El que va pintar Vermeer fa 350 anys sota el seu famós quadro de ‘La lletera’

L’artista neerlandès Johannes Vermeer va dibuixar una cistella de foc i un suport amb gerres, un primer pla que no va elaborar més enllà, abans de decidir-se fa 350 anys a pintar a sobre a ‘La lletera’, un dels seus quadros més famosos, va anunciar aquest dijous el Rijksmuseum d’Amsterdam, després d’una investigació amb tècniques avançades.

En una roda de premsa a la capital neerlandesa, el director del museu, Taco Dibbits, va explicar aquests nous descobriments que donen llum sobre aquesta pintura, que Vermeer va elaborar fa més de 350 anys, però també sobre les tècniques de l’artista, de qui es creia que treballava a poc a poc i amb molt de compte –i no ràpid– els esbossos de les seves obres abans de treballar els detalls.

«Ja s’havia treballat tant en aquesta pintura que mai vam anticipar que una cosa tan definitiva sortiria a la llum gràcies a la tecnologia moderna», va admetre el director del Rijksmuseum, qui considera Vermeer un «artista misteriós», sobretot després del descobriment «del que és clarament una pintura subjacent» sota ‘La lletera’ (1657-58).

A l’esquena de la figura de la dona, es veu una lleixa, una lleixa de fusta amb poms de la qual penjaven diverses gerres de ceràmica, habituals en una habitació de servei o a les cuines del segle XVII. Un rebost a la mateixa casa de Vermeer contenia un article similar.

Però el mestre barroc no va elaborar més enllà aquesta lleixa i el va eliminar de l’obra final.

¿Què era una cistella de foc?

Mentrestant, la cistella, situada a la part inferior dreta de la pintura, ja havia sigut descoberta abans, però les noves tècniques amb rajos X i els escàners infrarojos han permès als investigadors determinar que es tractava d’una cistella de foc teixida amb vímet, una peça habitual a les llars de les famílies joves en aquella època.

En aquestes cistelles de foc se solia col·locar un bol amb carbons encesos per, entre altres coses, donar calor als nounats i assecar els bolquers, i, segons el material d’arxiu de l’època, que inclou l’inventari d’objectes del mateix Vermeer, aquest article també era a casa del pintor, una llar de família nombrosa.

A més de l’esbós d’aquests dos objectes, també es pot veure una franja gruixuda de pintura negra aplicada de forma apressada sota del braç esquerre de la lletera, cosa que deixa clar que Vermeer primer va pintar ràpidament l’escena en tons clars i foscos abans de desenvolupar els detalls finals del seu quadro.

La investigació, que «ofereix una imatge sorprenent de les decisions artístiques de Vermeer», diu Dibbits, va ser realitzada amb tècniques d’exploració avançades (macro XRF i RIS) que es van utilitzar en el procés d’investigació i restauració de la «Ronda de Nit», la pintura del també artista neerlandès Rembrandt.

«La suposició general era que l’artista produïa la seva petita obra molt lentament i sempre treballava amb extrema precisió, però aquesta visió s’està revisant ara», va assenyalar la pinacoteca, en una explicació del resultat de la investigació.

El treball de Vermeer es va desenvolupar a la ciutat neerlandesa de Delft, i destaca per les seves escenes interiors tranquil·les i introvertides i el seu ús sense precedents de llum brillant i acolorida.

Quan va dibuixar la lleixa amb gerres i la cistella de foc, Vermeer no hauria quedat gaire convençut amb el seu esbós, i va optar per pintar sobre aquests objectes els altres detalls que avui es veuen al seu quadro final, fet que «assegura més pau i tranquil·litat a l’habitació de la lletera; així res la distreu de la seva concentració en la seva tasca», diu Dibbits.

«Aquests descobriments ofereixen una visió reveladora del procés de Vermeer i la seva recerca per capturar l’atmosfera tranquil·la que caracteritza el seu treball», assenyala el Rijksmuseum, l’equip de conservadors, restauradors i científics del qual van realitzar la investigació en col·laboració amb els seus col·legues del Mauritshuis de la Haia.

Notícies relacionades

¿Per què no s’atreveixen amb l’espardenya?

L’OBC estrenarà ‘Dream requiem’ de Wainwright

Aquesta investigació s’ha realitzat en el context de la preparació d’una gran exposició sobre Vermeer que acollirà el Rijksmuseum del 10 de febrer al 4 de juny del 2023, i que, amb almenys 27 de la petita obra entorn de 35 pintures que es coneixen de l’artista neerlandès, s’espera que sigui l’exhibició més important feta mai sobre Vermeer.

La mostra, amb préstecs de museus de tot el món, inclourà unes de les obres mestres més famoses de Vermeer, ‘La jove de la perla’, també coneguda com «l’altra Mona Lisa», que és propietat del Mauritshuis.