Còmic

Les inquietants vacances de Vittorio Giardino

Un volum reuneix 13 històries curtes i intrigants de còmic del dibuixant italià ambientades en viatges a llocs vacacionals com Capri, Venècia o Bangkok

JOAN CORTADELLAS

Inquietant sens dubte deu ser que un es vegi retratat en un personatge que acaba mort en una obra de ficció. També per al mateix autor, en cas que es tracti de pura coincidència i no d’una pretesa broma de mal gust. Aquesta inquietud la va sentir el dibuixant Vittorio Giardino (Bolonya, 1946), un dels referents del còmic europeu, al rebre un parell de trucades després de publicar la història curta ‘Temporada baja’, una de les 13 que reuneix ‘Vacaciones de ensueño’ (Norma Editorial), un volum el títol del qual en italià, ‘Vacaciones fatales’, potser defineixi millor el seu no menys inquietant contingut, vinyetes teixides d’intrigues, secrets, crims i passions.

Però tornant a l’esmentat relat, ambientat en un poble de la costa de Ligúria al qual anava sovint, el creador de personatges com el detectiu Sam Pezzo, l’espia Max Fridman, amb el seu imprescindible ‘¡No pasarán!’, ambientat en la Guerra Civil espanyola, o el jueu de Praga Jonas Fink, explica en el pròleg l’anècdota. La primera trucada va ser d’un amic periodista en qui es va inspirar per a un dels personatges. Es queixava que «era la segona vegada que el matava sobre el paper»... Davant la segona es va quedar tan perplex que fins i tot va pensar que era una broma. Però no. Era un desconegut que tenia una llibreria en un poble pròxim al de la seva història i li deia que no entenia com s’havia pogut inspirar en ell per al protagonista, i que tots els seus clients, familiars i amics l’havien reconegut immediatament en aquell relat on hi havia un assassinat. «Li vaig respondre que era una simple coincidència i que mai havia retratat persones reals en les meves històries sense el seu consentiment», escriu Giardino. «Jo matava personatges, així, per diversió, i ara, del no-res, apareixien persones molt reals que semblaven calcades a ells».

Ara que acaba l’estiu no deixa de ser bon moment per començar un Giardino que es revela també com un mestre del relat breu a través d’intrigants trames de sorprenents finals, que transcorren en viatges o períodes vacacionals en escenaris a priori idíl·lics com Capri, Venècia, la Toscana, illes gregues, el Marroc, Bangkok o Tanzània. Els seus personatges es mouen per les pulsions de l’ànima humana: la cobdícia, el desig, l’ambició, la traïció, la gelosia, la infidelitat, la venjança... Crims, maquinacions, luxe i sensualitat se sumen a l’inquietant còctel.

Notícies relacionades

Les dotze primeres històries van veure la llum en diferents publicacions i es van reunir a tres àlbums diferents entre el 1990 i el 2003. Aquest volum les reuneix juntament amb una d’inèdita, ‘La ruta de los sueños’, realitzada per a l’últim número de la revista ‘Corto Maltese’ i resulta una mica un homenatge a les aventures creades per Hugo Pratt com al còmic. Només en dues d’aquestes Giardino compta amb guió d’un altre autor, ‘La tercera edad’, amb Pierfrancesco Porperi, i ‘La chaqueta embrujada’, amb Benoit Marchon, inspirada aquesta en un relat de Dino Buzzati. Cada una va precedida d’un text introductori del mateix dibuixant donant detalls de l’origen o la inspiració de la trama.

Després d’aquelles dues trucades, el que va sorgir gairebé com «un joc» – «La idea d’escriure petites històries en les quals poder inserir aquí i allà llocs i personatges que havia conegut, em divertia» –, va evolucionar a trames més llargues, complicades, enrevessades i tortuoses, i la ironia dels primers relats es va canviar en inquietud i atmosferes més ambigües. Com a ‘bonificació track’, una cartera final d’il·lustracions.