Crítica de concert
Adeu a l’Any Joan Manén
Un concert al Palau de la Música Catalana va rendir homenatge al compositor i violinista català a 50 anys de la seva mort
El cicle Concerts de Tarda al Palau es va inaugurar amb el programa ‘Concertinos & Cançons Catalanes’ que servia de comiat de l’Any Joan Manén als 50 anys de la mort del compositor i violinista català. No es va tractar d’un monogràfic, incloent-hi dues obres de Marc Migó, nascut el 1993. Va aixecar el teló el seu ‘Piano concertino’ (2016) interpretat per Sergi Pacheco, que el va estrenar el 2016. Néstor Bayona, al comandament de l’Orquestra del Reial Cercle Artístic de Barcelona, va acompanyar amb bon sentit de concertació la breu i interessant peça que permet al solista mostrar tot el seu potencial expressiu; eclèctic, Migó no renuncia a la melodia ni a les sonoritats més actuals.
Del mateix autor es van escoltar també els seus ‘Four songs in red’ (2020) per a mezzosoprano i conjunt orquestral; en aquest, la seva estrena a Europa, van prendre vida en la veu de Ketevan Kemoklidze, que acabava de tornar de Palerm on estava cantant ‘Carmen’ de Bizet. La mezzo georgiana va aportar un cant refinat i enèrgic, encara que les peces no li queden gaire còmodes per una tessitura que li va directe al passatge. El regust de Weill a «I’m in love with myself», així com la textura instrumental de «How much?» va resultar ser el més interessant.
Notícies relacionadesTambé es va programar el bonic ‘Tríptic per a soprano i orquestra’ (1934) sobre poemes de Tagore de Ricard Lamote de Grignon (1899-1962), una obra de sabor postimpressionista comptant amb una entregada i aplaudida –però una cosa inoïble– Júlia Farrés-Llongueras, de dicció poc clara.
De Joan Manén es van escoltar primer en la veu del tenor David Alegret –d’expressiu i elegant fraseig i que acabava d’arribar de Madrid on al matí cantava una òpera de Manuel García– els seus ‘Quatre cançons populars catalans’ (1914-1918) destacant sobretot la instrumentació de ‘El rossinyol’, per finalitzar amb el seu ‘Concertino per a violí i orquestra, Op. A-49’ (1950-1954) amb la violinista Kalina Macuta com a adequada solista d’aquesta joia de captivadors accents romàntics i que va brillar amb llum pròpia en les dues ‘cadenzas’.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Jubilació La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions
- a l’aire lliure 4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern
- CRÍTICA Música amb Barcelona com a escenografia
- Sant Jordi 2024 Diada popular i sense cues