Serrat: sis dècades, sis concerts

Serrat: sis dècades, sis concerts

FERRAN SENDRA

4
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La carrera de Joan Manuel Serrat com a artista de directe, que ara es dirigeix cap al seu final, ha sigut pròdiga en moments memorables. Aquests són alguns dels concerts que, per una raó o una altra, figuren amb lletres d’impremta en la història del cantautor del Poble-sec. Un per dècada.  

4 maig del 1965. Centre Cultural L’Avenç, Esplugues de Llobregat.

Presentat pel radiofonista Salvador Escamilla, que poques setmanes abans li havia donat l’alternativa en el programa ‘Radioescope’ de Ràdio Barcelona, el jove Joan Manuel Serrat, de 21 anys, va pujar per primera vegada a un escenari al Centre Cultural L’Avenç, d’Esplugues de Llobregat. Ho va fer amb americana i corbata i acompanyat de Joan Ramon Bonet i Remei Margarit, dos membres d’Els Setze Jutges, grup a què s’acabava d’incorporar en qualitat de jutge número 13. «Vam pujar junts al cadafal, cada un amb la seva cadira i les seves cançons. Era com cantar al menjador de casa per a una reunió d’amics», recordaria molts anys després. En el repertori de Serrat, títols primigenis com ‘El mocador’, ‘Ella em deixa’, ‘La mort de l’avi’ i ‘Una guitarra’.

8 març del 1974. Casino L’Aliança del Poblenou, Barcelona.

Després de sis anys d’absència de TVE pel veto sofert arran de l’escàndol ‘La, la, la’, el cantautor del Poble-sec va tornar a la petita pantalla amb una actuació en directe que la televisió única espanyola va emetre el 28 de març sota el títol ‘A su aire’. Davant un públic entregadíssim, envoltat de càmeres i secundat per un grup de músics dirigit per Ricard Miralles, Serrat, amb una vestimenta ja molt més ‘hip’, va interpretar tres cançons en català (‘Cançó de bressol’, ‘La lluna, la pruna’ i ‘La primera’) i va repassar alguns clàssics del seu primer repertori en castellà: ‘Mediterráneo’, ‘La saeta’, ‘De parto’, ‘Campesina’, ‘Aquellas pequeñas cosas’, ‘Nanas de la cebolla’ i ‘Fiesta’.

2 juny del 1983. Teatre Gran Rex, Buenos Aires.

Una altra tornada sonada. L’ominosa dictadura militar havia mantingut Serrat set anys allunyat de l’Argentina, on era un ídol absolut. L’absència va engrandir la seva llegenda i, quan va tornar el juny del 1983 per oferir quatre recitals al Gran Rex, les entrades van volar a una velocitat tan gran que es va fer necessari programar quatre dates més a l’estadi Luna Park. Aquells concerts, electritzants demostracions de catarsi col·lectiva que s’allargaven més enllà de les tres hores entre bisos, llàgrimes, càntics i ovacions, han passat a la història com un moment fonamental en el procés de transició argentina cap a la democràcia. No és poca cosa.

23 abril del 1996. Palau Sant Jordi, Barcelona.

Serrat va escollir el dia de Sant Jordi per presentar al Palau Sant Jordi ‘Banda sonora d’un temps, d’un país’, doble disc d’homenatge a la Nova Cançó, en un potent acte d’afirmació cultural que, sense deixar de resultar entranyable, va tenir més de serena cerimònia institucional (amb nombrosa presència d’autoritats a la platea) que de veritable festa musical. Sòbria escenografia dissenyada per Mario Gas, direcció musical de Josep Mas ‘Kitflus’ i dos moments especialment memorables: la presència de Tete Montoliu interpretant al piano ‘Paraules d’amor’ i el gran final amb ‘Anirem tots cap al cel’ i un cor format per una vintena de veus històriques de la cançó catalana. Les 16.000 entrades disponibles es van esgotar ràpidament, així que va caldre programar un segon recital per a l’endemà.

6 maig del 2005. Teatre Calderón, Valladolid.

Un carcinoma a la bufeta, amb el consegüent tractament de quimioteràpia, havia obligat el músic a interrompre la gira de presentació del disc ‘Serrat Sinfónico’, en què actuava acompanyat d’una gran orquestra. En la seva reaparició sobre els escenaris, el cantautor va decidir comparèixer amb l’únic acompanyament del piano de Ricard Miralles, en un exercici de desposseir-se de tot el que era superflu i que li permetia tornar a abordar les cançons de sempre des de l’essència i, alhora, parlava de manera eloqüent sobre el seu nou moment vital. La gira, batejada com ‘Serrat 100 x 100’, va constatar la feliç recuperació de la salut de l’artista, que va oferir més de 150 recitals sense gairebé ressentir-se’n. 

Notícies relacionades

4 juliol del 2015. Teatre Grec, Barcelona.

Mig segle després de presentar-se al món des del programa ‘Radioescope’ de Salvador Escamilla, Serrat es va fer un homenatge amb la gira ‘Antología desordenada’, en què, revisant el cançoner de totes les seves èpoques, es va dedicar a refer el repertori al seu aire en funció de les seves apetències i intuïcions en cada moment, amb la complicitat dels habituals Miralles i Kitflus. En les cinc nits que va compartir amb el públic de la seva ciutat al Teatre Grec, a tocar del barri que el va veure néixer, es van afegir a la festa convidats com Noa, Sílvia Pérez Cruz, Miguel Poveda i Estopa. Una mostra immillorable de la discreta màgia amb què l’obra serratiana uneix gèneres i generacions.