Periodisme

Juan Cruz rep un homenatge per la seva trajectòria durant la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara

El reconeixement, entregat per la Càtedra Vargas Llosa, suposa un suport a la seva «provada i copiosa» carrera, tant de periodista com d’escriptor literari

Juan Cruz rep un homenatge per la seva trajectòria durant la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara
2
Es llegeix en minuts

La Càtedra Vargas Llosa ha reconegut la tasca professional de Juan Cruz, adjunt a la presidència de Prensa Ibérica, durant la 36a edició de la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara, celebrada a Mèxic durant aquestes últimes dues setmanes. Un suport a la seva «provada i copiosa» trajectòria, tant de periodista com d’escriptor literari.

«Per les seves més de sis dècades de pristí i diàfan servei professional en el periodisme exercit de manera lliure, plural i independent; per engrandir amb escreix dues de les més substantives llibertats de tota democràcia: la d’expressió i la de premsa; i per sostenir sobre les espatlles, en el decurs de diferents trinxeres de responsabilitat, la valenta i delicada funció d’informar la robusta i diversa societat hispanoparlant», assenyala el reconeixement entregat durant la I Biennal de Periodisme «La veritat sota amenaça» celebrada aquest dissabte a Guadalajara.

Una vida dedicada al periodisme i la literatura

Nascut al Puerto de la Cruz (Tenerife) el 1948, Juan Cruz acumula una dilatada trajectòria com a periodista, escriptor i editor. Va estudiar Periodisme i Història a la Universitat de La Laguna i va començar a escriure en premsa amb tan sols 13 anys, al setmanari esportiu Aire Libre. Poc després es va incorporar a la redacció de La Tarde i, més tard, a El Día, diari que avui pertany a Prensa Ibérica en el qual va créixer com a periodista. En aquella època va ser també corresponsal a Tenerife del diari La Provincia, que va ser precisament l’embrió del grup Prensa Ibérica.

Va ser un dels fundadors d’El País, on va exercir també tasques molt diverses: corresponsal a Londres, cap d’Opinió, redactor en cap de Cultura o adjunt a la Direcció. Fins al gener d’aquest any ha estat lligat al Grupo Prisa, on ha sigut també director de Coordinació Editorial, director de Comunicació del Grup Santillana i director de La Oficina del Autor.

Ha dirigit també l’editorial Alfaguara i, com a novel·lista, va ser Premi Benito Pérez Armas de novel·la el 1972, amb ’Crónica de nada hecha pedazos’; Premi Azorín amb ’El sueño de Oslo’ (1988) i ha sigut guardonat amb el Premi Canàries 2000 de Literatura i el premi Nacional de Periodisme Cultural. Ha sigut també premi Comillas d’Història, Biografia i Memòries 2009 per ’Egos revueltos. Una memoria personal de la vida literaria'.  

Notícies relacionades

Ha publicat ’Edad de la memoria’, ’Naranja’, ’Retrato de humo’, ’Cuchillo de arena’, ‘El niño descalzo’ i ’En la azotea’. Altres dels seus llibres són ’Serena ’(contes), ’Exceso de equipaje’ (assaig), una ’Memoria de El País’, ’La foto de los suecos’, ’El peso de la fama’, ’Una historia pendiente’, ’Contra la sinceridad’, ’La playa del horizonte’ (Destino, 2004), ’Ojalá octubre’, ’Muchas veces me pediste que te contara esos años’, ’¿Periodismo? Vale la pena vivir para este oficio', 'Contra el insulto', 'Un oficio de locos', 'Viaje a las Islas Canarias', 'Memoria de Mario, a deshoras y siempre con Benedetti' (Del Centro Editores, 2013), ’Especies en extinción’ i ’Jaime Salinas. El oficio de editor'.

El 2017 va publicar ’Un golpe de vida’ a Alfaguara, editorial en la qual va publicar l’any passat el seu penúltim llibre, ’Primeras personas’, sobre personatges que va conèixer. El seu últim llibre ha sigut ’Ciudadano Polanco’, sobre l’empresari que va impulsar El País.