Cinc creacions a Espanya de Ricardo Bofill

Bofill va iniciar el seu camí de la fama amb aquest edifici a Sant Just Desvern, Barcelona, que és més que això, un projecte-manifest de 1975 que pretén ser una ciutat model inspirada pel psicòleg utopista B. F. Skinner, que defensava que a la felicitat s’hi pot arribar a través d’una enginyeria cultural. La ‘felicitat’ construïda per Bofill no va ser del tot completa perquè els problemes de manteniment d’aquells espais han sigut nombrosos. 

La Fàbrica

L’antiga fàbrica de ciment, respectada en la seva estructura i reconstruïda el 1973 per allotjar el taller i la casa particular de l’arquitecte, és una perfecta targeta de presentació de l’estil del creador –i també, per què no, una definició perfecta del seu ego. Brutalisme i romanticisme exacerbat es donen la mà en aquest espai espectacular en què ningú en el seu seny imaginaria construir casa seva. Però Bofill ho fa i amb nota.

La Muralla Roja

Un colorista laberint en què no falten els patis secrets, solàriums i piscines que es va alçar en la Urbanització La Manzanera, a Calp, Alacant, el 1973 (el disseny és de 1968). Allotja 50 apartaments, s’inspira en les ‘casbash’ del nord de l’Àfrica i comparteix protagonisme amb un altre edifici de Bofill, Xanadú, al mateix recinte, per al qual la inspiració aquesta vegada van ser les formes medievals dels castells. Tot i que el castell sigui de color verd.

Teatre Nacional de Catalunya

La fredor neoclàssica que l’arquitecte havia desenvolupat en els seus projectes de la ‘banlieu’ parisenca, escenaris gairebé distòpics, la trasllada a Barcelona el 1997 en una impactant creació que planteja un problema urbanístic: l’harmonia que necessita l’edifici resulta absolutament dissonant amb els carismàtics edificis veïns de Jean Nouvel i Rafael Moneo.

Hotel Vela

Notícies relacionades

Joaquina enamora als Secret Shows de Les Nits Occident

Sílvia Pérez Cruz, en negre, blanc i vermell en la vibrant estrena d’‘Oral abisal’

En realitat és l’Hotel W, però la forma que li va donar Bofill a aquest edifici el 2009 en va transformar el nom. En el seu moment ja es va veure que no era el súmmum de l’originalitat ja que edificis amb aquest perfil ja s’havien aixecat en altres llocs, com a Dubai, per exemple. No obstant, és incontestable el paper que ha tingut en la regeneració de la façana marítima de Barcelona i avui és un element icònic de la ciutat.