Avantguarda del criptoart
Què és un NFT, la tecnologia que està transformant l’art digital
A través de Blockchain, aquests actius permeten convertir en únics i revaloritzar béns com mems o vídeos
Aquest sistema altera el mercat del col·leccionisme artístic i dona ales a l’especulació de contingut virtual
Als museus del futur els assistents faran cua per observar mems. El 18 de febrer passat, el mercat del col·leccionisme artístic digital va viure el que pot ser un moment fundacional quan el mem Nyan Cat, el famós gat volador que deixa un rastre d’arc de Sant Martí, va ser venut a internet amb criptomonedes per un valor de fins a 580.000 dòlars.
Aquest sorprenent rècord va ser possible gràcies als anomenats Tokens No Fungibles (NFT, per les seves sigles en anglès), actius digitals que està transformant ràpidament el mercat artístic, permetent revaloritzar productes o béns culturals que, fins ara, han circulat per la xarxa de forma gratuïta. El seu impacte s’ha comparat amb una revolució o el Renaixement.¿Com funciona aquest sistema?
Des de fa segles, l’ésser humà ha col·leccionat objectes artístics pel seu valor estètic, econòmic i emocional. Els col·leccionistes, tradicionalment aristocràcia i grans fortunes, han adquirit les obres d’artistes com Picasso, Van Gogh, Caravaggio o Banksy a preus astronòmics. El seu valor de mercat és altíssim perquè són peces originals úniques al món. L’exclusivitat ha impulsat una compravenda que s’ha estès a altres branques artístiques com la música, el cine o els videojocs.
Canvi de paradigma
Però, ¿què passa amb l’art digital? A internet, les creacions poden ser copiades, robades o reapropiades amb multitud de canvis. Aquest poder de transformació i compartició és la mateixa essència d’internet, però en el món del col·leccionisme fa que sigui pràcticament impossible conèixer quina és l’obra original, una cosa que li resta valor de mercat.
Els NFT venen a trencar aquesta lògica i a crear una nova cultura de col·leccionisme. E el món digital, un token és una unitat de referència. Mentre que les accions d’una empresa tenen totes un mateix valor, un token no fungible associa un valor determinat a un objecte digital únic, rar i indivisible. El valor que abans donàvem a béns físics com els segells o obres d’art per mercadejar ara també pot aplicar-se a béns intangibles. Els NFT són un registre de qui posseeix una peça digital única.
A més de l’art digital, això obre la porta a comercialitzar amb infinitud de continguts com còpies digitals d’imatges, publicacions a Twitter o cartes de Pokémon. Tot i que els NFT existeixen des del 2017, en les últimes setmanes han vist un auge en la seva popularitat. L’actriu Lindsay Lohan va vendre una foto de la seva cara per 17.000 dòlars (es va revendre per 57.000) i artistes musicals com Deadmau5 o 3LAU han guanyat més d’un milió amb aquest sistema.
Tecnologia per impulsar el valor
I, ¿com es dona valor a un objecte digital que pot ser copiat? Els NFT funcionen a través de Blockchain, una revolucionària tecnologia que permet la transmissió de dades de forma privada i sense intermediaris. En aquest sistema, que opera com una cadena de l’ADN d’informació encriptada, les compres es realitzen a través de criptomonedes com bitcoin. Els artistes se serveixen d’aquesta tecnologia per certificar l’autenticitat d’un bé digital, marcar-lo de forma permanent i inalterable, sense dependre que sigui un expert que taxi el seu valor. Això el converteix en un bé únic i especial. I com més gent el vulgui adquirir més es dispararà el seu valor. Els NFT deriven el seu valor de la seva escassetat i autenticitat, de l’oferta i la demanda i del vincle emocional del fan amb l’obra. I porten aquesta pràctica al món digital.
En molts casos, la compra de NFT no serveix per adquirir la propietat exclusiva o els drets d’autor d’una obra concreta, sinó una còpia autèntica. Com el col·leccionisme artístic de tota la vida, els NFT funcionen com a mecanisme de distinció social o com a negoci. Per presumir o per invertir.
El sistema suposa un canvi de paradigma que pot ajudar els artistes. Han aparegut galeries virtuals de compravenda com ‘Nifty Gateway’ i cases de subhastes tradicionals com Christie’s s’han apuntat al fenomen. Al desembre, un artista anomenat ‘Beeple’ va vendre en aquesta plataforma 20 de les seves obres per 3,5 milions de dòlars
Un negoci en expansió
Aquest nou mercat està disparant-se als Estats Units, on ha desbloquejat un sucós negoci per a empreses com Nike, Ubisoft o Louis Vuitton. L’any passat es va quadruplicar el volum de vendes de NFT i van arribar a un valor de 250 milions de dòlars, segons un estudi de nonfungible.com.
👑ALL HAIL THE KING👑@YoDough scooped up this Legendary LeBron James Moment from our Cosmic Series 1 set for $208,000‼️ This Moment is from our first Legendary set ever minted 💯
— NBA Top Shot (@nbatopshot) 22 de febrero de 2021
The top acquisition for any NBA Top Shot Moment ... so far.
Congrats on the nice pickup! 👑 pic.twitter.com/rFLMzbwXN7
Grans lligues d’esports com la NFL o l’NBA també han fet el salt a aquest mercat. L’associació de bàsquet té un portal en el qual se subhasten vídeos curts de jugades que arriben a preus difícilment creïbles. Un crom col·leccionable d’una esmaixada de LeBron James es va vendre la setmana passada per 208.000 dòlars. La jugada pot veure’s mil vegades gratis a Youtube, però el crom és únic.
Joc especulatiu
Notícies relacionadesEls experts adverteixen que els NFT obren la porta a un negoci d’alta especulació, ja que el valor financer d’aquests objectes col·leccionables pot ser completament aliè al seu valor artístic. Però el valor d’una obra és el que la gent li dona. L’adquisició d’un NFT en una plataforma ‘online’ pot revendre’s fins a l’infinit. El positiu d’aquesta tecnologia és que permet que cada vegada que es realitzi aquesta compravenda l’autor de l’obra original rebi una comissió d’entre el 3 i el 15%, un mecanisme que recompensa l’artista.
Com ja ha passat amb l’auge d’altres mercats com les criptomonedes, l’al·licient de fer-se ric en quatre passos també ha facilitat les fluctuacions de valor i les estafes. A principis de febrer es va fer públic que un usuari anònim va fingir ser Banksy, un dels artistes urbans més cèlebres de les últimes dècades, per vendre obres per més d’un milió de dòlars.
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- EFEMÈRIDE El metro celebra 100 anys amb visites a estacions fantasma
- Mobilitat interurbana El pla més complicat de Rodalies
- Ocupació La Generalitat es reforça amb 225 orientadors laborals per reduir l’atur
- Escacs El prodigiós adolescent indi
- Turisme El poble més bonic del món és a Catalunya, segons l'Organització Mundial del Turisme
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Estrena aquest diumenge ‘Señor, dame paciencia’: Jordi Sánchez torna a treure suc d’un personatge carregat de prejudicis
- Grans ciutats Un xinès que viu a Barcelona explica les diferències que veu amb Madrid: "Es respira un ambient trist..."
- Urbanisme Polèmica a L'Hospitalet per la revisió de la superfície cadastral de mig miler de finques de la ciutat