Al Cercle de Belles Arts

Una exposició desentranya l’univers creatiu de Kubrick

‘Stanley Kubrick. The Exhibition’, que el 2018 va reunir al CCCB de Barcelona fins a 600 peces del món del cineasta, arriba ara a Madrid amb un discurs diferent, menys cronològic i més centrat a analitzar els temes recurrents de la seva obra.

Una exposició desentranya l’univers creatiu de Kubrick

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Juan Fernández
Juan Fernández

Periodista

ver +

Hi són els vestits celestes que portaven les bessones fantasma d’‘El Resplandor‘ i la màquina d’escriure que colpejava compulsivament Jack Torrance, el personatge que interpretava Jack Nicholson. Però també està la disfressa de simi de ‘2001: Una odissea de l’espai’, la taula del psicodèlic bar Korova Milk on reposaven els sàdics de ‘La naranja mecánica’, l’icònic casc de Bufón de ‘La chaqueta metálica’ amb el seu lema «Born to kill» estampat, i fins i tot la túnica i l’armadura que portava Lawrence Oliver per donar vida a Craso a ‘Espàrtac’.

Els amants del cine de Stanley Kubrick tenen des d’aquest dimarts i fins al 8 de maig una cita indefugible al Cercle de Belles Arts de Madrid. La mostra ‘Stanley Kubrick. The Exhibition’, que ha visitat una vintena de ciutats de tot el món des del 2004, recala ara a la capital d’Espanya per acostar al gran públic l’univers fílmic del realitzador novaiorquès i ensenyar alguns dels racons de les seves grans obres.

600 peces

Les 600 peces del món de Kubrick que reuneix la mostra, entre les que hi ha material d’attrezzo i vestuari de les seves pel·lícules, claquetes, càmeres, storyboards, cartes personals del cineasta i plans de rodatge originals, són les mateixes que es van exhibir al CCCB l’octubre del 2018, quan l’exposició va visitar Barcelona. Però aquesta vegada la seva ordenació és diferent. «Aquella seguia el curs cronològic de la producció de Kubrick. Aquesta té un altre discurs: se centra en el seu univers creatiu i mira d’explicar la seva personalitat analitzant les seves grans obsessions», explica la periodista especialista en cine clàssic Isabel Sánchez, comissària de l’exhibició.

La mostra es divideix en dues parts allotjades en diferents sales del Cercle. «Són com dues exposicions en una», aclareix Sánchez. La que dona la benvinguda, de menor mida i situada a la planta baixa, reuneix una variada col·lecció de fotos, guions, plans de rodatge i quaderns de notes del cineasta agrupats al voltant d’alguns dels temes que li van interessar i que són presents a gairebé totes les seves pel·lícules, com el desig, la història, l’humor, el temps o el poder. També reflexiona sobre l’estreta relació que Kubrick mantenia amb la literatura. No en va, 11 dels seus films estan basats en novel·les.

En aquest espai, l’exposició també repara en les pel·lícules que el realitzador va planejar però mai va rodar –com la de Napoleó, per a la que va arribar a reunir una biblioteca de documentació que es reprodueix a la mostra–, i explica l’única vegada que va fer cine a Espanya. Va ocórrer el 1959 amb motiu d’‘Espàrtac’, el metratge de la qual inclou diverses seqüències rodades a la Comunitat de Madrid, que també poden veure’s en l’exhibició.

Rèpliques i decorats

A la primera planta, ‘Stanley Kubrick. The Exhibition’ convida l’espectador a colar-se en algunes de les seves pel·lícules. Com ‘2001’ –cal creuar una rèplica d’un túnel del Discovery 1 per avançar en la visita–, ‘El Resplandor’ –la decoració dels setanta i una maqueta del laberint de jardí de l’hotel Overelook traslladen a l’edifici on transcorre la història– i ‘Eyes Wide Shut’ –impossible no evocar les orgies que es veuen a la pel·lícula davant la col·lecció de màscares disposades en cercle i en penombra que s’exhibeix en un altre racó de la mostra.

Notícies relacionades

Però abans del cine hi va haver un altre Kubrick inquiet i curiós que explica l’obra i la personalitat del cineasta i que també s’explica en l’exposició. Quan tenia 12 anys, el seu pare el va ensenyar a jugar als escacs i un any més tard li va comprar una càmera. «Potser van ser els dos esdeveniments més importants de la seva vida, perquè les seves pel·lícules són una pura estratègia i ell va ser un geni de la imatge», raona la comissària.

Amb aquella càmera va fer als 17 anys una foto, també reproduïda a la mostra, que li va reportar el seu primer sou com a fotògraf abans de debutar com a documentalista. Acabava de néixer el creador d’una de les filmografies més originals, innovadores i atractives de la història del cel·luloide. A partir del 26 de desembre, 11 de les seves pel·lícules s’exhibiran també en el Cine Estudi annex al Cercle.