Així són les 14 cançons candidates a representar Espanya a Eurovisió 2022

Azúcar Moreno, ‘Postureo’.

Azúcar Moreno, ‘Postureo’.Veteranes a l’atac: Encarna i Toni Salazar restitueixen el significat positiu de postureig (àvides de «‘probar’» el «‘fuego’» de l’objecte del desig: «‘dame esa cintura, mi tentación’») i llueixen poder del sud a cop d’electroflamenc amb sanefes aràbigues. El seu segon envit eurovisiu després de l’honrós cinquè lloc del 1990 amb ‘Bandido’.

Blanca Paloma, ‘Secreto de agua’

Blanca Paloma, ‘Secreto de agua’Encara que arrenca amb ‘jonda’ mística com la Rosalía d’abans, aquest tema canvia en un càntic new age de gir bonic melòdic i densitat atmosfèrica, amb què la il·licitana Blanca Paloma clama per desentranyar un misteri insondable. Aquesta poètica composició sona als crèdits de tancament de la docusèrie ‘Lucía en la telaraña’ (TVE).

Chanel, ‘SloMo’

Chanel, ‘SloMo’Obrin pas al dembow, ritme tropical emparentat amb el reggaeton, aquí a la veu sensual de Chanel Terrero, cubana de naixement que amb tres anys es va establir a Olesa de Montserrat i que aquí ens adverteix de les seves intencions: «‘ready pa’ romper cadera’, romper corazone’». Entre els compositors del tema figura Keith Harris, autor de diversos èxits de The Black Eyed Peas.

Gonzalo Hermida, ‘Quién lo diría’

Gonzalo Hermida, ‘Quién lo diría’Un tros de balada de tornada arremolinada i en ‘crescendo’, amb especulacions sentides metafísiques sobre «‘lo que no pudo y lo que pudo ser’». Una carta canònica, estirant a convencional, aquest gadità que Sergio Dalma i Malú han fitxat com a compositor en els seus últims discos.

Javiera Mena, ‘Culpa’.

Javiera Mena, ‘Culpa’.Sorprèn veure en aquesta situació competitiva la creadora xilena audaç (establerta a Madrid), artista amb 15 anys de carrera. ‘Culpa’ despunta en aquest lot amb el desafiament a les convencions morals, «‘lejos del bien, lejos del mal’», sobre un electropop galopant obert al gir vocal amb autotune i al toc gòtic de l’orgue d’església.

Luna Ki, ‘Voy a morir’.

Luna Ki, ‘Voy a morir’.Una de les propostes més originals és aquest encreuament de K-pop amb guitarres punkie i deixos vocals drapaires en què Lluna Górriz, barcelonina, apunta maneres de diva dark vinguda del futur. Cançó sobre tirar endavant a través de les ombres de la relació dependent, l’automedicació i el desvari.

Marta Sango, ‘Sigues en mi mente’.

Marta Sango, ‘Sigues en mi mente’.‘Triunfita’ de la collita del 2018, la malaguenya Marta Sánchez Gómez fa lliscar una mirada a un amor antic embolicant-la en un bonic pop dels vuitanta de sintetitzadors i colors pastel. Equilibris forçats entre la nostàlgia i l’autoestima: «‘Sigues en mi mente / aunque ahora vas con otra gente / que no me parece interesante / Con lo que tuve, ya tuve bastante’».

Rayden, ‘Calle de la Llorería’

Rayden, ‘Calle de la Llorería’Aquest tema té suc, encara que la narrativa intensa sigui de descodificació incerta entre l’audiència europea. Embolicat en repics de mans i percussions, David Martínez radiografia els mals moderns i defensa la inseguretat i la vulnerabilitat, i envia a ofensors i a ofesos «‘a llorar a la Calle de la Llorería’». Doncs algú havia de dir-ho.

Rigoberta Bandini, ‘Ay, mamá’.

Rigoberta Bandini, ‘Ay, mamá’.La reconvertida Paula Ribó, ex-The Mamzelles («envàs, on vas?»), reivindica hàbilment la maternitat i la lactància en espais públics («‘no sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas / sin ellas no habría humanidad ni habría belleza’») i invoca la imatge pictòrica de la Marianne de Delacroix. Tornada llarga i invasiva sobre un pop Eurodance amb grans expectatives.

Sara Deop, ‘Make You Say’.

Sara Deop, ‘Make You Say’.Un artefacte ballable de tall urbà, bilingüe (anglès-castellà), encara que faltat d’un ganxo que li doni distinció entre aquests finalistes. La mallorquina Sara Deop, neta del locutor esportiu colombià Édgar Perea, farà valer la seva veu bonica, que ja va exhibir quatre anys enrere (quan en tenia només 13) a ‘La Voz kids’.

Tanxugueiras, ‘Terra’.

Tanxugueiras, ‘Terra’.Aquest trio de pandereteres de Teo (la Corunya) es proposa portar el gallec a Eurovisió i mou peça a favor de les llengües cooficials (i més enllà: repeteix la frase «‘non hai fronteiras’» en català, eusquera, castellà i també en asturià) a cavall d’un poderós cant tradicional, l’alalà. Si acabessin anant a Torí, seria la primera vegada que RTVE acudeix al festival en un idioma que no fos l’espanyol. 

Unique, ‘Mejores’

Unique, ‘Mejores’Ració de pop faraònic amb redoblament de tambors tel·lúrics i ecos de Coldplay, la d’aquesta boy band d’origen barrejat (un andalús, un mallorquí, un madrileny i un dominicà) i portadora de missatges ambiciosos: la cançó, dedicada «‘a la humanidad’», així en general, invoca l’autoestima col·lectiva, ja que «‘nunca se nos dio bien llorar, hey, hey’».

Varry Brava, ‘Raffaella’

Notícies relacionades

Luna Ki: «El que vull representar amb ‘Voy a morir’ és que pots estar malament i, tot i així, aixecar-te»

¿Val la pena?

Varry Brava, ‘Raffaella’Jugada astuta, la d’aquesta colla catxonda de fans de Barry White i Mina, al fer la pilota al país amfitrió amb un homenatge simpàtic a la Carrà sota el signe de la bola de miralls i la lletra del qual combina uns «pa-pa-pa-parà» molt camp amb rimes ‘cañí’: «‘te quiero / torero’». Cançó alegre i amb moltes possibilitats.

Xeinn, ‘Eco’

Xeinn, ‘Eco’El madrileny Alejandro Agudín provarà sort amb aquest número pop modernet, de fibres electròniques i tornada autocompassiva: Xeinn se sent «‘como un muñeco, un zombie detrás de un eco’», buscant per les cantonades la seva mitjana taronja. Però no el subestimarem: un dels seus coautors resulta ser el suec Thomas G:son, que es va anotar la victòria de Loreen amb ‘’Euphoria, encara que d’això ja fa deu anys.