Crítica de concert
Iontxeva enamora al Palau
La diva operística va oferir un original programa en el seu debut en el cicle Grans Veus
Com a part d’una breu gira internacional Sònia Iontxeva, acompanyada per la Cappella Mediterranea que dirigeix Leonardo García Alarcón, va debutar en el cicle Grans Veus del Palau de la Música presentant el seu últim disc, ‘Rebirth’ (‘Renaixement’). Cotitzada intèrpret mozartiana, belcantista i, últimament, també verdiana, els seus interessos musicals són tants com amplis són els estils que acostuma a visitar, part dels quals estan reflectits en el cedé. Al mercat des de la primavera passada i produït i gravat durant la pandèmia, ‘Rebirth’ presenta un heterogeni recorregut per 500 anys de música, des de Monteverdi al pop d’ABBA, apostant per una temàtica que incideix en l’aspecte espiritual i curatiu de l’art musical en aquesta nova etapa que es viu al món després del confinament i que serveix com a homenatge als centenars de milers de morts per l’epidèmia.
Per a la gira de concerts la cantant búlgara va seleccionar bàsicament música renaixentista i barroca, amb alguna incursió en la cançó tradicional, peces, moltes d’elles, arreglades pel guitarrista i intèrpret de tiorba Quito Gato, membre del conjunt instrumental. Iontxeva, implicada al màxim amb cada una de les obres, va interpretar un programa que li quedava molt còmode i sense gaires exigències a la zona aguda. El seu domini estilístic i tècnic és sòlid i aporta molta naturalitat; els seus orígens en l’àmbit de la música antiga es van posar de manifest en el fraseig esculpit nota a nota, en el control del ‘fiato’ i en el sentit del ‘legato’ i de l’ornament. Tot això, unit a la seva veu de timbre meravellós i d’esmalt vellutat, van provocar que el públic s’enamorés del seu poder de comunicació a l’interpretar Stradella, Cavalli o Monteverdi. La seva versió del lament de Dido, de ‘Dido and Aeneas’ de Purcell, va ser impressionant. El mateix podria dir-se del seu ‘Come again, sweet love’, de John Dowland, o de l’ària escrita per Garcia Alarcón ‘Y a tus plantas Nisea’, per a l’òpera ‘El Prometeo’.
El director argentí i el seu conjunt van impactar en totes les seves intervencions, especialment en la impecable xacona de Caldara o en aquella aplaudida ‘tarantella’. El programa va acabar amb la popular ‘No hay que decirle el primor’, que va repetir com a comiat, mentre que al capítol de propines va encisar amb ‘Like an angel passing through my room’, d’ABBA.
