Jamie Cullum, fer fàcil el difícil a Porta Ferrada

Notícies relacionades

Mor Shane MacGowan, líder de la banda irlandesa The Pogues

‘20.000 especies de abejas’ i ‘La sociedad de la nieve’ lideren les nominacions dels Goya

Va ser el Cullum aclaparador, un músic de 360 graus, que sempre hem conegut, potser fins i tot una mica més excitat pels dos anys de pausa (o gairebé), transmetent la sensació que continua fent el que li dona la real gana, i caient sempre dret. Amb el seu aire una mica tarambana, però subjecte a tots els rigors, grapejant i colpejant el piano, exercint de dotat ‘crooner’ i donant joc a la seva poderosa banda. Sense disc nou en el mercat, va acudir a ‘Taller’ (2019), citant aquest tema titular en un aparatós ‘crescendo’ i deixant-se acompanyar per veus amb vestigis de gòspel a ‘Mankind’. I rescatant números com el swing de ‘Get your way’ o la ‘bluesy’ ‘These are the days’.

Un repertori que canvia d’una nit a l’altra i que va incloure cites al seu alt referent Cole Porter (‘I get a kick out of you’) i al contemporani Ed Sheeran (enfocament ‘noir’ de ‘Shape of you’), sempre amb el sentit de la diversió i el lliure albir per bandera, fent de la música una argila de poder miraculós, amb personalitat més enllà de la diversitat de les seves fonts: ho va deixar clar ‘Mixtape’, en què ens va dibuixar, diu la lletra, un pla de la seva ànima, tan atent a Louis Armstrong com a De La Soul.