Les lesions més greus (i més idiotes) en la història de ‘Jackass’

Però ai, en aquesta ocasió el preu ha sigut dolorosament alt. Durant la producció, Knoxville, Steve-O, Wee-Man, Chris Pontius i la resta del ‘gang’ dement van aprendre de la manera més crua possible una veritat innegable: amb l’edat, la resistència del cos al càstig físic disminueix (i el temps de recuperació s’allarga). Cap altra pel·lícula de la sèrie havia provocat tantes lesions de consideració i ingressos hospitalaris com aquesta última, el rodatge de la qual va haver de ser interromput abans del previst per raons estrictament mèdiques. En ocasió de l’estrena de ‘Jackass forever’, repassem aquí alguns dels contratemps més greus (i estúpids) ocorreguts en la molt accidentada història de la franquícia.

Partir-se el cul. Literalment

Brandon Cole ‘Bam’ Margera era ja un professional de l’‘skate’ acostumat a les caigudes i les fractures quan va ingressar en la ‘troupe’ de ‘Jackass’. De seguida va destacar com un dels membres de la colla amb un instint de supervivència menys desenvolupat. En el quart episodi de la segona temporada de la sèrie, Margera va participar en una cursa suïcida de carretons per un pendent i va tenir un aparatós accident que es va saldar amb una fractura de còccix. Malgrat la gravetat de la lesió, la principal preocupació de Margera era que a la radiografia es veia clarament la silueta del seu penis. Gràcies a l’inesperat aval de l’MTV, els responsables de ‘Jackass’ van poder exhibir la imatge sense censures davant la mortificació de l’afectat, que assegurava una vegada i una altra que la radiografia no mostrava «el paquet complet».

La boxa no és per a qualsevol

A Johnny Knoxville li va semblar que seria graciós desafiar a un combat un boxejador professional en un dels gags de la primera pel·lícula de ‘Jackass’ (2002). La primera opció era Mike Tyson, però l’excampió mundial va declinar l’oferta, així que l’encàrrec va recaure en Eric Esch, àlies Butterbean, una ‘muntanya’ de 170 quilos conegut per la brutalitat del seu ‘punch’. La baralla, que va tenir lloc en una botiga de roba (i es pot veure aquí), va durar només uns segons, prou temps perquè Butterbean tombés en dues ocasions Knoxville, obrint-li una bretxa al cap que va requerir diversos punts de sutura i produint-li una commoció cerebral a conseqüència de la qual l’actor va patir un vertigen permanent durant diverses setmanes. Tot i així, Knoxville no va perdre el sentit de l’humor; just després de recuperar la consciència després de l’esgarrifós KO, va tenir l’ocurrència de preguntar a la càmera: «¿Butterbean està bé?».

Els perills del cavall

L’escena final de ‘Jackass 2: Todavía más’ (2006) és un sofisticat número que, a la seva brètola manera, rendeix homenatge als grans musicals de Hollywood. El moment ‘Oklahoma!’ consisteix en un pla de Johnny Knoxville, Bram Margera i Ryan Dunn vestits de vaquers i cantant; els dos últims tenen els peus lligats a una corda; a l’altre extrem de la corda, un cavall. Quan Knoxville atia l’animal i aquest comença a córrer, Margera i Dunn surten disparats fora del quadro. Hilarant. El que no es veu és que Ryan Dunn va caure en una mala posició i la consegüent lesió muscular li va provocar un coàgul sanguini que va posar en risc la seva vida. Va haver de ser intervingut quirúrgicament i, com a conseqüència del tractament, va caure en una depressió que el va mantenir apartat de la colla ‘Jackass’ durant un parell d’anys. El juny del 2011, Dunn va tenir un accident d’automòbil quan conduïa el seu Porsche 911 a més de 220 quilòmetres per hora després d’haver estat bevent. Va morir a l’acte.

La moto maligna

El 2008, la colla de ‘Jackass’ va participar en un homenatge al llegendari pilot d’acrobàcies Evel Knievel. No estava previst que Johnny Knoxville aparegués davant la càmera, però, al veure que tothom semblava divertir-se molt, es va entossudir a intentar executar un salt mortal cap enrere sobre una motocicleta. Que abans amb prou feines hagués anat en moto no li va semblar un obstacle. Culminant una sèrie d’intents fallits, Knoxville va deixar anar massa aviat el manillar de la moto i aquesta, després d’elevar-se diversos metres, va anar a caure just a sobre del seu entrecuix. «Espero que això sigui pipí i no sang», va ser el seu primer comentari. Diagnòstic: ruptura d’uretra. Durant mesos, l’actor va haver d’utilitzar un catèter per orinar.

Odontologia cafre

¿Coneixen aquesta tècnica d’odontologia casolana que consisteix a extreure una dent movedissa lligant-la amb un fil a una porta? Doncs bé, l’equip de ‘Jackass 3D (2010) va decidir anar un pas més enllà i lligar, amb un fil de pescar d’extraordinària resistència, un dels incisius d’Ehren McGhehey a la part posterior d’un Lamborghini. El que hauria d’haver sigut una extracció senzilla va acabar resultant una lesió gravíssima. Tot i que a les imatges de la pel·lícula gairebé no s’aprecia, la dent estava tan fermament implantada que la brutal estrebada li va provocar a McGhehey una seriosa destrossa interna, amb fractura de crani inclosa. Això sí, la dent va acabar cedint.

Això mai li va passar a Mary Poppins

Notícies relacionades

Jackass aconsegueix apartar ‘Spider-Man’ del primer lloc a la taquilla nord-americana

¿Val la pena?

Seguim a ‘Jackass 3D’. Un dels gags del film consistia a reproduir un vell anunci de les cintes de casset Maxell en el qual un paio era sacsejat pel poder huracanat de la música. Aquí es tractava de recrear-lo de manera animal –¡això és ‘Jackass’!–, situant l’especialista Ryan Dunn just darrere del motor posterior d’un avió de reacció. Una vegada rodada l’escena, els nois de la banda van voler aprofitar la presència de l’avió per continuar fent una mica l’idiota. El que en va sortir més mal parat va ser el cantautor Loomis Fall, que va intentar utilitzar la força dels gasos d’escapament del motor per executar un vol a l’estil Mary Poppins penjat d’un paraigua. Però en lloc d’elevar-se graciosament, va sortir disparat com un cigarret enmig d’un cicló i va aterrar de mala manera. Quan es va aixecar pel seu propi peu, Fall tenia una clavícula i diversos ossos de la mà trencats.

L’envestida definitiva

Posar-se davant d’un toro amb l’única finalitat de ser objecte d’una envestida que resultés graciosa a la càmera era un dels passatemps favorits de Johnny Knoxville. A ‘Jackass forever’ ho va fer per última vegada. Després de ser atropellat diverses vegades per un bòvid imponent però no espectacularment ferotge, l’actor va voler fer una nova presa més espectacular, enfrontant-se aquesta vegada a un toro despietat anomenat Pecker Wrecker. El mínim que es pot dir de l’actuació de Pecker Wrecker és que va estar a l’altura. Després de trobar-se amb ell, Knoxville va ser ingressat a l’hospital amb una hemorràgia cerebral, una forta commoció, una costella trencada i una fractura de canell, i no va recuperar les seves facultats cognitives fins al cap de dos o tres mesos. El rodatge de la pel·lícula es va donar per acabat abans del previst. El toro Pecker Wrecker va acabar amb ‘Jackass’.