HOTEL CADOGAN
Un relat gòtic del pare de Peter Pan
Entre els hostes extravagants, la majoria en aquesta il·lustre casa, ens fa agrada especialment el pare de Peter Pan, la Wendy i els nens perduts, James Matthew Barrie (Kirriemuir, Escòcia, 1860 – Londres, 1937). Mirin si és estranyot que per dinar sempre demana cols de Brussel·les per l’estranya raó que li encanta arrossegar el so de les paraules en anglès, ‘Brussels sprouts’. Tímid, amb bosses violàcies sota els ulls i una pipa apagada sota el mostatxo, el baronet J. M. Barrie es torba –ho tenim comprovat– en vista de les dames que freqüenten l’hotel (diuen que per la seva poca estatura, 1,47 metres). Pels passadissos xiuxiuegen que un trauma infantil va estroncar-li el creixement després que un dels seus germans, el favorit de la mare, es matés en un accident de patinatge al partir-se el crani contra el gel. L’extrema desatenció de la mare, engolida per una voraç depressió des d’aleshores, va desarborar els afectes del nostre visitant, cosa que el va convertir en el que Oscar Wilde anomenava un «sentimental»; és a dir, algú que desitja disfrutar del luxe d’una emoció sense pagar per ella.
En qualsevol cas, aquí, al Cadogan, la psicoanàlisi ens la mengem. Segueix fascinant-nos el mite universal del nen volador que es va negar a créixer, una història que va començar a forjar-se als jardins de Kensington, quan el nostre hoste baixet, amb un gossàs santbernat anomenat Porthos lligat de la corretja, va ensopegar amb els germans George, Jack i Peter Llewelyn Davies, nets del novel·lista George du Maurier (avi al seu torn de la nostra estimada Daphne, autora de ‘Rebeca’). Quan els nois es van quedar orfes, J. M. Barrie els va adoptar, un assumpte que també mereixeria una sessió de xocolata espessa amb melindros.
Tan robust va bufar el vendaval de ‘Peter Pan’ i el país de Mai Més que va arrossegar altres obres de l’autor, com la ‘nouvelle’ que vam trobar de casualitat l’altra tarda, passejant per les llibreries: ‘Adiós, señorita Logan’, la seva última obra de ficció, que va publicar farà cosa d’un any, per primera vegada en castellà, Ediciones Traspiés. Es tracta d’un relat gòtic, escrit en forma de diari, ambientat en un llogarret escocès aïllat a l’hivern per la neu, on un pastor anglicà s’enamora perdudament del fantasma de Julie Logan, una heroïna jacobita. Realitat, fantasia, sentiment de pèrdua i un violí que sublima el desig sexual.
‘Adiós, señorita Logan’
Autor: J. M. Barrie
Traductor: Javier Miralles
Editorial: Traspiés
132 pàgines. 12,50 euros.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Home atrapat Rescaten un home tancat al recinte d'un prostíbul a Medinyà
- Urbanisme La UPF enderroca les últimes cases dels militars de la Ciutadella
- Judici fiscal general El cap de Gabinet d'Ayuso declara que "es desferma la bogeria" quan va donar el mail en què el fiscal es mostrava "disposat" a pactar amb González Amador
- L’acusat d’assetjar la família de Canet de Mar que va demanar més castellà a l’escola: «Va ser la crispació del procés»
- A Vilablareix Incendi al restaurant Mas Marroch dels germans Roca: crema tota la cúpula del local
- Prevenció Brian L. Mishara, psicòleg expert en suïcidi: "La primera pregunta no hauria de ser què et passa, sino qui ets"
- Crisi per la gestió de la dana El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral
- Crisi per la gestió de la dana Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»
- Les memòries de l’excap de l’Estat Joan Carles, al seu fill: "Renunciar a la meva herència és rebutjar-me"
- El rei emèrit admet per primera vegada "relacions extraconjugals"