Opinió sobre el premi Nobel de literatura

Annie Ernaux i uns vots a la Moreneta molt fructífers

La traductora al català de la premi Nobel de literatura recorda la visita de l’escriptora a Montserrat, que Ernaux relata a ‘Memòria de noia’

GRAF5267 POLLENCA (MALLORCA) 20 09 2019 - La escritora francesa Annie Ernaux quien recibe el Premio Formentor de las Letras 2019 un galardon concedido a su prosa implacable que le sera entregado durante las Conversaciones Literarias de Formentor que como cada ano reunen en Pollenca (Mallorca) a autores editores y lectores posa en los jardines del Hotel Formentor EFE CATI CLADERA / CATI CLADERA

Annie Ernaux és una d’aquestes autores que transita entre una mirada lúcida, capaç de dissecar qualsevol experiència viscuda fins a arribar-ne a l’essència, una escriptora convençuda que «la memòria és una mena de coneixement», que s’aferra a l’escriptura de la realitat (rebutja la ficció), i alhora deixa un marge perquè emergeixi l’innominable, el misteri de la vida, ja sigui en forma de passió amorosa, com en forma de creació artística o de creença en un ésser superior o en el destí. Potser és en aquest sentit que cal agafar els vots que va fer el 2003 a la Verge de la Moreneta de Montserrat per escriure una novel·la, uns vots que es van complir, ja que el lector té efectivament entre les mans Memoire de fille (Memòria de noia).

Aquí rememora la seva primera relació sexual –gairebé una violació de fet– quan era monitora en unes colònies infantils a la localitat d’S a l’Orne, i el trauma que li va provocar i que la va portar a la bulímia, una malaltia totalment desconeguda als anys 50. Ernaux s’observa des de la talaia del present, intenta reviure de nou cada capa de sentiment, explorar la fascinació que sentia per qui denomina l’Amo, mostra com «hi ha éssers que se submergeixen totalment en la realitat dels altres». És una experiència que la desarma, que no sap com explicar-se ni com explicar-la, però que és allà, passada i al mateix temps molt present. Ernaux, després de tornar a S, a l’Orne, per revisitar el lloc on tot va passar, viatja amb una amiga fins a Catalunya i és quan visita Montserrat. Aquí va dipositar un petó en els peus de la Verge davant el fàstic de la seva amiga «M» (que se’l va estalviar) i va posar-hi els seus vots. No crec que es pugui parlar aquí de fe cristiana, sinó més aviat en una creença en una força que ens transcendeix i l’empeny a sortir de si mateixa per crear, per escriure.

Temes:

Premis Nobel

Inicia sessió 0 Comentaris