Anàlisi Anàlisi Interpretació de les notícies a partir d'uns fets comprovats, incloent-hi dades, així com interpretació de com pot evolucionar el tema partint d'esdeveniments passats.

Guanyadors dels Emmy 2021: satisfacció sense prou (bones) sorpreses

L’acadèmia televisiva bloqueja el pas al món fantàstic en un repartiment de premis lògic però una mica avorrit

Guanyadors dels Emmy 2021: satisfacció sense prou (bones) sorpreses

Reuters / Mario Anzuoni

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

No hi ha res per queixar-se en excés, però, per desgràcia, també gairebé res pel qual sorprendre’s per complet, en l’últim repartiment dels Emmy. Si potser, comprovar com les sèries purament de gènere encara segueixen més ben considerades als apartats, diguem-ne, tècnics, que en els que acaparen titulars: ni una sola menció a ‘The Mandalorian’ ni ‘Bruja Escarlata y Visió’ a les grosses. De la segona ni tan sols sembla haver-se tingut en compte que, entre altres coses, suposa el millor homenatge a la televisió des de la ficció en diversos eons.

En l’apartat de millor sèrie dramàtica, tot assenyalava (i assenyalava bé) el regnat de ‘The crown’, de la qual es va destacar sobretot l’episodi final de temporada: climàtic ‘Guerra’. Els votants de l’acadèmia televisiva han desaprofitat, curiosament, l’oportunitat de celebrar un nou talent com Emma Corrin (brillant Lady Di, només per a aquesta temporada) i han preferit donar l’Emmy a millor actriu a Olivia Colman, primer que obté, d’altra banda. Francament, s’ho mereixia des dels seus llunyans dies com a actriu còmica a ‘Peep show’. El que s’ha dit: res de què queixar-se, en realitat.

Justícia per a ‘Halston’

Tampoc es pot negar la poderosa humanitat de Hannah Waddingham (millor actriu secundària de comèdia), la deliciosa profanitat de Brett Goldstein o l’alè inspirador de Jason Sudeikis a ‘Ted Lasso’, previsible guanyadora de l’Emmy a millor comèdia. Una mica menys obvis, sobretot per a ciutadans de països on no ha arribat la sèrie, van ser els premis per a ’Hacks’, segurament bona, però segurament també beneficiada per les múltiples candidatures de ‘Ted Lasso’ (i, per tant, votacions més repartides) en categories de guió i direcció.

Notícies relacionades

L’anunciat triom aclaparador de ‘Gambito de dama’ va quedar esmorteït per les diverses distincions per a ‘Mare of Easttown’, una sèrie que, no ho oblidem, va deixar empremta. En el cas de ‘Podría destruirte’ la creadora de la qual, Michaela Coel, va obtenir l’Emmy a millor guió de sèrie limitada, hauríem de parlar directament de profunda cicatriu. La sorpresa (positiva, almenys per a aquest cronista) va arribar veient Ewan McGregor recollir premi per ‘Halston’, una sèrie que potser algun dia, quan passi l’animadversió general cap a Ryan Murphy, serà redescoberta com la intel·ligent delícia que és

Menys limitacions per a les sèries limitades

Entre les poques variacions en un esquema de gala tancat i avorrit, hi va haver la decisió d’entregar com a colofó l’Emmy a millor sèrie limitada, potser reconeixent la seva importància com a format: és aquí on estan passant la majoria de coses interessants ara mateix. Tant de bo aquesta elecció sigui el preàmbul d’una expansió de possibles nominats. Des de l’any passat, les categories de drama i comèdia acullen vuit possibilitats, mentre que les de sèrie limitada segueixen (valgui la redundància) limitades: només cinc cada una. Això podria explicar, o en realitat no, l’escàs nombre de nominacions per a ‘El ferrocarril subterráneo’, un miracle de l’audiovisual contemporani que ha acabat el seu trajecte amb els vagons buits. «Els premis són només un joc», diguem-nos per dins. «Són només un joc».