Un creador ambiciós
Cinc creacions a Espanya de Ricardo Bofill
L’arquitecte té algunes de les seves millors creacions a Barcelona i a la costa mediterrània

Walden 7
Bofill va iniciar el seu camí de la fama amb aquest edifici a Sant Just Desvern, Barcelona, que és més que això, un projecte-manifest de 1975 que pretén ser una ciutat model inspirada pel psicòleg utopista B. F. Skinner, que defensava que a la felicitat s’hi pot arribar a través d’una enginyeria cultural. La ‘felicitat’ construïda per Bofill no va ser del tot completa perquè els problemes de manteniment d’aquells espais han sigut nombrosos.
La Fàbrica
L’antiga fàbrica de ciment, respectada en la seva estructura i reconstruïda el 1973 per allotjar el taller i la casa particular de l’arquitecte, és una perfecta targeta de presentació de l’estil del creador –i també, per què no, una definició perfecta del seu ego. Brutalisme i romanticisme exacerbat es donen la mà en aquest espai espectacular en què ningú en el seu seny imaginaria construir casa seva. Però Bofill ho fa i amb nota.
La Muralla Roja
Un colorista laberint en què no falten els patis secrets, solàriums i piscines que es va alçar en la Urbanització La Manzanera, a Calp, Alacant, el 1973 (el disseny és de 1968). Allotja 50 apartaments, s’inspira en les ‘casbash’ del nord de l’Àfrica i comparteix protagonisme amb un altre edifici de Bofill, Xanadú, al mateix recinte, per al qual la inspiració aquesta vegada van ser les formes medievals dels castells. Tot i que el castell sigui de color verd.
Teatre Nacional de Catalunya
La fredor neoclàssica que l’arquitecte havia desenvolupat en els seus projectes de la ‘banlieu’ parisenca, escenaris gairebé distòpics, la trasllada a Barcelona el 1997 en una impactant creació que planteja un problema urbanístic: l’harmonia que necessita l’edifici resulta absolutament dissonant amb els carismàtics edificis veïns de Jean Nouvel i Rafael Moneo.
Hotel Vela
Notícies relacionadesEn realitat és l’Hotel W, però la forma que li va donar Bofill a aquest edifici el 2009 en va transformar el nom. En el seu moment ja es va veure que no era el súmmum de l’originalitat ja que edificis amb aquest perfil ja s’havien aixecat en altres llocs, com a Dubai, per exemple. No obstant, és incontestable el paper que ha tingut en la regeneració de la façana marítima de Barcelona i avui és un element icònic de la ciutat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’incendi de Paüls marca el pitjor inici d’estiu des del 2010
- Successos Mor un jove en caure des de la segona planta del centre comercial Maremagnum de Barcelona
- Animals marítims ¿Què és el peix escorpí present a les platges d’Espanya i què s’ha de fer si et pica?
- A Bèrgam Un home mor succionat pel motor d’un avió que s’havia d’enlairar cap a Astúries des d’un aeroport de Milà
- Cas Koldo El jutge investiga contractes «manipulats» de Pardo de Vera després que l’UCO trobés a casa seva documents sobre el ‘pelotazo’ de les mascaretes
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Funció Pública El Govern canviarà la llei per evitar reclamar diners a persones vulnerables que hagin cobrat ajudes per error
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- Baròmetre sanitari 2025 Un 20% dels espanyols ha necessitat atenció mèdica per problemes de salut mental l’últim any
- Tragèdia a l'aeroport El relat dels viatgers de l'avió que va succionar un home a Milà, ja aterrats a Astúries: "Va venir corrent, va passar per sota i vam sentir una vibració molt forta"