Guia de visionaments

10 pel·lícules disponibles en ‘streaming’ sobre les devastadores conseqüències del canvi climàtic

  • En ocasió de la cimera del clima de Glasgow, seleccionem una desena de títols de ficció que han advertit sobre els desastres mediambientals derivats del canvi climàtic i la sobreexplotació del planeta.

10 pel·lícules disponibles en ‘streaming’ sobre les devastadores conseqüències del canvi climàtic

El Periódico

7
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El cine de ficció sempre ha sabut aventurar hàbilment les colossals conseqüències dels grans desastres, siguin pandèmies letals, conflagracions bèl·liques, hecatombes nuclears o, per descomptat, desastres mediambientals. En les últimes dècades, nombroses ficcions han tractat les devastadores crisis derivades del canvi climàtic i la sobreexplotació del planeta (un va de la mà de l’altra), tant des de la ciència-ficció pura com des de l’educatiu cine d’animació o el desprejudiciat espectacle per a multisales. En ocasió de la cimera del clima de Glasgow, on el planeta es juga el seu present i el seu futur, repassem una desena de títols disponibles en ‘streaming’ que ens avisen del desastre a què estem abocats.

‘Naus silencioses’ (Douglas Trumbull, 1972)

En un futur pròxim, la vida vegetal ha desaparegut totalment de la Terra. L’única flora que queda es troba en tres naus espacials situades a l’òrbita de Saturn, a l’espera que algun dia pugui repoblar-se el planeta amb la seva llavor. Un botànic (Bruce Dern) a cura d’una de les naus rebrà l’ordre de destruir la càrrega i tornar a la Terra, però es rebel·larà, matarà els seus companys i fugirà amb l’únic objectiu de protegir el seu valuós carregament. Debut en la direcció del geni dels efectes especials Douglas Trumbull, ‘Naus silencioses’ és una de les grans gemmes de la ciència-ficció compromesa de les albors dels 70, dotada d’una emocionant càrrega ecologista. Disponible a Filmin.

‘Waterworld’ (Kevin Reynolds, 1995)

El 1995, quan es va estrenar la pel·lícula, la idea de l’escalfament global encara no havia assolit una consciència social i constituïa una distòpia, però va entrar a formar part de l’imaginari cinematogràfic gràcies a aquesta superproducció maleïda (per la seva nefasta acceptació) en la qual la Terra quedava totalment inundada, establint-se una nova civilització aquàtica. Amb el temps, ‘Waterworld’ s’ha recuperat del seu desprestigi per refermar-se com el que és, una formidable pel·lícula d’aventures amb aromes de western en un futur hostil en la qual es plantejaven molts interrogants sobre el destí humà. Disponible de lloguer a Apple TV+, Google Play, Microsoft Store i Prime Video.

‘A. I.: Intel·ligència Artificial’ (Steven Spielberg, 2001)

A la seva escena inicial, i sobre les imatges d’onades gegants, una veu en ‘off’ recordava les conseqüències del desglaç dels casquets polars a causa de l’efecte hivernacle: ciutats com Amsterdam, Venècia i Nova York perdudes per sempre, milions de persones desplaçades, un clima caòtic i fam generalitzada, dramàtica situació que va potenciar l’ús de robots, al no tenir necessitats més enllà de la seva pròpia construcció. Sent fonamentalment una preciosa història d’amor més enllà del temps i l’espai entre un petit robot i la seva mare humana, la pel·lícula de Spielberg era una seriosa advertència sobre el dissortat món que s’acostava, amb imatges tan impactants com la de les Torres Bessones encara dempeus en un Manhattan completament inundat. Disponible de lloguer a Apple TV+, Google Play, Microsoft Store i Prime Video.

‘El dia de demà’ (Roland Emmerich, 2004)

L’home que més i millor ha destruït el planeta Terra, l’alemany Roland Emmerich, va avisar sobre les conseqüències del canvi climàtic en aquest apoteòsic espectacle que s’hauria de degustar com un díptic amb una altra de les seves obres de devastació global, la també apocalíptica ‘2012’. En la que ens ocupa, Emmerich posa la mirada en l’escalfament global i, en concret, en el desglaç dels pols, que interromp els corrents a l’Atlàntic Nord i, amb això, inicia una nova Era de Gel. Més enllà del seu desmesurat sentit de l’espectacle, la pel·lícula va saber advertir el gran públic, de manera gràfica i didàctica, del que ens cauria al damunt si no posàvem fre a l’escalfament global. Disponible a Disney+. De lloguer, a Apple TV+, Google Play, Microsoft Store, Prime Video i Rakuten TV.

