La caixa de ressonància
Tornar a la nova cançó: la perifèria és el centre
La jove publicació digital ‘Cultura. Revista SGAE’ dedica un ampli monogràfic bilingüe a la nova cançó, realçada com a fenomen cultural que incumbeix més enllà dels territoris de parla catalana. Una aposta que reflecteix la voluntat de l’entitat de corregir inèrcies i col·locar les anomenades ‘perifèries’ al carril central.
Nova Cançó 3 Joan Manuel Serrat, el mes de febrer passat. /
Fa un any que es presentava la publicació digital ‘Cultura. Revista SGAE’ i aquests dies ha vist la llum el seu primer monogràfic. ¿Noves músiques urbanes? ¿Festivals? ¿Flamenc? Doncs no: la capçalera col·loca el focus ni més ni menys que en la nova cançó, analitzada a través de les seves figures troncals. Obre el desplegament, molt oportunament, un ampli article sobre Serrat acompanyat d’un vídeo en el qual aquest xerra a plaer amb un col·lega d’una altra generació, Roger Mas.
Pot cridar l’atenció que la nova cançó, que a Catalunya ja tendim a veure amb distància històrica (lògic, donades les més de cinc dècades que la contemplen), hagi motivat aquesta revista a posar-la en valor en ple 2022, entenent-la com un fet cultural transcendent. L’especial, d’accés lliure, s’ofereix en versió bilingüe, català i castellà. I el missatge apunta a un realçament d’allò que, des de Madrid, es coneix de vegades com a ‘perifèries’ i que per a la publicació no ho són tant.
A veure: un periodista gallec, Tito Lesende, dirigeix ‘Cultura. Revista SGAE’ des de la Corunya, i la direcció de redacció és a Sevilla amb Emilio R. Cascajosa. Se’ls veu entossudits que les expressions de les llengües cooficials conflueixin amb el carril central, i no com a accents exòtics ni per complir quotes. Si bé no és sobrer apuntar, com em recorden a la seu barcelonina de la SGAE, que gairebé el 25% dels socis de l’entitat és a Catalunya. Aquesta és l’empremta que desitja reforçar un president amb ànim regenerador, Antonio Onetti, elegit (per unanimitat) el 2020. La idea del monogràfic, coordinat amb cura pel barceloní Omar Jurado, va ser idea seva.
Notícies relacionadesFloten qüestions antigues: no parlem només de la descentralització de les mirades, sinó que la música i la cultura en català, gallec o eusquera no incumbeixin només els pobladors de les corresponents demarcacions autonòmiques, sinó el comú dels ciutadans espanyols, assumides (amb orgull) com un capital propi. Hi contribueix aquesta publicació sobre la nova cançó, que conté un minuciós record al Ramon Muntaner trobador (previ al gestor en la SGAE), després d’un any de la seva mort sobtada.
Deixem-nos portar per aquesta conversa entre Serrat i Roger Mas, tot i que, sense perdre el bon humor, acudeixin als greuges seculars: el semioblit d’un ‘gran’ com Pi de la Serra, el cop que l’autogovern català dels 80 va infligir als cantautors, la gradual fusió del gènere a la ràdio. Material per a un altre monogràfic i per a infinits articles.
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- Quatre morts en l’accident d’un bus que tornava a BCN
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme
- La política catalana Mal vent a ERC
- Les dades dels visitants Els hotelers reclamen al Govern que esmeni el registre de viatgers
- Catalunya tindrà una altra plataforma per a turistes que lloguin cotxes
- Elena Manzano: "Cal trencar la premissa que Catalunya dona i Extremadura rep"