Stay Homas, festa gran a Razzmatazz

Hi havia el dubte de si Stay Homas era un grup massa associat a l’estat mental del confinament perquè pogués tenir una vida normal després, però ara que es rebaixen les restriccions els veiem solts i assentats. Encara més, si hi cap, en un episodi d’alliberament redoblat com el d’aquest dijous a la sala 1 de Razzmatazz, que acollia el seu primer concert en 20 mesos; sessió del cicle Cruïlla de Tardor on el públic va accedir mostrant el certificat covid (o un test negatiu).

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El combo barceloní, nascut llavors a la terrassa d’un pis del carrer de Balmes, s’ha anat consolidant més enllà de l’ocurrent format instrumental amb què es va donar a conèixer. Es fa fort en un registre introspectiu, però desenfadat, a què va acudir en un tram central del concert, quan Guillem Boltó va treure de l’armari el vell cubell de fregar i va recuperar les seves cançons baptismals, com ‘Gotta be patient’. Però s’aprecia certa intenció d’expandir aquesta identitat i aconseguir una sonoritat més corpulenta, a més de convertir el trio en quintet, amb bateria i extra de teclats.

Stay Homas va sortir de Razzmatazz enlaire com qui diu perquè va fer valer la seva naturalitat per sobrevolar estils (incloent-hi el reggae, la salsa i la bossa nova), l’habilitat per al ganxo melòdic i una aposta molt oportuna per la pista electrònica, que es va fer notar a ‘No vull baixar’ i ‘Let it out’. Tot i que en el seu terreny es respiren vestigis de la música de revetlla d’aquests anys, ja estan en una altra estació, i allà, la tornada a la normalitat (si es consolida) no ha de per què suposar el final de l’encanteri, sinó un nou horitzó.