‘Happy feet 2’ (George Miller, 2011)

Després de guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula d’animació, George Miller va abordar aquesta segona part d’una manera totalment diferent. Si a la primera es tocava el tema de l’explotació pesquera, en aquesta ocasió el canvi climàtic es va convertir en el veritable dolent de la funció, amb la pretensió d’assassinar totes les espècies de la zona glacial. Hi continua havent cançons i pingüins ballarins, però també un enemic invisible que comença a prendre una forma pròpia i que entronca amb la nostra visió present sobre l’impacte de l’escalfament global a l’Antàrtida i la desaparició de les espècies. Disponible de lloguer a Google Play, Prime Video i Rakuten TV.

‘WALL·E’ (Andrew Stanton, 2008)

La Terra s’ha convertit en una deixalleria on és impossible subsistir. En aquest planeta mort, entre muntanyes de residus, un petit robot abandonat, recull vestigis de la humanitat. Andrew Stanton, abans de passar-se a la imatge real, va firmar aquesta faula animada apocalíptica que es converteix en un deliciós homenatge a la ciència-ficció retro i al cinema mut. I, tot i que el director sempre va mantenir que la pel·lícula no tenia un missatge ecologista, el cert és que el mer escenari en el qual transcorre l’acció, insalubre i inhabitable, atapeït de deixalles tòxiques, es converteix en una poderosa metàfora de la desídia i incapacitat humana a l’hora de cuidar els recursos naturals. Disponible a Disney+. De lloguer, a Apple TV+, Google Play, Prime Video i Rakuten TV.

‘Trencaneu (Snowpiercer)’ (Bong Joon-ho, 2013)

La novel·la gràfica de Jacques Lob, Jean-Marc Rochette i Benjamin Legrand, ‘Le Transperceneige’ va servir a Bong Joon-ho per configurar tot un univers postapocalíptic d’allò més original i claustrofòbic que, a més, li va servir per continuar explorant una de les seves grans obsessions, les diferències socials i la lluita de classes. Després d’un fallit experiment per solucionar l’escalfament global, la Terra queda sumida en una nova Edat de Gel. Els únics supervivents es troben en un tren en perpetu moviment, dividits en vagons segons el seu estatus econòmic. La idea ha tingut continuïtat gràcies a una sèrie de Netflix que expandeix aquesta cosmogonia. Disponible a Movistar+ i Prime Video.

‘Downsizing’ (‘Una vida a lo grande’) (Alexander Payne, 2017)

Alexandre Payne va firmar una comèdia distòpica diferent i reveladora en la qual els humans podien decidir reduir la seva mida, a través d’un experiment cel·lular, per frenar l’absència de recursos a la Terra. Adeu als problemes de proveïment, de falta de petroli, de crisi de consum. Es podia viure en gran sent petit. La decisió resulta compromesa, sobretot si no es coneixen els inconvenients, que també n’hi ha. Payne va plantejar tot un gresol de reflexions satíriques sobre l’ésser humà i la seva capacitat per enverinar qualsevol ecosistema que habiti, per molt diminut que sigui. Així, la utopia acaba convertint-se en malson quan es descobreix que no importa la mida per repetir els mals de la nostra societat. Disponible a Netflix. De lloguer, a Apple TV+, Google Play, Microsoft Store, Prime Video i Rakuten TV.

‘Blade runner 2049’ (Denis Villeneuve, 2017)

Notícies relacionades

A ‘Blade runner’ (Ridley Scott, 1982), la ciutat de Los Angeles vivia sota una pluja perpètua, fosca, sense la llum del sol. A la seva seqüela, ‘Blade runner 2049’, ambientada 30 anys després, la situació mediambiental és encara pitjor, en un dramàtic glossari de les misèries que ens cauen al damunt: l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic, que obliga a la construcció de dics gegants per protegir la ciutat de les onades; el desastre ecològic provocat per la inassumible generació de residus; la pobresa extrema, i la caiguda de l’economia mundial a causa d’una apagada electrònica. La fi del món, en rigorós directe. Disponible a Netflix, Rakuten TV i Starz. De lloguer, a Apple TV+ i Microsoft Store.

‘Geostorm’ (Dean Devlin, 2017)

Guionista de capçalera de Roland Emmerich, Dean Devlin va debutar en la direcció en aquest esbojarrat, gairebé còmic, acostament als desastres mediambientals; pura exaltació festiva mentre onades, tornados i calamarses de dimensions bíbliques esborren ciutats senceres de la faç de la Terra. Se suposa que en un futur pròxim, una xarxa global de satèl·lits serà capaç de salvar el planeta de qualsevol catàstrofe natural. Però alguna cosa falla en el sistema i provoca l’indesitjat efecte contrari: l’amenaça d’una ‘geotempesta’, una reacció en cadena de fenòmens climàtics extrems a escala global i de forma simultània. Crispetes apocalíptiques. Disponible a HBO Max. De lloguer, a Google Play, Microsoft Store, Prime Video i Rakuten TV.