Goya 2022: quatre aspirants a actor revelació que trenquen tòpics

Des del 2011 es va imposar una norma: no es permetria la participació de menors de 16 anys. Fins aquest moment, el guanyador més jove havia sigut Andoni Erburu amb 10 anys, el nen de ‘Secretos del corazón’, de Montxo Armendáriz. El nominat de més edat va ser el mític Walter Vidarte, importantíssim actor, director i dramaturg que va desenvolupar la seva carrera a l’Argentina i va ser redescobert al nostre país gràcies al thriller rural ‘La noche de los girasoles’. 

És també una categoria, la de revelació, una mica maleïda, com demostra que s’hagi perdut la pista de molts dels intèrprets que han sigut nominats o fins i tot dels que han resultat vencedors, ratificant la màxima que els Goya no es tradueixen, ni de bon tros, en un salt directe a la fama. No obstant, el cert és que també és la categoria que ofereix una diversitat més gran i en la qual s’inclouen alguns treballs gens obvis i molt arriscats. 

Papers arriscats

És el cas dels papers que interpreten Nicolle Garcia i Jorge Motos en les seves respectives pel·lícules, ‘Libertad’ i ’Lucas’. Ella acaba de fer 18 anys i no té experiència prèvia com actriu. Va ser seleccionada al carrer a Moràvia, Colòmbia, mentre patinava amb les seves amigues. Ell té 22 anys i sí que s’ha format des que era petit. Poden ser antagònics, però tots dos desprenen un màgic magnetisme a la pantalla. La Nicolle, a base de desimboltura; el Jorge, a través d’una profunda comprensió del seu personatge. 

«Vaig acceptar el repte perquè em va semblar un regal poder viure aquesta experiència», explica Nicolle García. «Però tampoc tenia gaire clar on em ficava. Afortunadament tot em va resultar molt fàcil gràcies a Clara Roquet i tot l’equip que em va acompanyar. Em veia molt identificada amb la Libertad, però també amb la Nora (a qui encarna Maria Morera), perquè soc molt tímida i en aquell moment em costava sortir de la bombolla de la meva infància». 

Jorge Motos, que acaba d’estrenar a Netflix ‘Feria: Luz oscura’, sabia que el seu paper a ‘Lucas’ demanava moltes capes perquè poguéssim entendre’l: un adolescent que se sent culpable per la mort del seu pare, que passa per un moment molt delicat i que entra en contacte amb un pedòfil. «És un personatge molt complex perquè el seu cor i el seu cervell van en dues direccions diferents, però és la mena de reptes que em motiven, projectes complicats i densos, que requereixen una construcció i una navegació per mars profunds. El menys important és la seva envergadura econòmica, si són més grans com ‘Feria’, o més petits com ‘Lucas’». Al jove li fa precisament il·lusió que, sent una pel·lícula tan independent, els acadèmics s’hagin fixat en el seu treball. A més, com que és natural de València, celebrarà els Goya a la seva ciutat i de bracet amb la seva mare. 

En el cas d’Almudena Amor ha sigut arribar i entrar per la porta gran. Aquest any l’hem pogut veure a ‘El buen patrón’, per la qual ha sigut nominada, i com a protagonista absoluta a ‘La abuela’, la nova pel·lícula de terror de Paco Plaza. Va començar a treballar de model quan era a la universitat, però mai s’ho va prendre massa seriosament, utilitzava aquests moments per viure noves experiències i viatjar. Creia que la seva alçada, 1,77 metres, seria un impediment per aconseguir papers, però va ser just al revés, perquè per al càsting de ‘La abuela’ estaven buscant una actriu amb talla de model i ella es va convertir en la candidata ideal. Després de la pandèmia, es va incorporar al repartiment coral d’‘El buen patrón’. Ella és la Liliana, una jove que entra a treballar a la fàbrica de Blanco (Javier Bardem) i acabarà caient a les seves mans. ¿O és al revés? «És el que m’agrada d’aquest personatge, que no saps qui és el llop i qui l’ovella. Jugava amb aquests dos conceptes tota l’estona i també amb la imprevisibilitat i la innocència pròpies de la seva joventut», explica l’actriu. «No volia caure en l’estereotip de dona fatal, de barjaula. Em sembla interessant que, en lloc de deixar-se vèncer, tregui les seves armes. Una altra cosa és que aquestes armes siguin lícites, però res en aquesta pel·lícula ho és». 

Notícies relacionades

Valente torna a l’univers de la família amb la comèdia ‘Amnèsia’

Zendaya i Rosalía causen sensació a la gala del Met

Si hi ha un personatge que aquest any quedarà en la memòria per la seva aura mítica és el d’‘el Zarco’, el quinqui de ‘Las leyes de la frontera’, que Chechu Salgado clava en una de les interpretacions més carismàtiques de l’any. És el seu primer paper important en una pel·lícula, però l’actor gallec ja havia participat en sèries com ‘Fariña’ i sobretot portava molt temps dedicat al teatre a la seva terra. Reconeix que li agrada fer de dolent. «M’agrada enfrontar-me a mi mateix, m’agrada trobar-me incòmode, fer coses que em portin al precipici. Els dolents t’ofereixen sortir de la teva zona de confort. I, al final, tothom sent fascinació pels antiherois, tot i que jo prefereixo el concepte ‘outsider’». 

Culpa d’‘El Víbora’

Quan era jove, va descobrir al soterrani de casa seva uns exemplars d’‘El Víbora’ que havien sigut del seu pare, amb historietes com ‘Sangre de barrio’ o ‘Los primos del parque’. «Ja eren els 2000 i no estava de moda, però jo vaig connectar amb aquest univers. Mentre els meus amics escoltaven Violadores del Verso, jo estava amb Burning. Sempre m’ha agradat l’estètica dels setanta, les pel·lícules d’Eloy de la Iglesia, el Jaro de ‘Navajeros’. Si algú m’hagués dit que faria una pel·lícula de quinquis al 2021, no m’ho hauria cregut».