Somni i passió pels llibres
60 anys de Liberdúplex, la impremta que va ressorgir gràcies a una amistat adolescent
Quan tenia 14 anys, Ainhoa Moll va venir a casa dels seus pares, a Barcelona, amb una alarma. El pare de la seva amiga Laura Mainer, companya de classe, estava a punt de tancar el seu negoci, una impremta. El pare de l’Ainhoa, ja llavors un emprenedor molt important al món dels diaris i un apassionat des de sempre del món dels llibres, va establir contacte amb Manolo Mainer, el pare de la Laura. Aquesta història, que sembla un conte de fades amb final feliç, va donar de si el que és avui Liberdúplex, la impremta més gran de llibres que hi ha a Espanya, que fabrica a l’any 35 milions d’exemplars, de molt diverses editorials, en aquest país i a l’estranger, i ahir va complir 60 anys amb aquest lema: ‘Passió pels llibres’.
Qui explicava aquesta història el final de la qual no acaba aquí, sinó que prossegueix, era Javier Moll. Aquell somni que era difícil de complir i que li va proposar la seva filla té ara una planta més de les que ja tenia Liberdúplex, compta amb les tecnologies més recents, uns robots que s’alternen amb l’experiència humana que hi ha darrere del que en un temps semblava que es quedaria com a artesania.
Als anys 90 del segle passat es va pensar que la impressió de llibres se n’anava en orris i ara competeix sense por amb la realitat digital. Aquestes plantes en les quals Liberdúplex prossegueix el desig de la nena Ainhoa d’ajudar la família de la seva amiga fan olor del que sempre han fet olor els llibres, a tinta, a paper, a un somni que va ser de Gutenberg i que ara, entre d’altres, continua sent el somni de Moll i dels seus companys d’aventura en aquest moment. La lletra impresa en el seu vell apogeu, animada ara pel fet que els editors ja no temen que, com deien els pessimistes, l’estrella cibernètica acabi amb les plantes d’impressió.
Aquí fa olor de llibres, el so és el que sempre va acompanyar l’infantament de la lletra impresa, i l’enorme espai (uns 15.000 metres quadrats) que ocupa aquest sexagenari invent en què va confiar l’editor Javier Moll és ara una resposta també als que, a la Fira de Frankfurt de 1996, afirmaven que això que avui se celebrava seria un conte de fades, però al revés. Moll era feliç, com si avarés el primer dels diaris que constitueixen Prensa Ibérica, entre els quals EL PERIÓDICO DE CATALUNYA i el més recent, EL PERIÓDICO DE ESPAÑA (al qual ahir mateix es va unir, fins a arribar als 26 diaris, la seva adquisició del CORREO GALLEGO). El pare de l’Ainhoa, la nena que li va arribar explicant la imperiosa necessitat d’ajudar el pare de la seva amiga, porta 46 anys en el negoci de la premsa, té una editorial a Londres (Allison & Busby) i una altra a Barcelona, Alba, que dirigeix una altra filla seva, l’Ainhoa, i és, va dir, «un apassionat del llibre des de sempre».
Rescatar aquell negoci que amenaçava ruïna no va ser una tasca senzilla. La il·lusió («la passió pels llibres») xocava amb la realitat dels temps foscos, però ell va desconfiar de la seguretat «dels experts», perquè creia en «el mix de la impremta». Amb aquesta convicció i la complicitat de la seva principal sòcia, la seva dona, Arantxa Sarasola, va anar arribant al «difícil equilibri» entre la realitat i el desig. Mil nou-cents noranta-vuit, l’any en què van agafar aquest barco que només tenia deriva, era un obús anant a un futur incert. «Ens vam donar cops a totes les cantonades, van ser tres anys difícils, durant els quals em vaig adonar que o llançava la tovallola o aguantava». Aquella tovallola de suor era ahir un vendaval del passat, i per això van brindar amb ell companys de travessia i també autoritats catalanes, que no només es van congratular de l’èxit que se celebrava sinó d’altres aspectes del treball que firma Moll com a emprenedor de periodisme.
