‘Arthur Rambo’, el sadisme de les xarxes socials

Inspirada en el cas real de Mehdi Meklat, jove escriptor i bloguer que va passar de ser un fenomen mediàtic francès a convertir-se en pària quan van sortir a la llum els tuits antisemites i homòfobs que havia publicat anys enrere sota un àlies, la nova pel·lícula de Laurent Cantet dedica els seus 86 minuts a qüestionar els motius i arguments intel·lectuals que el seu protagonista addueix durant la seva ràpida caiguda, i per a això s’ajuda de successius personatges secundaris l’única funció dels quals és verbalitzar posicions ideològiques. Però, tot i que es mostra molt més interessada en testimoniar un debat que en desenvolupar una intriga dramàtica, ‘Arthur Rambo’ no diu res sobre la cultura de la cancel·lació o els mals de Twitter que no hagi sigut dit mil vegades ja, i amb més eloqüència.

Tot i que és cert que, puntualment, el seu metratge captura la ferocitat i el sadisme que les xarxes generen i promouen, la pel·lícula no traspassa la superfície de la seva premissa; tot és plantejament, un simple sumari de qüestions a explorar –¿prescriuen els pecats comesos a les xarxes? ¿És l’artista separable de la seva obra? ¿Poden els tuits ser considerats art? ¿És l’ascens social una opció real per a la població d’origen immigrant parisenca?– immediatament seguit d’un final que funciona menys com un tancament que com un abandonament.