La despietada guardiana de la duquessa de Windsor

Caroline Blackwood (Londres, 1931 – Nova York, 1996) va tenir una habilitat especial per retratar dones plenes de clarobscurs. Amb una prosa aguda, un humor mordaç i una lleugeresa sorprenent, relata la complexitat femenina amb totes les seves arestes. Ho va fer amb J., l’abandonada i rabiosa protagonista de la seva primera novel·la, La hijastra. També amb les protagonistes de La anciana señora Webster, començant per la senyora Webster, una escocesa recta, intransigent i solitària que odia el món sencer. A Últimas noticias de la duquesa, el tercer títol de l’autora que ha publicat aquest any Alba Editorial, dibuixa amb precisió dues dones sorprenents i, en aquesta ocasió, cent per cent reals: la duquessa de Windsor i la seva advocada, Suzanne Blum. En tots els casos, els personatges femenins de Blackwood viuen atrapats en les seves pròpies gàbies d’or, mansions o luxosos apartaments dels quals no poden o no volen sortir. D’aquí ve, potser, l’atmosfera gòtica i claustrofòbica que emanen els seus llibres.

Com Caroline Blackwood aclareix a la primera pàgina, Últimas noticias de la duquesa no és una biografia convencional, sinó «un entreteniment, una anàlisi dels efectes fatídics del mite, un fosc conte de fades». L’obra neix, en realitat, d’un reportatge que podia haver sigut però no va ser. The Sunday Times va intentar, el 1980, retratar la duquessa de Windsor. Des que va enviduar el 1972, vivia reclosa en un palauet al parisenc Bois de Boulogne, per cortesia del Govern francès. Després de molts anys apartada de la vida pública, el diari pretenia conèixer el seu estat de salut i retratar-la a càrrec de lord Snowdon. Caroline Blackwood va ser la periodista elegida per escriure l’article que acompanyaria aquestes fotografies. Però mai es van prendre. La lletrada Suzanne Blum, que afirmava que era l’apoderada de la senyora Simpson, ho va impedir d’una manera exasperant.

Èxit a Hollywood

Suzanne Blum va ser una advocada francesa que va arribar a l’èxit internacional a Hollywood. Va defensar els interessos de gegants com Paramount, Warner Brothers i Metro Goldwyn Mayer. Va representar Rita Hayworth durant el seu va divorciar amb Ali Khan. Paral·lelament, es va convertir en una novel·lista de renom al seu país gràcies l’escriptura de set novel·les. Quan Wallis Simpson va enviduar del seu tercer marit, l’home que va abdicar de la corona britànica pel seu amor, Suzanne Blum es va convertir en la seva lletrada i, podríem dir, també la seva carcellera. La va mantenir tancada a la seva mansió amb l’única companyia de les infermeres i del seu fidel majordom. Les seves amigues no podien visitar-la. Ningú sabia com estava. ¿Eren certs els rumors que estava sondada, que ni tan sols podia parlar i que la seva pell s’havia tornat negra? ¿Podia ser la seva portaveu tan cruel per allargar la seva vida en condicions deplorables, potser per aprofitar-se de les seves riqueses?

Notícies relacionades

Un Caldara inaugura el Festival de Pasqua de Peralada

Sara i Iker, freds i distants

A través de les entrevistes de Caroline Blackwood a Suzanne Blum i de les converses amb les amigues i l’entorn de la duquessa –al qual tenia fàcil accés gràcies a la seva condició d’aristòcrata–, coneixerem la relació malaltissa de Blum amb la seva representada i els racons de la vida dels ducs de Windsor, icona romàntica del segle XX. Com a curiositat, a la sèrie ‘The Crown’ són interpretats per Geraldine Chaplin i Derek Jacobi.

L’advocada queda retratada com una dona mitòmana, vanitosa i tirànica que prefereix els gats abans que els humans i que és capaç de tot per tornar l’esplendor a la seva estimada Wallis Simpson. La idolatra tant que s’hi endevina fins i tot una relació romàntica. «Si vostè no escriu un article elogiós sobre la duquessa... no la demandaré. La mataré», va amenaçar en una ocasió a Caroline Blackwood. No només no va poder escriure’l, sinó que va haver d’esperar a la mort de Blum per poder publicar Últimas noticias de la duquesa. El 1995 va veure la llum aquest magnífic llibre que ens parla de deliris de grandesa, de vellesa i decadència, de famosos que acaben a mercè dels seus empleats i, és clar, de dones presoneres.