Notícies relacionades

Olga Merino, la literatura

Intriga amb rerefons social i polític

Olga Merino (Barcelona, 1965) ha publicat també títols com ‘Cenizas rojas’, a Ediciones B, i ‘Espuelas de papel’ i ‘Perros que ladran en el sótano’ a Alfaguara. El 2006 va ser reconeguda amb el Premi Vargas Llosa NH de relats pel conte ‘Las normes son las normas’. L’escriptora publica a EL PERIÓDICO el dietari sobre actualitat i literatura ‘L’espiral de la llibreta’, un format similar al del seu últim llibre, ‘Cinco inviernos’, memòria de la seva experiència com a corresponsal per a aquest diari en el Moscou immediatament postsoviètic.

Bollaín i Maixabel

En el camp d’investigació filològica, el reconeixement ha recaigut en Isabel Burdiel pel seu estudi sobre Emilia Pardo Bazán i, en l’apartat de guions cinematogràfics, han sigut premiats amb el guardó el RAE-Borau el paraguaià Marcelo Martinessi pel seu treball a ‘Las herederas’ (2020) i Icíar Bollaín i Isa Campo per ‘Maixabel’ (2022). La directora de cine ha recollit aquesta distinció, que porta el nom de qui va ser el seu amic i amb qui va treballar en la pel·lícula ‘Leo’ com a actriu. «Volíem parlar de les persones que utilitzen les paraules per acostar-se, entendre’s, construir i conviure, però ens en vam adonar que el més important era tant el que es deia com el que no», ha dit Bollaín en referència a l’obra de Mayorga i a la seva aproximació a la relació que va establir Maixabel Lasa amb l’assassí del seu marit (Juan María Jáurregui), Ibon Etxezarreta, pertanyent a la banda terrorista ETA.