Imma Sust: «El clítoris va sortir de l’armari fa quatre dies, amb el succionador de clítoris»

Un suculent adob per a aquesta història, la de l’Eva, una dona d’uns 30 anys que busca el seu lloc en un món en el qual «l’educació heteropatriarcal ha marcat la nostra sexualitat, la de les dones i els homes». Segons el seu parer, «tot i que hem avançat una mica, encara ens continua marcant molt. Abans que neixis, ja et diuen que ets hetero, dona i monògama, i si no ho vols ser, llavors has de començar a trencar armaris, a passar-ho malament, a enfrontar-te a mitja societat, a la família... Tot això és un drama. Si ets dona, has de tenir fills; si no, la cosa s’embolica de valent. ¡Ens han educat per donar plaer a l’home!», protesta.

Sust creu que encara queda molt camí per caminar. «El clítoris en 3D que corre per les botigues el van fer el 2015, però de penis n’hi ha a dojo des de fa mil anys... El clítoris va sortir de l’armari fa quatre dies, gràcies al succionador de clítoris. De sobte, les dones van començar a dir que es tocaven i que es masturbaven. Però tu dius a una persona que dibuixi una vulva i et juro que molta gent no ho sap fer bé. Ens han tingut invisibilitzades i amagades durant molts anys», assegura amb vehemència.

Educació sexual pèssima

Lamenta la «nul·la educació sexual» que es dona a l’escola, on «ens ensenyen a reproduir-nos, no a sentir plaer ni a tenir sexe». Per això l’il·lusiona enormement haver escrit una novel·la amb la qual la gent pugui aprendre. Aquest és el ‘feedback’ que assegura que està tenint amb la novel·la. «Les dones empatitzen molt amb el llibre, perquè és molt feminista, però també el compren homes. Em diuen que els enganxa la seva lectura», afirma l’autora, que, sorprenentment, diu que no li agraden els llibres eròtics.

¿Perdó? Abans que al lector li exploti el cap, Sust es justifica així: «Per això he fet aquesta novel·la. És una història més realista i molt divertida; te la creus. Les novel·les eròtiques, o són clàssics, com ‘El marquès de Sade’ o ‘La Venus de les pells’, que molen molt, però a mi no em posen catxonda, o són les modernes, que es passen de rosca, massa porno». En ‘Les temptacions de l’Eva’ hi ha una trama, «però quan toca el folleteig, jo no miro cap a una altra banda; jo ho explico», diu.

Com Sarah Connor

Tot i que ara ha vist que ja el 2016 s’havia apuntat entre les seves llistes de temes pendents «escriure una novel·la eròtica», no va ser fins a la pandèmia que aquest desig va començar a quallar. El confinament ha sigut una meravella. En soc superfan; ho haurien de fer cada dos anys. Vaig ser tan feliç, sola a casa meva. Bé, també vaig patir, com tothom, perquè tinc ansietat, i em vaig sentir una mica com Sarah Connor: ‘Fa tota la vida que em preparo per a aquest moment, i ho superaré’. Hi vaig veure la part positiva; ho vaig capgirar», explica amb orgull.

«El meu cervell anava al màxim i vaig tenir la sort que quan em va trucar l’editora de Grijalbo per dir-me si volia presentar una proposta d’història eròtica jo ja en tenia la primera escena. Era una de les reunions familiars que explico en el llibre. La vaig escriure arran d’un article sobre gestació subrogada que vaig publicar a EL PERIÓDICO, pel qual vaig rebre hòsties per tot arreu, perquè és un tema difícil de tocar, i fins i jo de vegades canvi d’opinió al respecte, però, si em demanen que em posicioni, hi estic a favor; i aquest tema surt en aquella primera escena, però no em preguntis com, la protagonista acaba masturbant-se al lavabo... Em vaig sorprendre a mi mateixa a l’arribar fins allà», recorda.

Zero censura

Res a veure amb la seva anterior experiència com a autora. «Eren encàrrecs romàntics i cursis [...]. Ara tenia moltes coses per dir i ho he fet sense censura, enderrocant tabús», comenta orgullosa.

Sust primer va fer una «llarga» llista de temes que volia tractar i després va construir l’argument. «Volia parlar, per exemple, de parar un clau, de quan una cita de Tinder surt malament, es diu que no i ja està, que això empodera molt», explica la periodista amb coneixement de causa. «Tinder és el calaix de sastre dels ‘losers’ [perdedors]; mai no m’ha anat bé allà. És com anar a un càsting sense saber de què va la pel·lícula, ni què et pagaran. Hi ha altres aplicacions més concretes en què pots dir el que t’agrada i no tens ensurts, com JoyClub, Wild o Gleeden», comparteix.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

En la seva novel·la, Sust també volia posar «una escena de sexe de la tercera edat, d’una relació de senyora gran amb un jove, i al revés, i com canvia la cosa; de com de pressionades ens sentim les dones amb la maternitat. A mi, encara em pregunten per què no tinc fills, i tinc 48 anys. ¡Si no n’he volgut tenir! ¿Per què no pregunten a la gent que té fills per què els té? Volia parlar també de les etiquetes sexuals, del poliamor, d’anar al psicòleg, que és una cosa normal avui dia... Hi volia incloure molt menjar, perquè a mi m’agrada molt menjar i crec que el menjar i el sexe enganxen... i parlar de cossos no normatius, com el de la protagonista, una tia grossota que gasta la talla L», desgrana l’escriptora.

Però que ningú no s’enganyi. La intenció última de Sust no és criminalitzar la monogàmia, que considera «una opció més, no l’única», ni tampoc els homes. «El meu protagonista masculí és molt guai. En Mario és una meravella», diu Sust, que admet que va fantasiejar amb l’actor Mario Casas per cisellar el seu personatge. «Les dones del llibre es barallen amb la societat per ser elles mateixes, i a ell l’hi obliguen, però se sap adaptar perquè no té més remei. L’educació heteropatriarcal també ha fet molt mal als homes heteros», diu.