Belén Atienza, productora i sòcia creativa de J. A. Bayona: «El misteri és el que més m’interessa, i n’estem envoltats»

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El misteri és, evidentment, part de l’essència d’ Els anells de poder, projecte al qual no va dubtar a llançar-se per diferents raons: «Quan acceptes participar en un projecte hi ha una part personal i instintiva, relacionada amb la passió que sents pel material, que es completa quan coneixes les persones amb qui treballaràs. I aquí es van donar aquests dos factors. D’una banda soc fanàtica d’El Senyor dels Anells. El vaig llegir quan s’ha de llegir, amb 15 anys, i em va marcar. D'una altra, el Jota i jo vam tenir una connexió molt forta amb Patrick McKay i John D. Payne, els showrunners de la sèrie. Parlàvem el mateix llenguatge perquè tots som gent de cine. La connexió humana i creativa va ser immediata. Vam ser els primers amb els quals van seure i al mes ja parlàvem del calendari». Sempre queda a l’aire la sospita que la capacitat de decisió dels cineastes en projectes internacionals d’aquestes dimensions és limitada, un fet que Atienza desmenteix. «No es pot generalitzar perquè és molt difícil entendre des de fora què està passant amb els projectes tan grans. Però en els projectes que el Jota i jo hem fet fora amb un estudi no hi ha hagut cap diferència amb els que hem fet aquí. En el meu cas, de fet, hi he sortit guanyant perquè he pogut deixar de banda els temes de pressupost per bolcar-me en el terreny creatiu. Però el nivell de feina i la capacitat de decisió han sigut els mateixos. Quan vam arribar al projecte d’ Els anells de poder tot estava gairebé per fer. Tot va ser decisió nostra. El Jota i Oscar Faura, el director de fotografia, van definir visualment la sèrie, evidentment amb moltíssim ‘feedback’ amb els ‘showrunners’. I el treball de direcció del Jota a Els anells de poder és brutal. És al·lucinant el seu llenguatge amb la càmera. Dona ritme a la història, narra els personatges i col·loca les trames. Tot està molt treballat». La productora no dubta a posar en valor el treball en la sèrie d’altres col·laboradors de Bayona, com Oscar Faura, els muntadors Bernat Vilaplana i Jaume Martí, l’artista de concept art Alexis Fibla o els creadors d’efectes especials i de maquillatge DDT (capitanejats per Montse Ribé i David Martí): «Tenen el mateix nivell d’obsessió per arribar al detall i al punt exquisit que nosaltres. Treballen des d’un lloc molt artístic i és un privilegi tenir-los».

Atienza fa dues dècades que no para de rodar i ha canviat radicalment la manera de fer i consumir cine, i dues dècades en què els equips de les pel·lícules s’han tornat a poc a poc més paritaris. «Fixa’t que el canvi, més que en la configuració dels equips, que també, tot i que queda molt per fer, es nota que les dones estem sortint de departaments en els quals estàvem molt encasellades. Tradicionalment érem moltes en producció, maquillatge, perruqueria, vestuari. I ara estem en fotografia, so, muntatge... D’alguna manera s’ha trencat aquesta barrera gairebé psicològica que ens impedia creuar a determinats oficis. El que em preocupa, sobretot de cara a les noves directores, és que arriben en un moment en què el panorama econòmic és molt precari». La productora també és conscient que la conciliació familiar segueix sent molt difícil per a les dones cineastes, un fet que fa extensible a totes les professions: «Per poder dedicar-se al cine com jo ho faig hi ha la part emocional, que la teva família i el teu entorn l’entenguin i l’acceptin. I hi ha tenir la sort que et puguin ajudar. El pare del meu fill ha estat allà tots els anys que jo he hagut d’anar-me’n fora a rodar, i també he tingut moltíssima ajuda dels meus pares. El meu entorn familiar ha sigut un suport fonamental perquè jo pogués anar-me’n, perquè si no no hagués pogut. Hauria pogut treballar d’una altra manera, però viatjar i anar-me’n cinc mesos a un rodatge a l’altra punta del món no pots fer-ho si no tens moltíssima ajuda a casa».