¿D’on surt la màgia de Ramó&Alegria?

Actuen al costat d’altres cracs com la polifacètica ventrícolcua Celia Muñoz, el mag francès Arno i el rus Artem Shchuki. Però cap serà tan original com aquest parell. «M’agrada dir que fem màgia cutre. El nostre material no és gens vistós, tot és molt artesanal», explica Ramó davant la seva ordenada taula d’operacions. Tant utilitza el martell, la serra com el bufador. Les seves últimes adquisicions: un doblegatubs i una rebladora automàtica. És un manetes. «Tenim de tot però quan treballo sempre hi ha una cosa que no tinc. És un clàssic».

Autodidacte, Ramó no segueix una escola de màgia concreta. Segueix el seu instint. «Sempre he anat una mica a contracorrent. Quan estava mal vist utilitzar animals en la màgia vaig inventar un número amb un colom que explotava. No de veritat, sens dubte», aclareix. L’ocell, Mendelev, encara viu. Pot passar-se hores al taller. A part de baralles de cartes i cordes, poques coses compra en botigues de màgia. «Sempre he preferit crear-les, fer coses d’una altra manera».

Ramó va tardar gairebé quatre anys per desenvolupar el número que l’ha fet famós. «Des de petit m’ha agradat més crear jo mateix el que utilitzo. Posar-te limitacions et fa créixer», comenta Ramo. Va estudiar fins a segon d’Enginyeria però va optar per la màgia. «M’interessava tot el relacionat amb l’energia, el que vaig aprendre m’ha servit per a la màgia».

El 2020 van participar en el concurs de màgia televisiu a Las Vegas ‘Fool us’. «Érem allà quan van anunciar que tancaven l’entrada d’estrangers a l’esclatar la pandèmia», recorden. Han aguantat aquests anys com han pogut. Es va acollir a les ajudes disponibles per als autònoms i ara comparteix el local amb amics artistes, un fotògraf i un guitarista a l’espera de temps millors. Ell i Sure tenen les seves esperances dipositades en el Mundial de Màgia que se celebrarà al Quebec (Canadà), del 25 de juliol a l’1 d’agost. «És una mostra brutal». No descarten fer un Verkami per finançar el viatge . Els premis de màgia aconseguits fins ara donen prestigi i obren portes però no es tradueixen en cap compensació en metàl·lic. Tot és pura il·lusió.

La paciència i l’humor són claus en el seu treball i es reflecteix al taller on ha penjat tres rellotges idèntics, un al costat de l’altre. Un reflecteix l’hora avançada, l’altre endarrerida i el tercer està trencat. I és que Ramó perd la noció del temps al taller, inventant i perfeccionant números. Respecte al seu estil, assenyala. «Ens agrada molt aquesta línia que reflecteix la realitat del que ens envolta», diu amb referència a l’auge del feminisme i el lloc que reclamen les dones en la societat. Una bandera amb fons lila puny en alt adorna una paret.

Màgia feminista

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

La seva màgia també transmet idees. «De magues n’hi ha més de les que sembla però no són conegudes», puntualitza Sure. La rivalitat entre el seu personatge i el de Ramó quan actuen va sorgir per primera vegada en una gala de Halloween de la Societat d’Il·lusionisme de Sant Feliu de Llobregat. «És una cita molt canalla i dona peu a la improvisació. Em vaig calçar un barret amb banyes vermelles, em vaig posar talons i em vaig pintar com una drag tètrica». Ella sortia amb una jupa de cuir fent d’una dona superrància, molt seriosa. «Entre el mag guapet penjat i la ‘partenaire’ superestúpida, el públic l’acaba preferint a ella», comenta satisfet Ramó. Li agrada jugar amb el concepte de «màgia desastre». Com si fos un mag principiant que no sap de què va la cosa. I expliquen una anècdota que van viure en un festival a Vitòria. «Va venir un mag important i gran, el típic que fa coses que molen que parodiem. Nosaltres estàvem muntant la nostra caixa i dos dels seus ajudants al veure’ns van fer cara de ‘¡que penjats i que cutre tot!’. El que fem no té res a veure amb el típic xou amb llums i fum». Però sorprenen. «Ningú s’espera el que fem, fins i tot els mags que tenen referències del truc al qual al·ludim».

Sure i Ramó no paren de provocar-se mútuament. Forma part del seu sistema de treball. «Moltes de les idees surten d’allà, d’aquesta manera de putejar-nos tota l’estona», afirma Sure. «L’humor és clau en la nostra vida», afegeix ell. Comprovat.