«És una barbaritat que les grans plataformes no hagin de complir la quota del 6%»

La quota del 6% de producció en llengües cooficials per a les plataformes de ‘streaming’ era un dels punts clau del pacte al qual havia arribat ERC amb l’Executiu a canvi del seu recolzament als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2022. Després de l’aprovació de la llei general de comunicació audiovisual aquest dimarts en el Consell de Ministres, prèvia remissió a les Corts, el Govern va aclarir, finalment, que no es pot obligar quotes a multinacionals com Netflix, HBO o Amazon Prime Video, perquè així així ho imposa la Comissió Europea. D’aquesta manera, només tindran obligació de crear obres en català, gallec o eusquera els operadors nacionals, com Movistar+, Filmin, FlixOlé, MiTele o Atresplayer.

Desastre per a la llengua

 «Obligar només les plataformes d’aquí a aplicar la quota no serveix de gaire, perquè ja ho estaven fent. Les llengües cooficials ja eren presents a Filmin o a Movistar+. El que ens havien venut, i això era realment el bo per a la indústria i per a la llengua, és que s’obligaria les plataformes internacionals a complir aquesta quota. Tant la nova producció d’aquestes plataformes com el doblatge i el subtitulat al català eren una cosa realment positiva, un al·licient», es va lamentar Colell, qui va avisar que la gran perjudicada d’aquesta mesura, més que la mateixa indústria, serà la llengua catalana: «Netflix continuarà treballant amb productores catalanes, això és evident, però el que queda ferit de mort és la llengua: si es fa tot en castellà, com fins ara, serà un desastre absolut per a la llengua». Actualment, el català té una presència molt limitada, per no dir testimonial, en el vast univers audiovisual, una cosa realment alarmant si es té en compte que l’ús social de la llengua està sotmès a un accelerat procés de regressió.

Jordi Oliva, per la seva banda, es va mostrar recelós per aquesta carta oculta o lletra menuda de la llei. «És lamentable. Les informacions són absolutament contradictòries», va afirmar el president de PROA, la sensació del qual és que «la classe política passa olímpicament de la situació de l’audiovisual català malgrat que estan en joc molts llocs de treball». Per a Oliva, la qüestió idiomàtica no hauria de ser, sens dubte, l’única que prevalgui, i hi ha un considerable temor que tot es tracti d’una «estratègia política» entre el PSOE i ERC per firmar els Pressupostos Generals de l’Estat.

«Aquest dimecres estem convocats per ERC per parlar del tema», recorda Oliva, però la cita, observa, va aconseguir un dia abans de la compareixença de Gabriel Rufián anunciant el pacte al qual s’havia arribat amb el Govern espanyol. L’organisme dels productors independents catalans està en converses amb els diferents partits polítics «per poder accedir al redactat final del text i prendre decisions en funció d’això», ja que en el dia d’avui continua sent una gran (i innecessària) incògnita.

Cura amb el castellà

Notícies relacionades

L’audiovisual català s’encomana a la quota de 6% per sortir del pou

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Altres representants de l’audiovisual català contactats per aquest diari, com els productors Tono Folguera i Lluís Miñarro, mostren la seva discrepància o els seus dubtes amb el caire dels esdeveniments. Folguera, president de la companyia Lastor Media, responsable de títols com ‘Mediterráneo’, de Marcel Barrena, adverteix que si la directiva europea impedeix que apliqui la legislació nacional a les plataformes internacionals, «pot ser que tampoc es produeixin pel·lícules i sèries en castellà», tot i que de moment prefereix no donar una opinió concreta sobre el tema, ja que tot continua sent bastant confús, però s’aventura a dir que «està en risc la diversitat cultural de l’estat espanyol».

Per a Miñarro, fundador de la productora Eddie Saeta, és una cosa que es veia venir i també pensa que es poden «carregar el castellà» quant a les noves produccions, tot i que és una llengua a la qual «afectarà menys». La sensació que tenen tots dos és que o bé un partit ha enganyat l’altre o que els interessa més aviat poc el que pugui passar amb la indústria audiovisual catalana, basca i gallega.