D’Hugo Claus a Françoise Hardy i Alain Delon: famosos que han demanat ajuda per morir

La malaltia ha tornat, doncs, a unir els destins de dues icones del cine i la cançó franceses les trajectòries de les quals s’han creuat en nombroses ocasions en les últimes sis dècades (la més recent, amb la gravació a duo de la cançó ‘Modern Style’ per al disc de Hardy ‘Parèntheses’, del 2006). La situació de tots dos és, no obstant, bastant diferent: mentre que Delon pot beneficiar-se en aquesta darrera hora de la condició de ciutadà resident a Suïssa, país en què el suïcidi assistit és legal, la pretensió de l’autora de ‘Tous les garçons et les filles’ entra en col·lisió frontal amb la legislació francesa (fa justament un any, l’Assemblea Nacional va votar majoritàriament en contra d’un projecte de llei per despenalitzar l’eutanàsia).

Hardy i Delon són els últims noms d’una llista llarga, però majoritàriament encara secreta d’artistes que han demanat assistència per posar fi als seus dies.

La ira de l’Església belga

Un dels casos més notoris i controvertits va ser el del novel·lista, poeta, dramaturg i cineasta belga Hugo Claus, que, malalt d’Alzheimer, va sol·licitar la mort per eutanàsia quan la malaltia estava encara en un estadi primerenc (la llei de Bèlgica permet el suïcidi assistit només si la persona té la capacitat de decidir conscientment). La mort de Claus el 19 de març del 2008, als 78 anys, va provocar una condemna enèrgica de l’Església catòlica belga i va suscitar un intens debat nacional.

També l’actor austríac Herbert Fux, que al llarg de la seva prolífica carrera va alternar els treballs amb directors del calibre d’Ingmar Bergman, Volker Schlöndorff i Werner Herzog amb papers en pel·lícules de sèrie B, ‘spaghetti westerns’ i comèdies eròtiques, va decidir convertir l’adeu a la vida en un acte de militància i va explicar que havia sol·licitat els serveis de Dignitas, una associació suïssa que, amb l’assistència de metges i d’infermeres qualificats, ajuda a morir a persones amb malalties terminals i trastorns greus de depressió. Fux va morir a Zuric el 13 de març del 2007, als 79 anys.

Més recent és la defunció de Guy Bedos, celebrat actor, guionista i còmic francès que durant dècades va participar activament en la causa de la despenalització de l’eutanàsia i que va formar part del comitè d’honor de l’Associació per al Dret a Morir amb Dignitat. Malalt d’una demència similar a l’Alzheimer, va morir el 28 de maig del 2020 als 85 anys. Uns mesos després, el seu fill, el també actor Nicolas Bedos, va explicar que durant les últimes hores va ajudar el seu pare a contactar amb un metge que es va oferir a facilitar el trànsit del pacient cap a la mort.

L’al·legat de Martínez Reverte

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

A Espanya, una de les veus que amb més lucidesa i vehemència s’ha manifestat en els últims anys a favor de la mort assistida és la de l’escriptor i periodista Jorge Martínez Reverte, excol·laborador de EL PERIÓDICO, que va morir fa justament un any. Reverte va escriure molt en els 72 anys que li va ser concedit viure, però probablement res tan personal i sentit com l’article en què va explicar com havia ajudat a morir la seva mare, víctima d’un càncer terminal. L’article va ser distingit el 2009 amb el premi de periodisme Ortega i Gasset, però també va conduir al seu autor fins a un jutjat per declarar davant d’un tribunal, ja que tot això va passar abans de la reforma legislativa que el juny del 2021 va despenalitzar l’eutanàsia a Espanya.

És justament l’aprovació d’aquesta llei orgànica de regulació de l’eutanàsia la que empara decisions com la de l’actriu catalana Carme Elías, una altra víctima de l’Alzheimer, que fa tot just dues setmanes deia, en una entrevista de Núria Navarro, que ha deixat per escrit la voluntat de morir dignament. «No em mereixo estar prostrada en una cadira, depenent que algú em doni de menjar i em faci la higiene –va assegurar. La meva família respectaria la meva voluntat. Penso defensar el dret».