Marcel Bagés i David Soler: un arriscat homenatge a Pink Floyd a l’Altaveu de Sant Boi

Que l’oferta de l’Altaveu de Sant Boi no es pot confondre amb la d’una festa major va tornar a quedar bastant clar amb l’arriscat homenatge, dissabte, a ‘The dark side of the moon’, de Pink Floyd, oficiat per Marcel Bagés i David Soler. Un àlbum publicat el març de 1973 i que, recordem-ho, va tenir un colossal impacte cultural (es va mantenir en el ‘top’ 100 dels discos més venuts als Estats Units durant 962 setmanes, més de 18 anys), deixant una estela influent en camps que van del rock a l’electrònica.

Els orígens d’aquest concert se situen tres anys enrere, quan David Soler, tercer vèrtex del duo format per Maria Arnal i Marcel Bagés, va arribar a presentar-lo a l’Auditori, tot i que en un format diferent: amb Bagés, un trio de músics i l’única veu d’Arnal. A la plaça de l’Ajuntament de Sant Boi va prendre un aspecte més maquinal: sintetitzadors modulars, el seqüenciador Octatrack i un Moog posat al dia, més el toc de guitarra Les Paul a càrrec de Soler, pupil espiritual de Robert Fripp i Frank Zappa. Efectius que van estendre la passarel·la per al lluïment de tres cantants, començant per Nico Roig, que va alçar la veu amb ‘Breath’ en una posició molt diferent a la qual ens té acostumats.

En un mar de cruixits

Notícies relacionades

Lagartija Nick destapa un màgic homenatge a Buñuel i Lorca a l’Altaveu de Sant Boi

La Sureña torna als seus orígens amb una reedició que aposta per nous productes i exalça el concepte 'casual ibèric'

Bagés i Soler van oferir una mirada a l’àlbum que va realçar la seva aura misteriosa, amb fibres electròniques retrofuturistes i cirurgia digital amb vestigis de ‘glitch’ (sorolls de les entranyes de l’aparell) i de minimalisme industrial. Allà, aquell fons potser deshumanitzat va contrastar amb l’emotivitat de les veus: Alba Carmona (ex de Las Migas), que va imposar el seu art amb uns ‘jondos’ molt subtils a ‘Time’ (l’única versió en castellà de la nit), i enfrontant-se al vol lliure de ‘The great gig in the sky’, emulant la (insuperable) Clare Torry. I d’allà a la dringadissa de la caixa enregistradora de ‘Money’, el tema més agraït de la sessió, amb Maika Makovski, que s’imposava sobre el mar de cruixits i assistia a una deriva ‘trance’ digna d’Orbital.

Allà hi havia, en el subtext, flotant sobre la plaça, els grans temes que el grup va abordar en l’àlbum: el temps, els diners, la mort, la insalubritat mental. Fons de desemparament dels quals Roig va treure partit amb ‘Us and them’, abans un ‘Brain damage’ ric en greus, ben defensat per Makovski, i tres veus foses en ‘Eclipse’. Operació feliçment consumada que va il·lustrar el poder tel·lúric de llarg abast que conserva ‘The dark side of the moon’ i la seva disposició per inspirar aventures amb vida pròpia.