Versió ampliada del disc de l’any

Rosalía s’endinsa en el costat fosc de la fama en l’edició ‘deluxe’ de ‘Motomami’

La cantant llança ‘Motomami +’, reedició de l’àlbum amb material afegit, incloent-hi la popular ‘Despechá’ i quatre cançons inèdites que reforcen el missatge de fons sobre la soledat i les inseguretats de l’estrella pop

Rosalía s’endinsa en el costat fosc de la fama en l’edició ‘deluxe’ de ‘Motomami’

FERRAN SENDRA

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Fa només sis mesos, però es podria dir que n’han passat molts més des del 18 de març, data en què ‘Motomami’ va veure la llum. Suficient perquè Rosalía i el seu derivat conglomerat empresarial (Motomami S. L., Sony Music) es dignin a llançar una versió augmentada de l’àlbum, una edició ‘deluxe’ que no s’ha fet esperar anys, a la recerca d’una xifra rodona, com sol passar, sinó que ja la tenim aquí des de divendres. El reclam: vuit pistes inèdites que eleven el nombre de ‘tracks’ dels 16 del disc original a un total de 24. Compte: no totes són noves, ja sigui perquè ‘Despechá’ fa un mes en dansa a les plataformes, o perquè la llista inclou un ‘remix’ i un tema registrat en viu. De fet, aquest tall anomenat ‘Thank yu :)’ no és ni tan sols una cançó, sinó una nota de veu en la qual Rosalía dona les gràcies als qui han escoltat l’àlbum. Així que centrem-nos en el material significatiu que ofereix aquest ‘Motomami +’, cançons que estiren el concepte de l’àlbum destil·lant, de nou, diversos nivells de lectura: darrere de l’alleujament llatí de ‘Despechá’, a cop de mambo accelerat, es fan lloc quatre cançons més substancioses que expressen més sotsobres íntims que desitjos de cremar la nit, anomenades ‘Aislamiento’, ‘La Kilié’, ‘Lax’ i ‘Chiri’.

Enamorada del carrer

D’elles, ‘La Kilié’ és l’única que no ha arribat a sonar en directe i ofereix una abrupta pista de sintetitzador sobre la qual Rosalía es confessa «vendía como en el país de Chanel» i s’aventura en imatges xocants: «‘Si Moisés partió mares, ella corazones’». Rosalía més aventurada, avantguardista, que en la trencadora i molt popular ‘Despechá’, un aspecte que es veu encara més accentuat en les altres tres peces, sobretot a ‘Chiri’. Una composició coneguda amb la gira com a ‘Dinero y libertad’, rica en bruscos canvis, fons electrònics gruixuts i un radical gir líric, a compte d’una cavil·lació sobre la seva condició d’artista universal: «‘la calle está enamorá, enamorada de mí / y yo estoy enamorá, enamorá de la calle’».

Notícies relacionades

La temàtica es desenvolupa amb ‘Aislamiento’, la cançó central d’aquesta nova remesa, de sinuós trajecte intimista, amb sordes ràfegues de metralla com a fons i una interpretació hipersensible amb vista a la soledat de la celebritat: «‘Es el imperio el que destruye, / la emperatriz que lo construye. / Parece que se parte el cielo, pero no importa. / Soy joven, bonita, soy triste y brillante’». D’allà a ‘Lax’, un minut i mig de tensió continguda en el qual expressa les seves sospites entorn de la condició de figura famosa sobre la base desvalguda d’un piano: «‘Alguien nuevo quiere algo de mí, / muchos más cuchillos en el VIP. / Noches sola y mi crew de party, / así es como se estrellan los Ferraris’».

El públic del Sant Jordi

Aquestes peces connecten amb la inquietud que flota en el conjunt de ‘Motomami’, relatiu a les inseguretats de l’estrella pop, per això apareixen inserides en l’àlbum, no com a ‘bonus track’. Allà es creuen amb les altres dues cançons afegides, aquest ‘Candy – remix ft. Chencho Corleone’ (tuneig a càrrec del reguetoner porto-riqueny) i la captura en directe de ‘La fama – Live al Palau Sant Jordi’, que s’obre pas entre els aplaudiments i la cridòria ambientals, ara desproveïda de la veu de The Weeknd. La cançó reservada per tancar ‘Motomami +’ segueix sent la mateixa que a ‘Motomami’, la majestàtica ‘Sakura’, incidint en la idea d’obra global amb trajecte i sentit i perquè, quan una cosa funciona, és millor no tocar-la.

Temes:

Música Rosalía