Una exposició reivindica Joaquim Jordà, el zíngar feliç

Aquest dilluns s’ha inaugurat a la Galeria ÀreaTallers del Campus Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra l’exposició Descobrir Joaquim Jordà, una iniciativa del Centre d’Estudis Joaquim Jordà d’aquesta universitat en col·laboració amb Elisava. L’exposició, que es podrà veure fins al març que ve, recorre aspectes fonamentals en l’obra de l’homèric Jordà a través de fotografies, cartells, manuscrits originals de guions i textos polítics, exemplars, de la col·lecció de quaderns Anagrama de la qual va formar part, fotografies, frases de gent que el van conèixer o van treballar amb ell, dues peces audiovisuals i una sèrie de projeccions que inclou vuit dels seus films i altres treballs que dialoguen amb l’obra del director de ‘Mones com la Becky’ (1999), la pel·lícula de Jordà sorgida del Màster en Documental de Creació de la UPF que va inaugurar la seva segona i més coneguda etapa com a realitzador.

La foto en blanc i negre que il·lustra el cartell de l’exposició, datada a finals dels anys 70, és el millor retrat del Jordà provocador, transgressor, bàrbar. El veiem mirant a càmera, jocós, atàvic, distès. L’ha seleccionat un dels seus fills, Sergi Jordà, i segons Núria Villazán, codirectora de ‘Mones com la Becky’, defineix el cineasta com «un zíngar feliç».

No et perdis les activitats que tenim programades aquesta setmana a la #ComunicacióUPF. Comencem!

Avui s'inaugura l'exposició "Descobrir Joaquim Jordà", dedicada a l'obra del cineasta i professor del Departament de Comunicació de la #UPFBarcelona 👉https://t.co/rcqFlcNOpb pic.twitter.com/aNURYd6zOG

— Comunicació UPF (@comunicacioUPF) 17 de octubre de 2022

Jordi Balló, comissari de la mostra juntament amb Glòria Salvadó i Albert Elduque, va apuntar que «és una exposició modesta i irradiadora que ens ha obligat a treballar d’una altra manera». L’exposició parteix d’una de realitzada prèviament a Santa Coloma de Farners, localitat natal de Jordà, a la qual s’han afegit altres elements de concepció expositiva desenvolupats per estudiants internacionals d’Elisava que, en la majoria dels casos, desconeixien per complet la figura de Jordà. A ells i elles es deu la idea dels plafons amb múltiples fotos seriades amb rostres de diversos personatges i petites frases que el defineixen a ell mentre es defineixen a si mateixos.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Una de les idees de l’exposició és, segons Balló, la de «reivindicar-lo com un clàssic contemporani». Definició perfecta per a algú que, a més de ser un dels millors traductors de Lewis Carroll al castellà, va ser un dels pilars –alhora que un dels seus màxims fustigadors– de l’Escola de Barcelona, autor políticament conscienciat –com demostra un dels seus films més importants, ‘Númax presenta...’ (1980), sobre el procés d’autogestió en una fàbrica– i, a partir de títols com ‘Mones com la Becky’, ‘De nens’ (2003) i ‘Vint anys no és res’ (2005), un dels pilars del nou documental.

El cicle paral·lel de projeccions comença aquest dimecres amb ‘El encargado del cazador’ (1990), el film que Jordà va fer sobre el seu amic Jacinto Esteva, amb intervenció de Mikel Gurrea, director de la recent ‘Suro’. En posteriors sessions participaran Judit Carrera (directora del CCCB), els cineastes Luis López Carrasco, Isa Campo i Andrés Duque, l’escriptor Eloy Fernández Porta, el periodista Jordi Amat i la filòsofa Marina Garcés.