En concret, el secretari de la Conselleria d’Empresa del Govern, Albert Castellanos, es va felicitar (en català i en espanyol) de compartir aquest èxit amb algú que a més presideix un grup de premsa que aporta informació i serenitat en temps tan complexos com els que avui afronten, al món i a Espanya, els mitjans de comunicació. La delegada del Govern espanyol a Catalunya, María Eugenia Gay, va remarcar la xifra dels llibres impresos per Liberdúplex per celebrar la salut del llibre davant els pessimistes. A més, va explicar que aquesta estadística cus amb una recent iniciativa del Govern de la nació, que ha obert la mà per ajudar que els joves comprin llibres. «El llibre està en creixement». En els temps en què Ainhoa Moll tenia por per l’avenir del negoci del pare de la seva amiga la frase de la delegada del Govern hauria sigut la part bona d’una utopia.
El llibre estava en boca de tots. Els vam preguntar a alguns dels presents, precisament, per la relació de cada un amb els llibres. Arantxa Sarasola, a qui el seu marit, Javier Moll, atribueix la constància que manté Liberdúplex, està llegint ara els ‘Episodios Nacionales’ de Pérez Galdós, en paper, naturalment, «tot i que en viatges llargs no es pot descartar l’e-book». ‘La regenta’ de Clarín és, diu, un altre dels il·lustres papers impresos de la seva capçalera. La seva filla Ainhoa, alta directiva de Prensa Ibérica, va apuntar a una traducció d’Alba, ‘Madame Bovary’, de Flaubert. Víctor Trillo, l’home que dirigeix les operacions de Liberdúplex, va seleccionar entre els que han sortit d’aquesta impremta ‘L’ombra del vent’, de Carlos Ruiz Zafón, «que vaig llegir sota el sol de l’estiu quan va sortir precisament d’aquestes planxes».
Feia olor de paper per tot arreu. En aquest context que fa anys semblava que quedaria obsolet li vam preguntar a la delegada del Govern pels seus llibres. ‘Memòries d’Adrià’, de Marguerite Yourcenar, ‘Yo, Julia’, de Posteguillo, ‘L’amistat’, de Ciceró... Ella va ser actriu (va estar en la posada en escena de l’‘Antígona’ de Sòfocles), és jurista i filla d’aquesta passió per la justícia, i considera que llegir («llegir llibres, en paper, o com sigui») apodera, «garanteix coneixement, inclina a la formació; fa confiança, llibertat i ens educa en el respecte». Dos editors van sortir a trobar-nos. Jesús Badenes, alt representant de Planeta, també té per a Zafón el seu millor record de la seva llarga època com a editor a la casa que va fundar Lara. Daniel Fernández (Edhasa, president dels Editors) celebra que ara coexisteixin robots amb els antics impresos, com en les plantes de Liberdúplex; Silvia Sesé (Anagrama) portava a la cara l’alegria d’haver recuperat Álvaro Pombo per a la seva editorial (al gener publicarem la seva novel·la ‘Santander 1936’); Víctor Benayas (Random House) celebrava amb nosaltres el dia en què va enviar a imprimir el primer llibre que publicava d’Arturo Pérez-Reverte (‘La tabla de Flandes’), i Silvia Bastos, agent literària, estava molt contenta amb el fet que Anagrama publiqui Pombo, el seu autor, i, en general, contenta de tenir entre els seus pupils també, per exemple, Jordi Soler, Inés Martín Rodrigo (companya nostra a l’abril) o Santiago Roncagliolo.
Una festa del llibre a Liberdúplex, plantes de fer llibres en les quals conflueixen 48 editorials del signe més variat, que amb la seva presència desmenteixen la ja obsoleta suposició que s’acabaria el llibre imprès. El pare d’aquella nena, l’Ainhoa, estava d’acord ahir quan va sentir dir la famosa anècdota del que va dir Mark Twain quan va veure en un diari la notícia de la seva mort. Va dir aquell rondinaire: «La notícia de la meva mort és francament prematura». Va dir ahir a la tarda Javier Moll: «El mateix es pot dir dels pessimistes. Ja es veu que els llibres gaudeixen de bona salut».
Al voltant les planxes bullien. Venien ganes d’emportar-se els llibres acabats de fer. Però són de les editorials, i ben aviat tots ells, 35 milions de llibres, seran de les llibreries.
