L’anticançó de l’estiu (5) ‘Holiday’, de Happy Mondays

‘Holiday’ és un dels càntics ‘hooligan’ amb el qual aquesta esbojarrada banda anglesa va fer del seu tercer àlbum, ‘Pills’n’thrills and bellyaches’ (1990), un monòlit de l’era ‘rave’, quan figurava que escoltar música i ballar-la havia d’anar unit sense remei a una intoxicació de nassos. Firma el tema el cantant i líder, Shaun Ryder, que evoca el seu pas per la terminal aèria de Manchester després d’unes vacances en un destí de laxos costums (que bé podria ser l’illa d’Eivissa, en aquells anys convertida en terminal ‘clubber’ del fenomen ‘Madchester’ i del seu quilòmetre zero, la sala The Haçienda).

En primera persona

El cos policial aguditza l’olfacte i intercepta la feliç tornada de la tropa a la seva llar: «Soc aquí per assetjar-te, vull les teves pastilles i la teva herba / No sembles de primera classe / Deixa que et miri el cul / Sento olor de droga, faig olor de droga, faig olor de droga...», canta Ryder amb entonació entre somnàmbula i ressacosa, després de veure’s omplint alguns formularis. Una situació familiar per a ell, segons confessaria. El tema deriva en una contagiosa seqüència disco funky i es tanca acudint de nou al brunzit dels avions. Aires de final de festa, ja que la cançó és la penúltima de l’àlbum, i es fon amb la sarcàstica ‘Harmony’, on el grup sospira per disposar d’una olla tan gran en la qual poder cuinar totes les seves «boniques, fiables i encantadores idees».

Així que, amb el seu contrast entre una dinàmica sonora evasiva i un text tallarotllos, ‘Holiday’ ha passat a la posteritat com a símbol del desfasament existencial d’aquella subcultura que, en el trànsit dels anys 80 als 90, va barrejar les guitarres, els ritmes ballables i les drogues sintètiques (seguint el camí de New Order i una mica abans de ‘Screamadelica’, de Primal Scream). Ben assessorats per Paul Oakenfold i Steve Osborne a la producció, els Happy Mondays es van llaurar allà la seva llegenda de ‘24 hour party people’ reclamant en el camí el dret de la classe obrera al desvari hedonista sense pensar en el demà.

Notícies relacionades

‘Summertime blues’, d’Eddie Cochran: un himne contra l’alienació adolescent

L’anticançó de l’estiu (3) ‘Vacances’, d’Aerolínies Federals