Les 5 pel·lícules favorites als Oscars 2022

L’última pel·lícula de la neozelandesa Jane Campion parteix com a favorita, no només perquè acumula més nominacions que cap (12, entre les quals millor film, directora, actor i intèrprets secundaris), sinó perquè va sortir beneïda de l’última Mostra de Venècia (on va guanyar el Lleó de Plata a la millor direcció), i ja se sap que el certamen italià és en els últims anys un bon baròmetre per als Oscars (‘Joker’, ‘Nomadland’). Es tracta d’un peculiar ‘western’ sobre les atraccions de poder i de gènere.

La segueix de prop ‘Dune’ amb 10 nominacions, bàsicament premis tècnics, tot i que també com a millor pel·lícula i guió adaptat. L’ambiciosa producció realitzada per Denis Villeneuve havia de superar el record, més icònic que exitós, del ‘Dune’ de David Lynch. De moment ha aconseguit millors números i ja es prepara la producció de la segona part, amb estrena prevista per al 2023. La primera acabava quan començava a ser interessant, pensant en una saga abans que un film autònom.

Amb set estatuetes per les quals competir, i tot i que el film va entrar amb mal peu a la taquilla nord-americana, el ‘remake’ del clàssic musical de 1961, inspirat en la història tràgica d’amor i rivalitat entre clans de ‘Romeu i Julieta’, és l’enèsima aposta per la recuperació d’un dels gèneres pitjor castigats pel vaivé dels gustos. Curiós que sigui una de les pel·lícules amb més candidatures al costat d’un ‘western’ com ‘El poder del perro’. ¿Reivindicaran els Oscars als gèneres moribunds?

Notícies relacionades

‘El poder del perro’ arrasa en les nominacions dels Oscars

El grup d’experts que ha d’analitzar el trasllat de les pintures de Sixena exposades al MNAC

Ho té difícil per guanyar –set nominacions–, però el que més sorprèn és que no hagi sigut considerat el seu autèntic protagonista, el petit Jude Hill; hi va haver un anomenat Oscar Juvenil, de cadència intermitent, que va premiar intèrprets menors de 18 anys entre 1935 i 1961. La pel·lícula, en blanc i negre i amb cançons de Van Morrison, sorgeix dels records d’infància del seu director, Kenneth Branagh, al Belfast de finals dels 60 fuetejat per les disputes violentes entre catòlics i protestants.

De les sis nominacions que se li han concedit, aquest ‘biopic’ sobre Richard Williams, pare de les tennistes nord-americanes Serena i Venus Williams, sembla que només pot aspirar seriosament a la categoria de millor actor per a Will Smith, també productor de la cinta. Smith, que ja va encarnar Muhammad Ali a ‘Ali’ –nominació sense premi–, se sent còmode en aquest tipus de personatges dramàtics, tot i que tan intensa incidència ‘masculina’ en el triomf de dues estrelles ‘femenines’ sigui una mica discutible.