Montserrat Torrent, la dama de l’òrgan, Premi Nacional de Música

Montserrat Torrent (Barcelona, 1926), degana dels organistes als seus 95 anys, ha sigut distingida amb el Premi Nacional de Música que atorga el Ministeri de Cultura en la modalitat d’interpretació. Torrent és una de les intèrprets en actiu més longeves del món. En un territori tradicionalment reservat gairebé exclusivament a homes, aquesta pionera va encapçalar la renovació d’un món de l’òrgan a Espanya.

El premi està dotat amb 30.000 euros. El jurat ha destacat la seva capacitat per treballar en àmbits «tan diversos» com la interpretació, investigació i divulgació, que l’ha portat, a ser una de les intèrprets en actiu «més longeves del món». Els membres del jurat han destacat també la seva tasca com a docent «capaç de crear una escola que ha inspirat noves generacions d’organistes durant dècades» i va remarcar la seva feina «incansable» per recuperar el repertori històric i restaurar òrgans. Un d’aquests exemples és el de l’església Sant Felip Neri de Barcelona.

Del piano a l’òrgan

Torrent va iniciar la seva formació musical al piano de la mà de la seva mare, Àngela Serra, que era deixebla d’Enric Granados. Va estudiar a l’Escola Marshall de Barcelona i va acabar la formació musical al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. La Guerra Civil va interrompre la seva formació, que va reprendre amb l’obtenció del títol superior sota la direcció de Blai Net i Carlos Pellicer. Posteriorment, els va ampliar a París amb Noëlie Pierront a través d’una beca de l’Institut Francès; i a Siena amb Ferdinando Germanio i Helmuth Rilling gràcies a la Fundació Juan March.

Als anys setanta Torrent va pilotar la renovació en el món de l’òrgan, que havia entrat en decadència. Va brillar en un espai reservat gairebé exclusivament als homes i va ser nomenada, per concurs, catedràtica d’òrgan del Conservatori Municipal de Música de Barcelona. Havia començat la seva activitat pedagògica al centre després d’acabar els seus estudis el 1957 i va treballar fins al 1991, any en què se li va concedir el títol de catedràtica emèrita. Torrent ha combinat la seva tasca pedagògica i la concertística sense oblidar la recuperació d’òrgans destruïts durant la Guerra Civil i la recuperació de partitures inèdites de compositors espanyols.

Carrera internacional

Com a solista, ha actuat per tot Europa, els Estats Units, Canadà, el nord de l’Àfrica i Llatinoamèrica. Ha actuat de manera habitual tant amb l’Orquestra Nacional d’Espanya com amb l’OBC, entre d’altres. Amb 64 anys, Torrent va inaugurar el 3 de gener del 1991 l’òrgan de la Sala Simfònica de l’Auditori Nacional, construït per Gerhard Grenzing. Dedicada de ple al repertori de la música antiga espanyola, ha impartit cursos universitaris internacionals i nombroses classes magistrals.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El Premi Nacional de Música se suma a altres reconeixements com ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2008 i ha rebut distincions com la Creu de Sant Jordi.

Gabriel Erkoreka premi de composició

El compositor i pianista bilbaí Gabriel Erkoreka (Bilbao, 1969) ha obtingut el Premi Nacional de Música en la modalitat de composició, també dotat amb 30.000 euros. El jurat ha destacat la projecció internacional de la seva música i la «brillantor» de la seva trajectòria com a creador, a més de «la riquesa del seu llenguatge compositiu en el qual destaca la personal fusió de la sonoritat d’instruments tradicionals bascos» en obres com ‘Zuhaitz’ o ‘Basalt’. Va estudiar al Conservatori Superior de Música Juan Crisóstomo de Arriaga i amb Carmelo Bernaola, i va obtenir premis d’honor en Composició i Piano. El 1995 va ingressar a la Royal Academy of Music de Londres on va realitzar els estudis de postgrau de Composició amb Michael Finnissy. Erkoreka ha obtingut diversos premis. Entre els quals, el Premi Reina Sofia de Composició Musical el 2008, el Premi de la SGAE 1996 i el Premi de Composició Musical Contemporània del Govern Basc el 1999.