‘Thor: Love and Thunder’: el carnisser dels déus

Després dels relatius fracassos artístics dels dos primers films de l’univers cinematogràfic Marvel dedicats íntegrament a Thor, Ken Faige, l’home que mou bé els fils d’aquest univers, va decidir confiar la tercera pel·lícula, ‘Thor: Ragnarock’, a Taika Waititi, que llavors era bastant menys conegut del que és avui el director de ‘Jojo Rabbit’. I la quarta entrega del superheroi d’Asgard ha tornat a recaure en el cineasta neozelandès, de qui ja en coneixem bé la tendència per la comèdia.

Notícies relacionades

‘Thor: Love and Thunder’: aventures, humor i (molt) rock and roll amb el déu del tro

Tessa Thompson, la valquíria ‘queer’ de Marvel que desafia els tabús de gènere a ‘Thor: love & thunder’

Si a l’anterior film de Thor tenia un paper especial l’Increïble Hulk, aquí sembla que el tindran els peculiars membres dels Guardianes de la Galaxia. Però no és més que un miratge i un senyal del que ens espera. Perquè Chris Pratt i la resta dels guardians duren tot just 10 minuts, en un episodi de situació que no ens situa enlloc. A partir d’aquell moment, la pel·lícula va d’un costat a un altre –sense gaire criteri–, passant per l’èpica, el drama, la comèdia, l’aventura, l’humor tonto i la tragèdia, amb un Chris Hemsworth musculat, després de lluir panxa cervesera, que es continua mofant del personatge com ja va demostrar en un dels films d’‘Els venjadors’.

En aquest batibull que recupera Jane Foster (Natalie Portman) –a costa de fer bromes amb el seu nom: ¡la confonen amb Jane Fonda i amb Jodie Foster!–, hi destaca la figura tràgica i violenta del malvat de rigor, el denominat Carnisser dels Déus: amb ell s’arriba a una certa sobrietat en una seqüència en blanc i negre, i sota les capes de maquillatge s’intueix la cara de Christian Bale.