Jazz amb causa

‘Freedom first’, música des del corredor de la mort

  • El pianista de jazz Albert Marquès presenta a Granollers un disc gravat amb un condemnat a la pena capital que lluita per demostrar la seva innocència

‘Freedom first’, música des del corredor de la mort

Álvaro Monge

4
Es llegeix en minuts
Roger Roca

Fa 28 anys que Keith LaMar viu tancat en una cel·la d’aïllament d’una presó d’Ohio, als Estats Units. Va ser condemnat a mort per l’assassinat de cinc presos durant una revolta a la presó el 1993. L’execució de la sentència està prevista per al novembre del 2023. LaMar ha defensat sempre la seva innocència. Assegura que no va tenir un judici just i des de fa anys lluita perquè es reobri el cas. No sap si la justícia li permetrà tornar a posar-se davant un jurat, però gràcies a la música ara pot fer sentir la seva veu.

Albert Marquès, un pianista català instal·lat a Nova York, l’ha ajudat a fer una cosa sense precedents: gravar un disc des del corredor de la mort. Es titula ‘Freedom First’ i Marquès el presenta amb el seu quartet al 32è Festival de Jazz de Granollers (Casino de Granollers, divendres a les 20 hores), el mateix dia que el disc arriba a les plataformes digitals. Al cartell no apareix el nom de LaMar, però intentaran que participi en el concert via telefònica recitant des de la seva cel·la els textos que ha escrit per al disc. «No ho puc garantir, perquè hi ha moltes coses que poden sortir malament; pot ser que en aquell moment entri un guarda a la cel·la, per exemple. Però l’objectiu sempre és que el Keith truqui, parli amb el públic i participi», diu Marquès. Des del 2020, lidera Freedom First, una campanya de recolzament a través de la música que va arrencar amb concerts als carrers de Brooklyn, en què Keith LaMar participa telemàticament. «No fem això per ell. Ho fem amb ell», remarca el pianista, que també toca dijous amb un trio al Milano Jazz Club de Barcelona (19.30 i 21.30 hores).

Salvat per Coltrane

Marquès, activista i professor a més de pianista, va quedar impressionat quan va descobrir la història de LaMar: un home condemnat a mort i aïllat físicament del món des de 1995 que, amb les seves pròpies paraules, és viu gràcies al jazz de John Coltrane. Va descobrir la seva música a la presó i ha sigut la seva taula de salvació espiritual. Ho diu al disc, al llibre que va escriure el 2013 per explicar el seu cas i en les entrevistes que està fent amb la premsa gràcies a la campanya Freedom First. Recentment el ‘New York Times’ li va dedicar un article que pot marcar un abans i un després en el seu afany per reobrir el cas. «El Keith diu que passi el que passi, la seva versió dels fets ja ha sigut publicada al diari més famós del món. ¡I això és gràcies a la música!».

Notícies relacionades

Al disc «Freedom First», on LaMar és lletrista i rapsode, participen una vintena de músics de primer nivell, alguns de Catalunya i molts de Nova York. La majoria són companys de generació de Marquès, però també hi ha figures com el pianista i guanyador de cinc premis Grammy Arturo O’Farrill i Brian Jackson, col·laborador de Gil-Scott Heron. «Tots són els meus amics, gent que està polititzada. O almenys, que creu que la música és alguna cosa més que tocar una nota rere l’altra». Gravar-lo ha sigut una odissea que va començar fa un any en un estudi de Girona i es va tancar fa tot just un mes a Nova York, esquivant els obstacles de comunicació que imposa una presó de màxima seguretat: missatges de vídeo de no més de 30 segons i trucades interrompudes cada 15 minuts. «Per preparar-lo hem fet de tot. Jo li tocava alguna cosa al piano per telèfon i ell em deia què li evocava, o ell m’enviava una lletra i jo escrivia la música». A Marquès se li il·lumina la cara quan explica com van aconseguir gravar una peça sencera en directe, l’emocionant ‘Tell’Em The Truth’, enregistrada també en vídeo. «Aquell dia ens van donar 20 minuts de videoconferència. Només vam poder gravar una presa. Era tot o res, i va funcionar».

Amb ‘Freedom First’ van fer l’impossible i ara esperen que el disc ajudi a amplificar les seves demandes. Queda poc temps i LaMar ha renunciat voluntàriament que el governador d’Ohio commuti la seva pena de mort per cadena perpètua. Ho confia tot a la possibilitat, per ara llunyana, d’un nou judici en què pugui provar la seva innocència. «El Keith vol demostrar que es van vulnerar els seus drets i que els advocats no van tenir accés a tota la informació». Per a Marquès el projecte va molt més enllà de l’àmbit artístic. LaMar és un dels seus millors amics. Al final de l’entrevista ensenya un missatge de text. LaMar li escriu per celebrar les últimes notícies: el saxofonista de jazz Ravi Coltrane està interessat a escoltar el disc. Ravi és fill de John Coltrane, l’home que amb la seva música va donar esperança a Keith LaMar.

Crítica de ‘Freedom First’: un cant d’amor a la vida

Temes:

Discos Jazz