Un ‘Nabucco’ espectacular escalfa la nit de Peralada

Aquest electritzant ‘Nabucco’ va aterrar a l’Empordà molt ben assajat, d’això no hi havia dubte al veure la complicitat que es va crear entre els intèrprets i el mestre, que a estones es deixava anar rere la melodia en una coreografia minimalista. Luisotti ja va mostrar maneres des de l’obertura i el cor que obre l’obra va donar canya sense pietat, disfrutant del plaer sonor. El públic es va quedar enganxat a la butaca davant tanta immensitat. Tot va transcórrer rodat perquè, després de treballar l’obra un mes abans de l’estrena madrilenya, el Real va oferir (entre el 5 i el 22 de juliol) ni més ni menys que 15 funcions amb diversos repartiments diferents, una dotzena a càrrec del mestre Luisotti. I, òbviament, es va obrar el miracle. L’òpera de Verdi es va escoltar carregada de tensió dramàtica, de contrastos teatrals entre les escenes de conjunt, els duos i les àries, tot emmarcat en l’encomiable tasca de cor i orquestra. El famós ‘Va, pensiero!’, que a Madrid va ser ovacionat pel públic obligant el formidable cor ‘intermezzo’ a bisar la part gairebé en totes les funcions, aquí va ser només un brillant més d’una corona de molts quirats.

L’obra exigeix una soprano tot terreny per assumir l’impossible paper d’Abigaille i Peralada va comptar amb ella, una espectacular Anna Pirozzi. La cantant italiana va brodar el paper imposant joventut, poder, pianíssimos, bon domini de la coloratura i un fraseig cisellat a foc valent-se d’una tessitura amplíssima que li va permetre despentinar el públic amb els seus sobreaguts i emocionar amb els seus greus.

En el paper titular, el baríton George Petean –amb diversos papers en el seu historial en el Liceu barceloní– va dibuixar un Nabucco senzillament perfecte brindant tots els matisos que requereix el complex personatge, des del penediment a la bogeria. Els dos artistes van ser ovacionats.

Com a Zaccaria es va escoltar el baix rus Alexander Vinogradov, que va regalar una lliçó de cant arribant còmodament als extrems de l’exigent tessitura del seu personatge, sobresortint en àries i en números de conjunt.

Notícies relacionades

Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Les lectures més esperades per al 2026

També va ser fantàstica la mezzosoprano valenciana Silvia Tro Santafé com a Fenena. La seva línia de cant, la seva coloratura, el seu timbre i el seu fraseig es basen en una tècnica que li permet plena naturalitat en el seu cant. Mario Rojas va ser Ismaele, el culpable de l’enfrontament amorós entre Abigaille i Fenena. El tenor mexicà va imposar un cant d’atractiu timbre líric molt expressiu al qual només li va faltar una mica més de projecció.

A més, l’obra comptava amb secundaris d’autèntic luxe, com una sobradíssima Maribel Ortega en el paper d’Anna (genial en els concertats), el baix Simon Lim com un convincent i sonor Gran Sacerdot de Baal i el ben frasejat i teatral Abdallo de Fabián Lara.