Retirada

Serrat anuncia que es retira dels escenaris amb una gira el 2022

  • El cantautor, que no renuncia a gravar discos, tancarà el ‘tour’ el 23 de desembre de l’any vinent a Barcelona

Serrat anuncia que es retira dels escenaris amb una gira el 2022

FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
EFE

El cantant català Joan Manuel Serrat es retirarà dels escenaris després de la gira que iniciarà el 27 d’abril del 2022 a Nova York, que recorrerà l’Amèrica Llatina i Espanya i acabarà el 23 de desembre a Barcelona, segons ha anunciat la seva discogràfica a través d’un comunicat. Sota el títol ‘El vicio de cantar 1965-2022’, aquest ‘tour’ servirà per «acomiadar-se personalment del públic». «Amb qui he compartit vida i cançons durant més de mig segle», afirma. «El que he decidit és acomiadar-me en persona. No em va agradar sentir-me acomiadat per una plaga», explica el cantant, de 77 anys, en una entrevista al periodista Juan Cruz al diari ‘El País’.

Serrat argumenta així la seva decisió: «Tocaré i compondré a casa, és possible que gravi un disc. Però no tornaré als escenaris. I m’acomiadaré no a la francesa, sinó com correspon». No s’ha ofert de moment més informació ni dates sobre les raons d’aquest retir, que arriba després d’un període «d’inactivitat forçosa, obligada per la pandèmia global de Covid-19».

Cantautor i compositor amb una carrera musical de més de 50 anys, Serrat (Barcelona, 1943) és autor de la cançó insígnia ‘Mediterráneo’, considerada una de les millors cançons espanyoles de tots els temps. Els seus gèneres han anat del cançoner popular, el folklore català, la copla espanyola i el bolero, i ha sigut un dels pioners del que es va anomenar la Nova Cançó catalana. Serrat, que va actuar per primera vegada en públic el 18 de febrer de 1965 en el programa ‘Radioescope’ de Ràdio Barcelona, va oferir el febrer del 2020 el seu últim concert fins ara. Va ser com a part d’una gira conjunta al costat del seu amic i company Joaquín Sabina, concretament el 12 de febrer, en el segon dels dos compromisos al Wizink Center de Madrid, on l’artista de Jaén va caure a la fossa de l’escenari i va haver de ser hospitalitzat i va tenir una llarga convalescència.

Notícies relacionades

Guardonat el 2009 amb el I Premi Nacional de les Músiques Actuals, ha rebut altres altes distincions, com el seu nomenament com a Cavaller de la Legió d’Honor de la República Francesa i la concessió de la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, la Creu del Mèrit Civil i el premi d’Honor dels Premis de la Música. Ha publicat més de 30 discos d’estudi des de la gravació el 1967 d’‘Ara que tinc vint anys’. Cal destacar ‘Dedicado a Antonio Machado, poeta’ (1969) i ‘Miguel Hernández’ (1971), en els quals va posar música als versos d’aquests dos literats espanyols, i, evidentment, ‘Mediterráneo’ (1970).

Per commemorar el seu aniversari, quan es complien 47 anys del seu llançament, va portar a terme la seva última gran gira en solitari. «Estic molt il·lusionat. És bastant normal que ho estigui, perquè tinc 74 anys i el termini cada vegada es va escurçant. El que abans semblava infinit, la vida s’ha dedicat a demostrar-me que és finit i summament delicat», va assenyalar llavors. Quan li van preguntar per la seva salut, sobre per què no esperar al mig segle rodó de la publicació de l’àlbum, que s’hauria complert el 2021, va respondre: «Si no cregués que ho puc fer, no ho faria. Primer, per sentit del ridícul», ha afirmat, abans d’afegir: «¿Per què he d’esperar? ¿Qui sap si d’aquí tres anys tindré aire per bufar les espelmes?».