Crítica de música

Barna’n’roll: el punk va treure pit al Poble Espanyol

El festival va celebrar per fi la seva cinquena edició amb un ampli cartell en el qual van destacar els veterans Pennywise, The Toy Dolls i Circle Jerks, aquests últims en el seu debut a Barcelona

Barna’n’roll: el punk va treure pit al Poble Espanyol

Zowy Voeten

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

El festival Barna’n’roll demostra des del 2016 que el punk i el hardcore són compatibles amb aquest concepte filosòfic que és el festival estiuenc a l’aire lliure plantant cara a la calor amb tralla guitarrera i fúria política. Festa de gala al Poble Espanyol, que amb el seu programa de cinc bandes va atraure 3.000 persones, a les quals es pot afegir el miler que divendres va acudir a la sessió d’escalfament a Razzmatazz, donant crèdit al vell eslògan de ‘punk is not dead’, més que mai a contracorrent i sota radar.

Alliberament i alleujament en l’ambient després dels ajornaments des del 2020 i, a última hora, la baixa de Sham 69. En la franja alta del cartell, Pennywise, que centrava mirades amb la seva evocació dels dies de glòria d’Epitaph Records, quan el grup va marcar el camí per a l’auge del hardcore melòdic: de l’àcid corrosiu de ‘My own country’ («’els tontos dirigeixen el govern, la política exterior malalta’») al cant antiarmes de ‘Violence never ending’ i la crida a la llibertat individual de ‘My own way’. Amb un so madur, devorant algunes versions (Ramones, The Beastie Boys) i mostrant les seves arrels en l’emotiu ‘Bro hymn’, dedicat als amics caiguts, amb els fills d’alguns membres del grup en els cors per transmetre que és un assumpte de família.

Aromes de taverna

Notícies relacionades

A un altre tarannà va correspondre el concert de Flogging Molly, grup creat per Dave King (excompany de ‘Fast’ Eddie Clarke, ex Motörhead, a Fastway), practicant d’un punk-folk en la línia de The Pogues, agermanant el banjo, l’acordió i el violí amb la distorsió guitarrera. Sessió propensa al conscienciós desvari taverner amb temes tan simptomàtics com ‘These times have got me drinking’. Tot i que, en el registre més eixelebrat, la palma se la van emportar The Toy Dolls, experts en la farra obrerista, reflex de l’anomenat ‘punk pathetique’, llegint la dura realitat amb humor i revivint el seu ‘Nellie the elephant’.

Però el festival, que va arrencar amb The Anti-Patiks i el seu irat punk-rock del Vallès (amb crítiques a La Pegatina, que per a ells són el pitjor), reservava una ‘delikatessen’ insòlitament mai vista al nostre país: els californians Circle Jerks, celebrant per fi el 40è aniversari del seu debut, ‘Group sex’, i revivint les seves seminals plantofades hardcore (microcançons com ‘Beverly Hills’ i ‘Coup d’etat’) amb expeditiu magisteri. Al capdavant, llegendes com Keith Morris (cantant original de Black Flag) i el guitarrista Greg Hetson (ex Bad Religion), prestos al tribut a The Soft Boys (‘I wanna destroy you’) i consumant el millor bolo de la sessió.