Els hereus d’Hergé obliguen a tancar una exposició inspirada en Tintín a Barcelona

«Estic molt sorprès, perquè mai vaig pensar que tingués problemes per versionar un univers tan popular, una cosa que a mi em va marcar de nen. Ho vaig fer de forma natural, sincera i espontània, donant resposta a un eco interior, al meu subconscient, obrint portes com d’un univers paral·lel, el meu Simalia. No poder exhibir ni vendre l’obra significa que l’estan matant. És molt depriment. Si els fem cas segurament la cosa quedarà allà i no prendran més mesures. Ara estic consultant jurídicament si puc fer alguna cosa. Però enfrontar-s’hi significa tenir temps, diners i ganes», lamenta a EL PERIÓDICO un consternat Simal, qui fa una setmana temia fins i tot que poguessin exigir-li la destrucció de totes les obres, en les quals va començar a treballar fa quatre anys. Els quadros revelen «visions deformades, subvertides i oníriques de Tintín. És un viatge interior, fet amb les tripes», comentava a aquest diari, al poc d’inaugurar, la comissària, davant unes teles amb aparicions gairebé espectrals també de Milú i Hernández i Fernández.

«Són gent molt poderosa. Tothom abaixa les orelles. Continuo dubtant de si utilitzar tota aquesta energia negativa per intentar fer una cosa que no sigui un suïcidi. Tot i que un artista francès, Xavier Marabout, acaba de guanyar un judici contra ells. Havia dibuixat Tintín dins de quadros del pintor nord-americà Edward Hopper i el tribunal va fallar que tenia dret a la sàtira», explica Simal.  

La societat Moulinsart va ser creada pel britànic Nick Rodwell, segon marit de Fanny Remi, la viuda del dibuixant belga, per gestionar el seu llegat, i persegueix sense que li tremoli la mà qualsevol reproducció no autoritzada previ pagament d’un dibuix de Tintín, portant els díscols als tribunals. L’‘email’ de Moulinsart rebut per la galerista no qüestionava la qualitat de l’obra de Nacho Simal però deia que era una adaptació no autoritzada de l’obra d’Hergé i, per això, demanaven que confirmessin que les obres ja no estaven subjectes a «divulgació pública o comerç». 

No era el primer. De fet fa un parell de setmanes, quan aquest diari va visitar l’exposició, ja s’ho esperaven, ja que just abans d’inaugurar havien canviat ja el nom de la mostra, que s’havia de dir ‘Syldavia’, en al·lusió al regne imaginari de l’àlbum d’Hergé. Havien rebut un burofax d’una persona [Enric Reverté] que deia ser el cònsol honorari de Syldavia, amenaçant d’emprendre accions legals contra l’artista i la galeria per utilitzar aquest nom, els drets del qual sobre suports físics deia tenir registrats. «També ens va augurar problemes amb Moulinsart», explica Simal. I, efectivament, el primer correu electrònic de l’empresa de Rodwell no es va fer esperar. Els va arribar fa una setmana, notificant-los que havien tingut notícia de l’exposició i reclamant-los fotos i informació de les obres. «Els hi vam enviar, els vam dir que no era un plagi sinó una revisió, un homenatge... i vam intentar treure-li ferro. Però crec que ens han estat investigant perquè en el segon ‘email’ [el d’aquest dilluns] ens van enviar una foto fins i tot de la llista de preus de les obres i instaven la galerista a no fer-ne publicitat i a no parlar del tema», concreta el creador. 

Autocensura a ‘La Cruda’

Notícies relacionades

Nacho Simal: "Nosaltres el que fem millor és dibuixar"

Set noves produccions en la temporada del Liceu

Però no tot acaba amb el tancament de la mostra i la prohibició de vendre les obres de l’artista. Publicat per l’editorial La Cúpula, aquesta mateixa setmana anava a arribar a llibreries, tot i que s’haurà de retardar a la pròxima, un número especial de comiat de la revista ‘La Cruda Negra’, una edició de 500 exemplars, de 180 pàgines, on participava Simal reproduint algunes de les peces de la seva onírica aproximació tintinòfila. «Estaven ja en impremta i he d’anar a posar-los un segell a sobre de censurat perquè quedi anul·lada la imatge», revela l’artista, que ha exposat en galeries i museus de Barcelona, Saragossa i Madrid, però també a París, Roma, Rotterdam o Londres amb el col·lectiu d’artistes establerts a Barcelona E. T. (Estudiosos del Tema), que va crear el 2001. 

«Nacho ha pres la decisió d’autocensurar-se, però jo al seu lloc potser no sé si ho hauria fet. Que ens portin a judici si volen –desafia Emili Bernárdez, editor de còmic de La Cúpula i de la històrica ‘El Víbora’–. El que ell ha fet és un homenatge perquè sent devoció pel personatge. Hauria de prevaler el dret a l’homenatge».