Colau: «Ha arribat el moment d’enfrontar-nos a l’homogeneïtzació de la cultura»

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la relatora de l’ONU en l’àmbit dels drets culturals, Alexandra Xanthaki, van inaugurar dimecres en una sala Paral·lel 62 amb la platea plena la primera edició de Culturopolis. Les Jornades Internacionals pels Drets Culturals conclouran dissabte amb una festa a l’avinguda del Paral·lel entre Paral·lel 62 i El Molino, els dos espais que fins aleshores hauran acollit una trentena de debats, presentacions de projectes, tallers i col·loquis acadèmics.

Abans que entressin en matèria Colau i Xanthaki van prendre la paraula per presentar la cita Jordi Martí, tinent d’alcalde de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, que va resumir el pròsper concepte de drets culturals com la nova etapa de polítiques ídem enfocada a «superar les desigualtats en l’accés i sobretot en la participació en l’àmbit cultural»; Daniel Granados, delegat de Drets Culturals del consistori barceloní; Tere Badia, secretària general de la xarxa Culture Action Europe, i Jordi Pascual, coordinador del Comitè de Cultura de l’organització Ciutats i Governs Locals Units.

Dos reptes

Xanthaki va identificar els dos reptes immediats de la naixent era dels drets culturals: evitar que les cultures dominants s’ho mengin tot, cosa que comporta defensar les cultures de les minories, i fer entendre als estats que garantir els drets culturals de la ciutadania és una obligació que han de complir.

Notícies relacionades

Rozalén: "Soc una tia alegre, però m’emprenya el que és injust"

Bon Jovi, a la recerca del torrent de veu perdut

Colau, per la seva banda, va anar directa al gra. Vivim (els que tenim la sort de viure-hi), va dir, en democràcies febles i amb economies de capitalisme neoliberal que tendeixen a «mercantilitzar els drets», passa amb la vivenda, la salut, l’educació i, evidentment, la cultura. En l’esfera cultural, va prosseguir arran d’un dels dos desafiaments exposats per Xanthaki, això significa que «l’expressió cultural es redueix a les formes majoritàries». Ha arribat el moment, va considerar, d’«enfrontar-nos a l’homogeneïtzació derivada de la mercantilització» de la cultura. L’ajuntament dedica gairebé el 7% del seu pressupost a Cultura. Colau va animar la Generalitat a arribar almenys a un 2% que encara està molt lluny.

Protesta

Una protesta d’unes trenta persones a l’entrada de Paral·lel 62 va ser un torpede petit però directe a la línia de flotació del Pla de Drets Culturals del consistori. Eren treballadors de centres cívics i casals infantils, de joves i de persones grans que clamaven contra la seva precària situació, fruit, van explicar, de l’externalització de la gestió d’aquests equipaments municipals. «Centres cívics, salaris mínims», era un dels seus crits de guerra. Les condicions laborals decents dels treballadors culturals són un dels punts del Pla de Drets Culturals.