A l’Auditori

Enric Palomar estrena ‘Tres amores oscuros’ amb l’OBC

  • El compositor català aprofundeix en la unió de flamenc i música simfònica en aquesta ambiciosa obra per a dos pianos, ‘mezzo’ i ‘cantaor’ que dirigeix Josep Caballé

Enric Palomar estrena ‘Tres amores oscuros’ amb l’OBC
3
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

L’OBC, capitanejada per Josep Caballé, estrenarà aquest divendres mundialment ‘Tres amores oscuros’, una singular i ambiciosa obra d’Enric Palomar (Badalona, 1964) que encaixa a la perfecció amb el tema central d’aquesta temporada: l’amor-odi. La peça combina flamenc, música simfònica i textos de Lorca. «He intentat plasmar aquestes passions ocultes innegociables que et porten a la mort. Traslladar aquest arquetip literari de Lorca a la música», explica el creador. «Les lletres de Lorca són un cop a l’ànima. He escollit passatges molt erotitzats, d’aquest amor fosc, fort, incontrolable». Tot i que estava concebuda inicialment per a dos pianos –Marco Mezquida i Carles Marigó–, dos ‘cantaors’ i orquestra simfònica, al final la peça comptarà amb només un ‘cantaor’, un sòlid Pere Martínez en cadira de rodes per una ruptura de peroné. La mezzosoprano Lidia Vinyes-Curtis canta en lloc de la ‘cantaora’ María José Llergo, com estava previst. «Evidentment amb ella l’obra sona diferent, però com que és una cantant extraordinària li ha buscat una textura dramàtica que va molt bé amb la veu del Pere», assenyala Palomar, que des de fa 10 anys viu a Berlín. El ‘cantaor’, que va ser alumne seu al Taller de Músics i que coneix bé l’estil de Palomar, s’ha d’acostar també al lirisme en determinats moments. No tot és ‘quejío’. «Utilitzo les característiques de la seva veu, que és molt flamenca, però l’eixamplo al màxim, gairebé com si fos una veu normal, tot i que tractant-la amb les seves especificacions. Amb humilitat, crec que he aconseguit un dels somnis de Manuel de Falla: col·locar en igualtat de condicions la veu d’arrel popular i la veu lírica». Amor i mort

L’OBC, capitanejada per Josep Caballé ‘Tres amores oscuros’, Palomar (Badalona, 1964)Marco Mezquida i Carles MarigóPere Martínez en cadira de rodes per una ruptura de peronéLidia Vinyes-Curtiscol·locar en igualtat de condicions la veu d’arrel popular i la veu lírica‘Tres amores oscuros’ consta de tres parts. La primera versa sobre el final de ‘Bodas de sangre’, la segona s’inspira en una romeria que apareix a la part final de ‘Yerma’ i la tercera és un romanç de Lorca sobre un episodi bíblic: la violació d’Amnon a la seva mig germana Tamar. El to de cada un varia. El primer moviment té un final contemplatiu i al segon li ha donat «un aire d’aquelarre goyesc». Es tracta d’una obra molt dramàtica. «Té una mica de cantata escènica perquè hi ha un diàleg entre el rol masculí i femení en el qual es palpa la pulsió de mort», comenta el compositor, que ha assignat a cada un d’ells un piano. Palomar ha dedicat un any i mig a aquesta ambiciosa peça de gairebé 50 minuts.

No has d’inventar influències estranyes, sinó mantenir el teu camí».

Palomar va arribar a la música pel seu amor per compositors com Debussy i Ravel, amb una fascinació per l’hispànic molt marcada. «Em vaig fer músic perseguint aquest tipus de so. Però des que visc a Berlín he notat un canvi, una obertura a una mentalitat molt més centreeuropea: en el tractament orquestral, de la forma i de la tímbrica». Ara només vol seguir el seu camí, fidel al seu estil. Té encàrrecs de música de cambra, però el que més desitja en aquests moments és posar-se a la seva cinquena òpera. Sense revelar res, explica: «Somiar és insistir. Quan trobes la línia en la qual creus que pots navegar amb certa honestedat, val la pena insistir-hi. No has d’inventar influències estranyes, sinó mantenir el teu camí».

'Tres amores oscuros'

Enric Palomar  

Lloc:  Auditori

Dia i hora:  Divendres 19 i dissabte 20, 19.00 hores

Preu:  De 25 a 55 euros

Temes:

OBC Música