Jerry Lee Lewis: emissari musical del diable

Presentat aquest dilluns en el certamen francès fora de concurs, ‘Jerry Lee Lewis: Trouble in Mind’ no és un documental musical a l’ús malgrat que proporciona dades essencials sobre el periple del protagonista. En lloc d’una narració lineal i una successió de bustos parlants, la pel·lícula recopila fragments d’entrevistes televisives concedides pel cantant al llarg dels anys i les combina amb impressionants imatges d’arxiu tocant el piano com si estigués endimoniat, llançant el banquet fora de l’escenari amb una guitza i fent ballar els seus rebels cabells rossos mentre tecleja a tota pastilla les notes de clàssics com ‘Whole lotta shakin goin’ On’ i ‘Great Balls of Fire’, i movent-se amb facilitat entre el rock and roll, el blues, el country i el gòspel.

Que us donin

Coen no deixa passar més de 20 minuts del seu metratge abans d’abordar l’assumpte més polèmic de la vida personal de Lewis: quan el 1958 es va casar amb la seva cosina Myra Brown, un dia abans que ella complís 13 anys, un matrimoni que va afectar greument la seva carrera i la seva imatge pública –«Jerry Lee Lewis acaba de ser pare: ha adoptat la seva dona», fa broma Bob Hope en un moment de la pel·lícula–, tot i que no de forma irreparable: el cantant va recuperar el favor del públic 12 anys després, sense mostrar el més mínim penediment. Segons es desprèn del documental, mai li ha importat gens el que els altres opinin d’ell. Estem davant l’‘outsider’ definitiu.

Ateses les polèmiques que han perseguit Lewis durant bona part de la seva vida –el músic va camí dels 87 anys–, crida l’atenció el desinterès de ‘Trouble In Mind’ per explorar-les: sense anar més lluny, no esmenta ni l’elevada taxa de mortalitat entre les que van ser les seves esposes, ni la nit durant la qual va disparar al baixista de la seva banda, i passa de puntetes pels seus problemes amb l’alcohol i les drogues. S’acontenta amb retratar-lo com un home fosc i complicat que, mentre buscava la transcendència espiritual, sucumbia als pecats carnals i altres temptacions i que, de no haver patit aquests turments, probablement mai hauria sigut capaç d’incendiar com ho va fer tots els escenaris als quals va pujar.

 

Notícies relacionades

Òmnium Cultural s’alia amb l’IEC per transformar la Nit de Santa Llúcia en l’equivalent literari dels Premis Gaudí

L’Editorial de Cristina Villanueva: Quan un sistema emmalalteix, també emmalalteix la confiança