Oksana Lyniv, primera directora d’un teatre líric a Itàlia: «Ningú creia que ho podia fer»

També és cert que ja altres vegades Lyniv ha sigut pionera a trencar el ‘sostre de vidre’ de la música clàssica. Abans de Bolonya, el juliol de l’any passat, es va convertir en la primera directora femenina a inaugurar –en 145 anys d’història– el festival d’òpera de Bayreuth, creat pel mateix Richard Wagner el 1876; ho va fer en un acte en què va participar fins i tot l’avui excancellera Angela Merkel. I fins i tot a Espanya, el 2017, va dirigir –sent també la primera dona a fer-ho– l’òpera de Richard Wagner, ‘Der fliegende Holländer’ (‘L’holandès errant’), al Liceu de Barcelona.

El signe dels temps

Lyniv ho veu com un signe dels nostres temps, un canvi que no pot revertir-se. «Si bé el sector de la música clàssica tradicional encara està molt dominat pel lideratge masculí, la situació ha començat a canviar molt en l’última dècada», afirma. «Això té a veure amb l’educació», explica, i afegeix que «avui hi ha una presència més gran de les dones en les acadèmies de música, així com també hi ha més exemples de dones al podi a seguir». El cert és que «l’auge de les dones directores de teatres lírics és ja imparable, n’hi haurà més i més en els pròxims deu anys, crec que serà la normalitat i ningú ja ens farà entrevistes preguntant-nos per això», continua aquesta dona que es lluirà a Bolonya en el mateix càrrec que anterioment han ostentat gegants com Arturo Toscanini o, més recentment, Daniele Gatti.

Té, en aquest sentit, Lyniv un orgull ferotge i fred que es cola en la conversa quan es parla dels seus inicis en la música. «Soc filla de dos músics, el meu pare és un director de cor, i la música ha sigut sempre part de la meva vida. Anava als concerts, de vegades els acompanyava a les seves gires, i des dels tres anys somiava ser música...», explica. I, malgrat tot això, quan vaig decidir que volia estudiar per ser directora d’orquestra, vaig tenir molt poc recolzament. ¡Ningú creia que una dona ho podia fer! Em va deprimir bastant però la meva passió per la música era tan gran que vaig tirar endavant pas a pas, dia rere dia», indica Lyniv, que va començar a estudiar com dirigir els 18 anys a Lviv, després d’acabar els seus primers estudis musicals i abans de mudar-se a Alemanya per continuar-los.

Inflexió

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Diu la seva biografia que va ser el 2004, quan va guanyar el tercer premi del prestigiós Gustav Mahler-Dirigentenwettbewerb de la Orquesta Simfònica de Bamberg, a Alemanya, que Lyniv va canviar el seu destí, al cridar l’atenció sobre si mateixa del món musical. «Va ser una experiència increïble, vaig rebre el tercer premi, i [el famós director d’orquestra veneçolà] Gustavo Dudamel va obtenir el primer. Va ser la primera vegada que em vaig dir ‘ja està, he de continuar lluitant per aconseguir-ho’, i em vaig posar a estudiar alemany i em vaig apuntar a un màster de l’Acadèmia de Música de Dresden», rememora. «Em critico molt, em plantejo moltes preguntes, i crec que això és una fortalesa per créixer», afegeix Lyniv, avui una de les hereves del romanticisme tardà i qui també va treballar amb el director rus Kirill Petrenko a la Bayerische Staatsoper de Munic.

És una realitat també que, malgrat que altres compatriotes seves han aconseguit triomfs en els últims anys en el seu sector, tampoc l’èxit va arribar per mà de la seva nadiua Ucraïna. «Només de gran, ja amb alguns èxits en el meu historial, vaig tornar i vaig fundar el festival de música clàssica LvivMozArt i l’Orquestra Simfònica Juvenil [YsOU, per les seves inicials]», assenyala. Ara, a Bolonya, té previstos diversos projectes per executar obres de Wagner, Johann Strauss, Gustav Mahler, però també de compositors ucraïnesos. «Aquest any tenim uns quatre programes simfònics, dues òperes ‘Iolanta’ de Piotr Txaikovski i ‘Andrea Chénier’ d’Umberto Giordano, i aquest cap de setmana m’estrenaré conduint el primer acte de ‘La Valquiria’ de Wagner», diu. I afegeix: «La pressió no m’espanta, em concentraré».