Mor l’historiador Fernando García de Cortázar als 79 anys

El sacerdot jesuïta i historiador Fernando García de Cortázar, guardonat amb el Premi Nacional d’Història el 2008, ha mort aquest diumenge 3 de juliol «de manera inesperada» als 79 anys, segons ha informat en un comunicat la Companyia de Jesús.

La mort s’ha produït a les cinc d’aquesta matinada, a l’hospital de la Luz, segons detalla el comunicat. García de Cortázar havia sigut ingressat dijous passat per una perforació intestinal. Va ser operat, però una complicació postoperatòria ha sigut la causa de la mort.

El cos serà traslladat al Tanatori Parque de San Isidro (Madrid) a les 14 hores d’aquest diumenge, on se celebrarà una eucaristia a les 19:30 hores. A l’espera de confirmar horari, serà enterrat dimarts al santuari de Loyola. Aquest mateix dia, a les 19:00 hores, se celebrarà a l’Església del Sagrado Corazón de Bilbao la missa de funeral, segons afegeixen els jesuïtes.

Fernando García de Cortázar i Ruiz de Aguirre va néixer a Bilbao el 4 de setembre de 1942. Va ingressar en la Companyia de Jesús el 26 d’agost de 1959, es va ordenar sacerdot a Loyola el 10 de juliol de 1971 i va fer els últims vots a Loyola el 2 de febrer de 1978.

Dins de la seva formació com a jesuïta, va realitzar el Noviciat a Orduña (1959-61), el Juniorat a Villagarcía de Campos (1961-62). Va estudiar Filosofia i Lletres a Salamanca (1962-63) i a Loyola (1963-1966). L’anomenada etapa de Magisteri –en la qual els jesuïtes dediquen dos anys a la pastoral, generalment en escoles, en meitat de la seva formació– la va fer a Pamplona entre 1966-67. Va estudiar Teologia a Madrid (1968-72) i al finalitzar va començar a preparar el Doctorat en Història (72-73) i en Teologia (73-75).

Entre 1975-76 va estar destinat a Bilbao com a director del Col·legi Major Deusto i va ser professor en la Facultat de Filosofia i Lletres (FyL) de la Universitat de Deusto (UD), càrrecs que exerciria en diverses etapes de la seva vida. A més de professor catedràtic d’Història d’Espanya contemporània a l’esmentada facultat seria degà de la mateixa (81-82), un important col·laborador al llarg de tota la seva vida i professor emèrit a la Facultat de Ciències Socials i Humanes des del 2007 fins aquest any 2022.

García de Cortázar ha sigut reconegut per la seva extraordinària tasca com a historiador que ha sabut transmetre l’amor per la història des d’un llenguatge proper al públic, cosa que li ha valgut grans èxits en les seves publicacions, que han sigut àmpliament difoses. Deixeble de l’historiador Miguel Artola, ha sigut guardonat amb nombrosos premis, com el Premi Nacional d’Història 2008 per l’obra ‘Historia de España desde el arte’ (2007). Havia dirigit també la Fundació Vocento.

García de Cortázar ha escrit més de 70 llibres i també enciclopèdies com la monumental obra ‘La Historia en su Lugar’, de deu volums. Ha contribuït a la popularització de la història d’Espanya mitjançant els nombrosos articles en premsa (com Vida Nueva o el diari ABC) i diverses sèries de televisió com ‘Memoria de España’. En el seu treball ha dedicat especial dedicació a la investigació de la història del País Basc, la Història d’Espanya i la Història de l’Església.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El 19 de maig del 2021 recollia el Premi Brau 2020, que concedeix la Comissió Episcopal per a les Comunicacions Socials (CECS) per la tasca amb què «porta a diverses tribunes de la premsa la seva mirada penetrant de la història d’Espanya, i la rescata de reduccions» i perquè «els seus articles plantegen l’aportació substancial de la tradició cristiana i entren en un debat seriós i ponderat sobre el lloc del fet cristià en la nostra cultura actual».

Al recollir-lo, va expressar el seu desig de «fer públic el missatge religiós, especialment en aquests moments, en els quals hem de parlar no només a aquells que comparteixen la mateixa fe que nosaltres, sinó també a aquells que podríem anomenar cristians culturals, que veuen en la religió i en el cristianisme un fet que esperen que ajudi a mantenir uns principis i conviccions que necessita aquest món».