Hotel Cadogan
El gran llibre de les mansions maleïdes
L’assaig ‘Infestación’ s’endinsa en els perquès de la fascinació per les arquitectures encantades des del segle XIX
Cadascú suporta les seves debilitats com pot, i en nosaltres –¿per què negar-ho?– les vivendes maleïdes exerceixen una fascinació fortíssima. Tot i que entre els murs de l’Hotel Cadogan cohabitem vius i morts, tot i que disposem de taules flotants, alcoves amb portes que no s’obren mai i miralls sumptuosos que no projecten cap reflex humà, tot i que hauríem, dic, d’estar cauteritzats i fins i tot fastiguejats davant manifestacions d’aquesta estofa, continuem agenollats de por gustosa davant panteons, urbanitzacions en declivi i fàbriques abandonades. Per culpa de l’atracció magnètica cap a l’arquitectura espectral, hem destapat una ampolla del millor claret provençal després d’assabentar-nos que el llibre ‘Infestación. Una historia cultural de las casas encantadas’, publicat per la jove editorial Dilatando Mentes, ja ha arribat a la segona edició.
Fruit de les investigacions d’Érica Couto-Ferreira, historiadora especialitzada en els assiris i l’Orient antic, ‘Infestación’ no és només una molt completa guia de lectura, sinó també una dissecció dels profunds canvis sociopolítics que van fer resplendir el subgènere a partir del segle XIX; això és, el capitalisme voraç, el colonialisme, les desigualtats, la por de l’altre, el llast de les dues guerres mundials i la irrupció de la psicoanàlisi. L’autora és codirectora també, juntament amb José Luis Forte, del podcast de literatura fantàstica i terror ‘Todo tranquilo en Dunwich’.
Per les pàgines del llibre desfilen grans clàssics, com Edgar Allan Poe (‘La caiguda de la casa Usher’), Nathaniel Hawthorne (‘La casa de les set teulades’) o Edward Bulwer-Lytton (‘La casa i el cervell’). Però sorprèn sobretot la quantitat de dames vuitcentistes que van escriure sobre casalots posseïts (Charlotte Riddell, Margaret Oliphant, Amelia Edwards, Edith Nesbit i tantes altres). Potser l’explicació resideixi en el fet que la societat victoriana havia confinat les dones a la llar, com àngels blancs encadenats, i des del seu confinament van llançar un crit d’auxili: aquí dins no ens sentim ni tan a gust ni tan protegides. Tanquen el llibre dues autores per les quals sentim la devoció del fanàtic: Daphne du Maurier i Shirley Jackson, les obres més conegudes de les quals, ‘Rebecca’ i ‘La maledicció de Hill House’, custodiem a la biblioteca de l’hotel enquadernades en pell de serp.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Home atrapat Rescaten un home tancat al recinte d'un prostíbul a Medinyà
- Urbanisme La UPF enderroca les últimes cases dels militars de la Ciutadella
- Judici fiscal general El cap de Gabinet d'Ayuso declara que "es desferma la bogeria" quan va donar el mail en què el fiscal es mostrava "disposat" a pactar amb González Amador
- L’acusat d’assetjar la família de Canet de Mar que va demanar més castellà a l’escola: «Va ser la crispació del procés»
- A Vilablareix Incendi al restaurant Mas Marroch dels germans Roca: crema tota la cúpula del local
- Prevenció Brian L. Mishara, psicòleg expert en suïcidi: "La primera pregunta no hauria de ser què et passa, sino qui ets"
- Crisi per la gestió de la dana El PP i Vox reprenen els contactes davant el relleu de Mazón i el nou cicle electoral
- Crisi per la gestió de la dana Rosa Álvarez: «Als nostres familiars els va matar la mala gestió, no el clima»
- Les memòries de l’excap de l’Estat Joan Carles, al seu fill: "Renunciar a la meva herència és rebutjar-me"
- El rei emèrit admet per primera vegada "relacions extraconjugals"
