El Thyssen salva (i reivindica) l’art ucraïnès davant l’apropiació territorial i cultural de Putin

L’exposició ‘En el ojo del huracán. Vanguardia en Ucrania, 1900-1930’ ha generat una comprensible expectació a nivell internacional per raons òbvies. D’una banda, per la pertinència a l’hora de dotar l’art ucraïnès de legitimitat per sobre del context soviètic en el qual fins al moment s’havia inclòs just en el moment de guerra i d’apropiació territorial, cultural i històrica en el qual ens trobem; de l’altra, per la rapidesa amb què ha aconseguit materialitzar-se amb èxit en semblants circumstàncies adverses. Pocs dies després de la invasió de Rússia, Francesca Thyssen-Bornemisza, fortament vinculada amb l’art del país a través del seu pare, va proposar realitzar aquesta mostra tan kamikaze com imprescindible. El museu ja comptava amb obres d’autors ucraïnesos que es trobaven inscrits dins les avantguardes russes, així que era el moment de dotar-les d’una identitat pròpia i reivindicar-les per sobre de les etiquetes que fins al moment les havien constret. 

El president Volodímir Zelenski i la seva oficina van estar involucrats des del principi i, per això, ha tingut unes paraules a través d’un missatge gravat, en la roda de premsa d’inauguració d’aquesta exposició que, a més, serveix per salvaguardar el patrimoni del país dels atacs i els espolis que s’estan produint, ja que es conservaran a la seu del Museu Thyssen fins al 30 d’abril del 2023 i després seguiran a Europa al Museu Ludwig de Colònia.

Així, a través de 70 obres, es podrà retre homenatge als artistes ucraïnesos que precisament van exercir la seva creació durant un altre període convuls que ens porta de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, a les revolucions de 1917, passant per la independència d’Ucraïna i la posterior creació de la Ucraïna soviètica sotmesa a un estalinisme repressor. Mort, destrucció constant, però també un impuls d’experimentació constant, de resistència i denúncia en què es barregen els ismes, el folklore, les tradicions locals i la influència bizantina i que inclouen artistes com Oleksandr Bohomazov, Vasil Iermilov, Anatol Petritski, Sonia Delauney, Alexandra Exter o Malèvitx. 

Notícies relacionades

La Casa Batlló obrirà al públic la tercera planta, on fins ara residia l’última descendent

Mor Concha Velasco als 84 anys, l’eterna noia ie-ie

Podria fer-se una pel·lícula amb la intrahistòria d’aquesta exposició. «Cada dilluns es bombardeja Kíiv al matí, és el despertador amb què s’aixeca la ciutat, així que havíem organitzat el comboi de sortida dimarts», ha relatat Francesca Thyssen-Bornemisza durant la roda de premsa. «Però dilluns no hi va haver bombes, així que vam pensar que havien canviat d’estratègia». Quan ja s’havien empaquetat els quadros i avançaven en el seu viatge, van començar els atacs. Els conductors van haver d’esquivar-los fins a arribar a la frontera amb Polònia, on els va arribar l’avís d’un míssil. Va ser una falsa alarma, però el col·lapse era total entre el flux de refugiats i el pànic generalitzat. Van trigar hores a reprendre el trajecte mentre tots contenien l’alè.

Finalment, l’heroica missió ha tingut un final feliç i les obres d’art es troben sanes i estàlvies. «Putin, igual com va passar amb Stalin, no només vol apropiar-se d’Ucraïna, sinó també de la seva narrativa i això inclou la destrucció del seu patrimoni», ha continuat la baronessa, a la qual cosa l’ambaixador d’Ucraïna a Espanya, Serhii Pohoreltsev ha afegit l’important que és aquesta mostra ja que Rússia sempre ha volgut robar la identitat del seu país. «En certa manera, és un genocidi cultural, ara que es compleixen 90 anys del genocidi d’Holomor, en el qual van morir tantes persones. El cultural no mata, però roba la identitat».