Mixtur i LEM: un viatge per la Barcelona de les altres músiques

Aquests dies coincideixen a Barcelona dos festivals dedicats a aquestes altres músiques que no són en el centre: ni són massives, ni són tendència, però estàn molt vives. El Mixtur, que normalment se celebrava a la primavera, amb base a la fàbrica de creació Fabra i Coats centrat en la música contemporània, posa en marxa aquest dijous la desena edició. I divendres engega el LEM, que celebra el 25è aniversari com a trinxera de l’experimental des del barri de Gràcia. Són dues propostes amb diferències molt notables però també amb algunes coincidències. La més important, la seva vocació de reivindicar i normalitzar el «diferent», el que és als marges.

 Els rars són els altres

Els rars són els altres«En el LEM fem música normal», deia amb tota la intenció en roda de premsa Maria Vadell, directora de Gràcia Territori Sonor, l’associació que organitza el festival i que el març de l’any passat va viure un tremend sotrac amb la mort del seu fundador, l’agitador cultural Víctor Nubla. Des del seu naixement el 1996, el LEM –unes sigles que signifiquen una cosa diferent cada vegada que un ho pregunta– ha defensat l’experimental com un terreny per qüestionar certeses, donar sortida a noves formes artístiques i estrènyer llaços amb el territori. No és un festival «dels que apareixen i desapareixen en un cap de setmana», va dir Vadell en clara referència als grans esdeveniments musicals de la ciutat.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

 Com sempre, el LEM toca molts pals: free jazz, música industrial, improvisació, poesia o projeccions amb música en directe: aquesta edició es tanca amb un concert sobre ‘La passió de Juana de Arco’ (1928) de Dreyer. En total són 14 propostes repartides en diversos espais, alguns a Gràcia i d’altres fora del barri, com la fabulosa capella del Col·legi Major Universitari Ramon Llull. Allà engega divendres el LEM amb una banda de la casa: el trio Black Flower, que proposa música fosca i onírica. Per necessitat però també per convicció, en aquesta edició hi ha molts noms d’aquí. I la majoria són dones, com la percussionista Núria Andorrà, recent premi Alícia de l’Acadèmia Catalana de la Música, que en Nu.A canvia els seus instruments per objectes quotidians, o l’artista resident d’aquesta edició, Laura Llanelli.

 Ampliar horitzons

Ampliar horitzonsA diferència del LEM, el Mixtur no va sorgir de l’‘underground’ sinó de l’acadèmia. Organitzat per dos antics alumnes de l’ESMUC, arriba a la seva desena edició consolidat com a cita de referència per a les músiques contemporànies i l’art sonor. En 10 dies d’activitat frenètica, el Mixtur proposa una dotzena de concerts d’acoblaments locals i internacionals –destaquen els alemanys Ensemble Garage–, una dotzena més de conferències, a més de tallers a càrrec de figures com la contrabaixista francesa Joëlle Léandre, i una sèrie d’instal·lacions sonores. El festival posa el focus en la divulgació i en la renovació del repertori de contemporània, amb encàrrecs d’obres noves a compositors convidats i peces que neixen als tallers. I en aquesta edició ret homenatge al compositor Josep Maria Mestres Quadreny, gegant català de la música contemporània, mort al gener.